Setmana Boja 2016 II, Barranco del Rinconcillo, Güejar Sierra (Granada)

A diferència del que pugui semblar, a Andalusia hi han molts i fantàstics barrancs aquàtics, el problema és que estan força regulats per la seva conselleria de medi ambient i s'han de demanar els permisos corresponents amb molta antelació, a banda de què els mes clàssics estan copats  per les empreses, però buscant per la xarxa vam fer aquesta troballa: el barranc del Rinconcillo.No sonava pas malament.

Per arribar-hi, hem trobat tanta o més literatura que per arribar al mític "El Dorado". Finalment penso que us pot ajudar
1) Carretera de granada a Sierra nevada
2) Cruïlla després de passar el centre de visitants "El Dornajo" cap a Güejar Sierra, una carretera estreta, estreta  en la qual pregues que no et vingui un cotxe de cara. Passat un indicador de Seminario vuerem un indicador en una pista pista que hi posa

I anar seguint la pista principal. No cal trencar-se més el cap.

Quan arribem a aquest dic, deixem el cotxe

Si per arribar al pàrquing, hem trobat una munió de versions, només la nostra intuïció muntannyenca ens ha fet arribar a la capçalera

1) Agafem la primera pista a la dreta del pont, i després laprimera a la dreta

2) Quan arribem a una cruïlla evident agafem a la dreta fins que s'acabi

3) A partir d'aquí anirem més o menys a prop del marge esquerra del torrent, pujant per camps abandonats fins a unes penyes que haurem de travessar per les canals més evidents. Nosaltres només vam trobar una fita en tota la pujada (1,15h aproximadament, després de perdre'ns una vegada).

arribarem a uns camps de cirerers, dels quals juro, no vam tocar ni una sola cirera.

4) ens seguim enfilant per les penyes a l'esquerra dels camps i trobarem unes tanques que els protegeixen, a partir d'aquí ja s'endevina la capçalera del barranc i només caldrà passar la tanca per un punt evident per entrar al barranc.

El barranc és una autèntica perla amagada i crec que no el fa massa gent (amb tota la literatura tòxica que hi ha per arribar-hi...) és prou aquàtic, l'aigua és ben freda, els ràpels són gairebé encadenats i la roca llisca com si fos sabó, el que fa que els ràpels siguin bastant tècnics. I sobretot, sobretot: NO TROBAR-TE NINGÚ!!!!! En total unes 2h30'

El retorn també el vam fer off the  literatura. Un cop acabat l'últim ràpel agafem una sendera a la dreta i seguint el que està petjat arribem a una tanca i per la seva vora accedim a la pista principal i al cotxe 30'

 Una mica de destape retro  anys 70

 Grans paisatges

 Soparillo amb chef José Luís

 No entra molt bé per la vista però estava boníssim.

Como un eco,

Como un grito ancestral,

Como un lamento,

Ronca y rotunda suena

Su garganta de piedra

Cuando el agua,

Marrón y tumultuosa,

Lo convierte de pronto

En esa fiera

Salvaje e indomable

Que en nuestros ojos de niños

Se alimenta.

Miguel Ángel G. Yanes