Setmana Boja 2016 (III) Ascensió als cims: Picón de Jérez (3090m), Puntal de Juntillas (3146m), Cervatillos Central (3111m), Oriental (3103m) i Occidental (3118)m, Puntal de los Cuartos (3156m) i Cerro Pelao (3182m)

Aquest va ser el dia més exigent físicament, una jornada llarga i dura però que ens va pemetre coronar 7 tresmils.

Per arribar al punt de partida de l'ascensió: El refugi Postero Alto a 1900m cal anar a la població de Jerez del Marquesado i seguir aquestes indicacions http://refugioposteroalto.es/como-llegar/

La pista està en bon estat, sempre i quan ni hagi plogut i hagi fang i només hi ha un darrer tram a mig quilòmetre del refugi que en aprofitar el recorregut d'un tallafocs i un fort pendent el cotxe patina una mica.

En aquesta foto es pot apreciar el cordal dels cims que miren cap al refugi

 Manllevo aquest croquis de la pàgina d'apatita.com per ilustrar el recorregut

Es parteix del refugi seguint erl tallafocs i quan s'acaba el bosquet s'agafa el primer trencall a mà dreta que es dirigeix al barranc d'Alhorí per on puja l'itinerari.

 Es el barranc de l'esquerra

 Aquests són els contrastos de Sierra Nevada, estàs envoltat d'un paisatge molt agrest que alberga en les seves venes autèntics vergers on flueix alegrement l'aigua.

 S'ha d'anar remuntant tot aquest torrent, passant d'una riba a l'altre buscant el pas més fàcil.

 Aquí els ramats pasturen a alçades importants, devem estar a 2500m

 Una aturada

 I ja la vegetació s'esvaeix sobrevisquent només els líquens i algun arbust escadusser. Dura vida per aquesta amiga que ens va voler saludar

 Les darreres pendents són força dretes i penoses.

 Pidolant una mica d'ombra.

 Primer cim: Picón de Jerez 3090m

 Encara que el gps ens deia que era aquest punt on està el vèrtex geodèsic, per si de cas els vam fer els dos.

Un cop a dalt, el paisatge és molt peculiar amb aquestes enormes pedreres. Tot i que les distàncies a ull nu semblen més properes del que són en realitat.

 Segon tres mil del dia Puntal de Juntillas

 Al fons apreciem els gegants de la serra: A l'esquerra l?alcazaba i el Mulhacén i a la dreta el Veleta

 Allà al fons tenim el Puntal de los Cuartos

 Impressionen aquestes extensions

 Primer passem pels tres Cervatillos de 3111, 3103 i 3108m que estan molt junts i , fent honor al nom dels cims, un ídem.

Finalment arribem al Puntal de los Cuartos de 3156m 

 I per rematar el dia el punt més alt assolit: El Cerro Pelao de 3182m

Després ens espera una llarga i dura psicològicament baixada, cal destacar que passem per les anomenades piedras de los ladrones, poiques víctimespassarien per aquestes alçades.

 Un poeta en parla, Juan Rulfo al 1584
Fría montaña peñascosa y dura; 
en valles, honda; en cerros, eminente,
 dispuesta para engaños y celadas,
 motines, acechanzas y emboscadas.

Baixem per l'anomenada Loma de enmedio i allà al fons al final del tallafoc: el refugi!!!

la fatiga als rostres. En total unes 8h.

Setmana Boja 2016 II, Barranco del Rinconcillo, Güejar Sierra (Granada)

A diferència del que pugui semblar, a Andalusia hi han molts i fantàstics barrancs aquàtics, el problema és que estan força regulats per la seva conselleria de medi ambient i s'han de demanar els permisos corresponents amb molta antelació, a banda de què els mes clàssics estan copats  per les empreses, però buscant per la xarxa vam fer aquesta troballa: el barranc del Rinconcillo.No sonava pas malament.

Per arribar-hi, hem trobat tanta o més literatura que per arribar al mític "El Dorado". Finalment penso que us pot ajudar
1) Carretera de granada a Sierra nevada
2) Cruïlla després de passar el centre de visitants "El Dornajo" cap a Güejar Sierra, una carretera estreta, estreta  en la qual pregues que no et vingui un cotxe de cara. Passat un indicador de Seminario vuerem un indicador en una pista pista que hi posa

I anar seguint la pista principal. No cal trencar-se més el cap.

Quan arribem a aquest dic, deixem el cotxe

Si per arribar al pàrquing, hem trobat una munió de versions, només la nostra intuïció muntannyenca ens ha fet arribar a la capçalera

1) Agafem la primera pista a la dreta del pont, i després laprimera a la dreta

2) Quan arribem a una cruïlla evident agafem a la dreta fins que s'acabi

3) A partir d'aquí anirem més o menys a prop del marge esquerra del torrent, pujant per camps abandonats fins a unes penyes que haurem de travessar per les canals més evidents. Nosaltres només vam trobar una fita en tota la pujada (1,15h aproximadament, després de perdre'ns una vegada).

arribarem a uns camps de cirerers, dels quals juro, no vam tocar ni una sola cirera.

4) ens seguim enfilant per les penyes a l'esquerra dels camps i trobarem unes tanques que els protegeixen, a partir d'aquí ja s'endevina la capçalera del barranc i només caldrà passar la tanca per un punt evident per entrar al barranc.

El barranc és una autèntica perla amagada i crec que no el fa massa gent (amb tota la literatura tòxica que hi ha per arribar-hi...) és prou aquàtic, l'aigua és ben freda, els ràpels són gairebé encadenats i la roca llisca com si fos sabó, el que fa que els ràpels siguin bastant tècnics. I sobretot, sobretot: NO TROBAR-TE NINGÚ!!!!! En total unes 2h30'

El retorn també el vam fer off the  literatura. Un cop acabat l'últim ràpel agafem una sendera a la dreta i seguint el que està petjat arribem a una tanca i per la seva vora accedim a la pista principal i al cotxe 30'

 Una mica de destape retro  anys 70

 Grans paisatges

 Soparillo amb chef José Luís

 No entra molt bé per la vista però estava boníssim.

Como un eco,

Como un grito ancestral,

Como un lamento,

Ronca y rotunda suena

Su garganta de piedra

Cuando el agua,

Marrón y tumultuosa,

Lo convierte de pronto

En esa fiera

Salvaje e indomable

Que en nuestros ojos de niños

Se alimenta.

Miguel Ángel G. Yanes