Amb aquest començament d'any venen, com sempre, els bons propòsits. Un d'ells sempre ha estat el de construir un bloc on reculli especialment aquelles experiències muntanyenques que em vagin esdevenint a partir d'ara, això no impedeix que pugui acollir moltes altres experiències que també em conformen com aquell qui sóc en cada moment: Família, amics, llibres, música, companys, alumnes... A veure si tinc prou perseverança per afrontar aquesta nova aventura
Aquesta via ferrada venia precedida de molt bones referències, així doncs ens vam encaminar a aquelles braves terres i vam fer un bivac en un "lloc idíl·lic" que ens va deixar amb forces i esperit renovellat
La tensió preactivitat es notava en l'ambient, no digueu com ho sabíem, tenim un sisè sentit
La via s'inicia enfilant-se per un esperó força dret i esmolat
que provoca en nosaltres reaccions estranyes
Més tard s'interna per una canal foça llarga i dreta amb un ambient extraordinari
i posteriorment anar combinant plaques i diedres fins al cim d'una primera agulla espectacular
Després d'un descens amb passos ben llargs, comença un dels flanquejos més espectaculars que he fet fins arribar al pont
Aquí presentem la prova gràfica de qui va ser el responsable del doblec del graó d'acer del pont...no hase falta desir nada más.
Després un llarg tram sense tanta exigència peò molt bonic ens du a la fi amb unes vistes esplèndides de Peña Montañesa
Bé sempre agraïrem l'única bona obra del nostre estimat conseller Ernest Maragall, almenys en va fer una, LA SETMANA BLANCA,
Així que la família docent-discent va encaminar-se cap a terres cordoveses i realment ho vam passar molt bé començant per un allotjament de puta mare en un cortijo per a nosaltres sols
És una època meravellosa per viatjar que malauradament no ens tornarà
Així doncs retem vassallatge a nostre senyor Ernest
I esperem que algun dia ens sigui retornat el poder
Encara no estan preparats per ser consellers, però s'hi esforcen
Una instantània que mostra el nostre agraïment etern
Ei que també vam voltar per la Natura i vàrem veurem llocs realment espectaculars
I vam enxampar el Guadalquivir després de les recents inundacions
En fi esperant no haver-vos donat enveja ens acomiadem de vosaltres i jo espero amb ànsia el meu retorn al meu lloc de treball
*NOTA COM QUE SÓC TAN LENT ACTUALITZANT EL BLOG A QUI REALMENT EM DONO ENVEJA ÉS A MI MATEIX
Fent un incís en els dies gèlids que estavem fruïnt, vam anar a fer una mica d'esportiva a la vall d'Isàbena on jo mai no havia estat. Un lloc fantàstic per escalar a l'hivern al solet.
El club de Tennis Bonansa ens va donar l'eixopluc que ens calia per evitar la gebrada de la nit
I aquesta sortida ens va fer descobrir el fabulós poble d'Alins encerclat literalment per muntanyes
La zona d'escalada és d'un calcari magnífic i estan molt ben equipada
Un bon dia hivernal per trepar amb samarreta d'imperi que dóna un toc de distinció esportiva.
Clar que la distinció la donen segons quins models
Bé marxem satisfets d'aquestes terres tan acollidores i aficionades al cartellisme
Després de pernoctar en la meravellosa fonda de ca l'Endeldic a Gombrèn
El Toni Alassà, el José Luís i jo ens vam adreçar cap a Ulldeter per fer el corredor de Coma de L'Orri tal com s'explica al blog de Traba http://trabalon.wordpress.com/2010/12/15/corredor-coma-de-lorri-600-m-ad/, però al de manera similar a la dita que diu que els arbres no ens deixen veure el bosc, aquí va ser el bosc que no ens va deixar veure el corredor i nosaltres "nant fent" fins que vam considerar oportú començar a pujar per una canal que finalment crec que era la Canal Fonda que puja al Puig de Pastuira també conegut com a Puig de les Borregues, elimineu IMMEDIATAMENT; qualsevol associació mental amb el nostre error, que us conec a tots. Apa, alguna fotillo.
Finalment i només de pensar-ho em desanimo vam baixar per un corredor amb l'estat de la neu més lamentable que recordo de totes les baixades que he fet i desfet.
Gràcies a l'hospitalitat del Toni vàrem poder gaudir d'una estada a la seva nova llar de Gombrèn en companyia d'ell i la família del Marc. Vam estar molt bé i fins i tot els petits van aguantar una excursió d'una horeta fins al santuari del Montgrony
