Setmana Boja 2016 (V) Excursió a los Cahorros de Monachil i Barranco del Grajo, Loja

La ment ja començava a estressar-se després de tants dies d'activitat non-stop i al següent dia vam buscar quelcom més de pànxing. Així que vam anar a los Cahorros de Monachil, prop de Granada, amb un paisatge especdtacular però a tope de penya.

Els cahorros serien una mena de rasa gegant que ha anat formant el riu, vaja uns estrets.
 per arribar-hi anirem direcció El Purche-Estació d'esquí  i un cop passat un garito que es diu Puntarrón  hi ha una zona d'aparcament.que si aneu una mica tard estarà a tope i us haureu de buscar la vida, des d'allí anem una mica enrera i enfilem un camí que en tot moment està ben indicat. Travessant una mena de carrers amb petis cortijos enfilem una bona pujada fins a un coll o una era que en diuen ells.

El paisatge és molt bonic, llàstima de la invasió humana (nosaltres no ens exculpem pas) des d'allí per l'esquerra un senderó es va endinsant al congost

Un cop a l'entrada anirem reseguint un senderó estret que de vegades requerirà l'ajuda d'alguna grapa per no caure al riu

Finalment i en competència darwiniana amb altres mortals trobem un raconet de riu on alleujar la calda.

Al final, en veure l'esplendor dels nostres cossos, un seguit de pintors de diferents estils ens van immortalitzar en aquestes obres que sobreviuran als seus autors i estaran entre les més cotitzades en els cercles de marchants d'arts.

Com a mostra final d'aquesta orgia artística una obra hiperrealista que no sé d'on va sortir, ni per quins motius, però la model no estava pas malament

Bé tots els oracles coneguts i per conèixer vaticinaven una decadència dels nostres objectius esportius. Després d'un escombrat per internet vam trobar un barranc que semblava la peça que podia encaixar amb el nostre estat físico-anímic: El barranc del Grajo a Loja.

Si algú hi està molt interessat us deixo totes les referències en aquest enllaç http://descensobarrancos.blogspot.com.es/2013/05/barranco-arroyo-grajoloja-gr.html
 Nosaltres esperàvem trobar, almenys, un fil d'aigua i  en canvi va ser el xoc mental amb la idea que hom es pot fer de realitzar activitats  en el medi a Andalusia en ple estiu.

Aquí caminant per pistes de foc, a l'esquerra de tot es veu una pista que en teoria ens portarà a la vall del barranc. Encara erem moderadament optimistes.

 Lavall del barranc, passem del moderadament al minsament optimistes

 Unes putes oques  ens disputem la capçalera del barranc, alerta roja pel que fa a l'optimisme

 No està pixant per fer crèixer el cabal, està deprimint-se

 Ha foragitat les oques i malda per obtenir líquid de supervivència

 Nacimiento de la rajilla de la puta m.... que va parir al que deia en alguna ressenya neopreno completo

 Estímuls finals

 No passa res....

 Finalment trobem un bareto lumpen a Loja i tenim unes sessions d'agermanament catalano-andaluses que ens refan de tots els patiments corporals i espirituals de la jornada. Com veureu mostrem les millors gales i a mi em sobresurt una samarreta d'imperi que sembla que ara és l'últim crit de moda a les passarel·les europees

 Somia en grans cascades del Pirineu o en dónes o en ambdues coses, la seva ment no té més opcions

 Hem resistit tota mena de proves físiques i mentals, som uns campions!!!!!

 Finalment a la 1 de la matinada decidim fer els prop de 900 quilòmetres fins a les nostres llars.

De veritat que l'estada per terres de Granada ens ha omplert el cori romandrà en les nostres tertúlies muntanyenco-nostàlgiques, esperem tornar-hi

Us deixo amb aquesta gran cançó basada en un romanç sobre la pèrdua de Granada