Clot de l'infern, la Coma-la Pedra (Solsonès)

Hi han sortides que planejades amb uns objectius modestos ofereixen sorpreses molt agradables. Cal, de vegades, gaudir d'aquestes perquè ofereixen un coneixement de terres que d'altra manera quedarien en l'oblit de la nostra retina.

Així doncs, ens disposem a desplaçar-nos a terres interiors, concretament al Solsonès.
 Però d'anada cap allí visitem un indret molt singular. La Torre de Vallferosa a la comarca de la Segarra

Ja en les seves rodalies, la primavera se'ns mostra ubèrrima. Grocs esclatants

Per arribar-hi cal anar de Tàrrega a Biosca i des d'allà agafem un desviament a la dreta cap a Torà i més tard a Vallferosa. Dalt d'un coll ja hi ha una pista que baixa directament a la torre que està enclotada a la vall.

 El Mas de referència per baixar la pista

 Semblen uns xanquers

 Des del fons emergeix brutal aquesta torre, sembla que el bosc l'hagués volgut conservar al llarg dels segles.

Torre construïda al 976 en una línia de torres de vigilància i guaita durant una època en què era la frontera entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova. No ha estat modificada des de la seva construcció. Al seu costat hi ha les runes de l'antiga església de Sant Pere.

Una balconada d'horitzons abandonats, ningú somnia ja en els capvespres des de la seva balustrada

Furtius d'un espai adormit,

Intentem servar l'ànima esmorteïda d'aquests llocs amb l'esguard.

A la nit soparillo a Solsona i una mica d'entreteniment

Per anar a la Coma i la Pedra nosaltres vam anar des de Solsona a Sant Llorenç de Morunys i després agafar al Coll de Jou direcció les pistes de Port de Comte. Allí vam trobar un racó per dormir

 L'endemà cal seguir la carretera fins a Sant Llorenç i ja trobem el nucli de la Coma i un parcament al costat d'una reputada cansaladeria.

Aquest cop l'esmorzar se'l muntem nosaltres i no ens podem queixar del resultat.

Sortint per darrera la botiga trobem un camí i un indicador. Seguint aquest camí travessem el poble deixant les darreres cases sota nostre i anem seguir un sender que s'endinsa en un bosc fantàstic. Anirem trobant tanques de bestiar que cal franquejar. I en la primera bifurcació a l'esquerra.

Aquesta sortida no tindrà tant un caire esportiu com un espectacle continu per la vista. Són racons gens massificats i que amaguen sorpreses a cada revolt del camí.

 La torre de guaita de Vila, recordem que estem en terra de reconquesta.

 L'ermita de sant Andreu

 Sembla que anem resseguit la geografia de l'abandonament.
Una agilitat gairebé adolescent. Jejeje

Travessem la ribera de Pujol

Encara es deu banyar algun follet en nits de lluna plena.

Sempre m'han commogut els dissenys dels roures sobre el llenç del cel. Donen una sensació de connexió firmament i terra molt especial.

Un cop travessat el rierol enfilem el turonet del davant buscant el pas més senzill i evitant els filats de bestiar fins arribar al mas de Pujol

 Una meravella de l'arquitectura de pagès  que encara resta dempeus. Més o menys 40 minuts fins aquí. Darrere la casa trobem una cruïlla de camins, nosaltres l'agafem en direcció a la Coma.




Vigila que xafaràs merda

Nosaltres ens vam embolicar una mica. El millor és  quan anem per la pista en arribar al torrent llavors  anar pujant per la seva llera

Sempre és recomanable posar-se el casc perquè hi trobem blocs inestables i anirem enmig de parets engorjades

 Ara es tracta d'anar pujant amb grimpadetes fàcils i de tant en tant anirem trobant, cadenes i graons de ferro que ens ajudaran a progressar i superar petits ressalts

 Finalment arribem al capdamunt del torrent on s'acaben les dificultats.

Seguint la llera del torrent que ara s'ajaça encara trobem un altre pas equipat.

 I després.....sobren les paraules!!!! Cal anar en tendència a la dreta fins trobar una pista que va a les bordes d'en Pujol.

Des de darrera la casa surt un corriol que enllaça de seguida amb una pista que en forta baixada ens durà a una cruïlla que amb marques grogues mena cap al a masia des d'on hem sortit i nosaltres vam escollir l'opció de refer el camí. Aquesta vegada per travessar el filat vam haver d'emprar tècniques de comandos. 

En definitiva, una sortida relaxada però amb un llegat de paisatges espectaculars. Totalment recomanable. 

I per acabar la llegenda del clot de l'infern. Un treball escolar preciós.