Ferrada Juràsica del Río Mijares, Formiche Alto

Aquest sant Esteve, vam anar a les fredes terres de Teruel per intentar trobar racons de solitud i fer una mica d'activitat. Aquest cop ens vam centrar en les ferrades.

Per resistir les baixes temperatures vam nodrir el nostre cos amb unes quantes calories

Arribem al bonic poble de Formiche Alto a la comarca de Gúdar-Javalambre i fem un bivac en un lloc fantàstic que ens va salvar de la gebrada nocturna

 -5 graus en una albada gèlida.

Des d'aquesta localitat prenem la carretera direcció el Castellar, a pocs quilòmetres veurem un primer trencall a l'esquerra, nosaltres continuem i seguim fins la propera cruïlla a l'esquerra i una pista prou llarga ens farà arribar a un petit refugi on deixarem el cotxe. De pujada trobarem un altre trencall a l'esquerra que posa tercer estrecho, nosaltres no l'hem d'agafar.

 L'ambient seguia sent molt fred

 Aquest és el cartell d'inici encara que ha sortit borrós.

 No obstant, les indicacions no són molt clares, combinen marques vermelles i fites i en alguns punts et fan dubtar, finalment un petit barranquet ens apropa als estrets

 Arribem a una vall preciosa i obaga on trobem el riu

A banda de la part esportiva també es pot fer un recorregut geològic amb panells indicadors que ens alliçonen sobre diferents restes fòssils. 

Al cap d'una estona ja trobem el primer cable i anirem fent flanquejos pel marge dret del riu, per anar superant petites muralles. l'única dificultat rau en evitar lliscar doncs hi ha molta humitat que unida al gebre de la nit dóna sensació d'inseguretat.

Després d'aquest tram ens endinsem en un bosc meravellós de pins on farem un tram de forta pujada caminant i després anirem travessant en un descens més suau fins retornar al darrer tram dels estrets.

En contra de la catalogació que es fa d'aquesta ferrada com a K1 en alguna pàgina  vull afegir que aquest últim tram és molt continuat i té força trossos  en què has de tibar bastant de braços, fins i tot alguna fragment de la travessa desploma,  així que ull si porteu gent novella perquè us endureu una sorpresa.

És més atlètic però molt bell doncs les gorgues es fan més estretes i el joc de llums és espectacular.

Sabrem que hem arribat al final quan veiem a sobre del nostre cap un pont tibetà amb travesses de fusta que ens dóna una sensació de buit important.

 Passat el pont el retorn és molt evident anem pujant pel bosc fins trobar un antic tallafocs que ens durà al vehicle. En total 40min. d'aproximació, 3h de ferrrada i uns 30min de retorn. No sé si va ser perquè no vam vuere una ànima en tot el dia però em va deixar  bona empremta perquè són paisatges oblidats en racons molt màgics que fan que el silenci sigui la seva divisa.

 Vaya que he alucinado de colores!!!!

 Una tarda machadiana en un lloc machadià. La melangia, no entesa com a quelcom negatiu sinó com alguna cosa que et fa retrobar-te amb sentiments i records que semblaven  perduts