Barranc del Clot de l'Hospital (Mas de Barberans)

Davant d'una previsió de pluja i amb la intenció d'anar a trepar decidim canviar-nos al barranquisme. Aquesta és una bona època per fer barrancs als recintes sagrats de Guara, el Pallars, però finalment optem per la solitud i l'ambient salvatge front la massificació i el turisme aquàtic. Els Ports en aquest sentit són un valor segur.

El Barranc escollit és el del Clot de l'Hospitala Mas de Barberans, un dels barrancs més o menys oblidats en aquest massís, difícilment trobarem algú.

La maledicció ens persegueix i acabem un altre cop a la Sènia a cal Manolo (nosaltres no volíem) i des d'allà després de sopar i com que anem ampliant el cercle viciós acabem al pub Flash.

 Tot és alegria i begudes tonificants i tonificades

Retrobem velles amistats d'altres capítols i estan contentes de conèixer al Joando, tot un cavaller.

 

Fins que tot es va tornant borrós i difús i

a dormir!!!!

L'endemà no hem perdut la forma i anem a esmorzar al bar del camp de futbol

I a gaudir d'un esmorzar frugal i espartà

L'endemà anem a Mas de Barberans i entre els quilòmetres 18 i 19 direcció Tortosa robarem una cruïlla a l'esquerra que indica barranc de Lloret. Seguirem la pista principal sense cap pèrdua i després de passar una ramaderia amb plaça de braus inclosa arribarem a un punt en què la pista s'acaba i està tancada per una porta metàl:lica. Allí deixem el vehicle.

La nit li passa factura al vell rondinaire

Passem la tanca i seguim per la pista fins trobar una altra tanca metàl·lica i agafem la de l'esquerra trobarem un sender a la dreta que talla camí i arribem al coll Ventós i seguint la pista arribarem al coll de Lloret des d'on una sendera  que surt del mateix coll a la dreta i amb marques vermelles escadusseres ens durà a la Vall del Clot de l'Hospital

 Curiosa capella improvisada multinacional

 Masos de ramaderies braves

 Paisatge feréstec

 L'entrada a la Vall.

Cal tenir en compte que estem en terrenys de braus i ens podem trobar bitxos com aquest. Nosaltres vam tenir un ensurt amb un de més petit i sortosament estava el ramader allí i va acabar bé la cosa. No tenim pas ànima torera.

Des de la tanca de fusta nosaltres vam optar per anar seguint la doble tanca que manté els toros a la Vall i després de creuar un barranquet trobem una fita que ens indica cap on ens hem de buscar la vida per arribar a la llera del nostre barranc.

Després d'algunes desgrimpades arribem al primer ràpel. Us afegeixo la ressenya que surt a barranquismo.net

Els ràpels van bastant encadenats i l'entorn és magnífic, sempre envoltats de grans parets

Fins que arribem a un esplèndid ràpel de 30m on trobem la surgència del riu.

Hi havia un follet amagat

 Un racó de meravella

Després els ràpels que queden es van espaiant

I després d'una mitja hora bona de penosa marxa pels blocs de la llera trobem un sender a l'esquerra que va paral·lel al riu durant uns cinc minuts i arriba a la confluència del barranc de Lloret i Cova Pintada on trobem un pont de fusta que en uns altres deu minuts ens deixa al cotxe.

Alguns detalls de la ramaderia de Pedro Fumadó

I cap a l'assilo

I que sempre tinguem que acabar igual!!!!

Us deixo amb una selecció de cançons de pandero que es comencen a recuperar per aquestes terres. No hi ha paraules per explicar el maridatge de música i lletra

I una perla etnològica relacionada, senyores i senyors la Tía Gora de 110 anys