Barranc de los Rincones, Penyagolosa, i ferrada de la Roca del Figueral, Serra d'en Galceran

Sortida en els dies més gèlids de les vacances de Nadal a Castelló ambl'amic Edu . Ben entrada la nit vam arribar a Sant Joan de Penyagolosa i tenim la prova de la rasca que feia, mireu com s'ho muntava el col·lega.

Nosaltres també necessitats de calories ens vam esforçar per menjar aquestes baldanes tan "tòxiques", ep, només per recuperar la temperatura corporal.
L'olor de les baldanes tòxiques atreu a altres éssers vius mancats de calories

A partir de la fotografia escolliu l'opció que creieu

OPCIÓ A: Va endrapar-se una baldana.
OPCIÓ B: No es va menjar un torrat.
A banda de les baldanes ens vàrem agençar un raconet sota l'advocació de Sant Joan Baptista
Ei, no li volia prendre el corder

Apa a dormir...

Aquí fent amics

No us penseu que jo m'aproparia al caixonet d'almoines? Oi?

Es impressionat la devoció que existeix per aquest santuari i la quantitat d'exvots que hi ha exposats

Ara toca partir, en un primer moment volíem escalar la cresta de la cara sud del Penyagolosa, el que passa és que havia nevat i la neu estava glaçada, la qual cosa ens va fer decantar-nos cap el barranc de Rincones
http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/barranc_de_los_rincones.htm afluent esquerra.

Només comentar que a l'aproximació cal fer cas de los puntos rojos que trobem en una esplanada al costat del camí i que la nostra intuició ens guïi vers l'entrada del barranc que en un primer moment sembla una simple desgrimpada pel bosc. Cal tenir fe.

Aquí s'endevina el barranc en un lloc totalment solitari i salvatge

Llevat d'algun veí

 

Una magnífica vista del Penyagolosa

El primer ràpel

Altres ràpels

Altres instantànies del barranc

Que consti que no som gent pija

L'endemà vista la rasca vam anar a tornar a fer la ferrada de la Roca del figueral a la Serra d'en Galceran. Una ferrada molt maca però molt curta.

Us deixo uns enllaços que us poden distreure una estoneta sobre les declarions de béns dels polítics
http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/registro_intereses

http://www.senado.es/legis10/senadores/index_ra.html

Excursions pels voltants de Gombrèn: Sant Martí de Puigbò i Torrent de la Cabana

ens tornem a trobar una bona colla d'amics i les respectives famílies  a casa del Toni on passem un parell de dies fantàstics i molt tranquils.

El primer dia vàrem fer una excursió a Sant Martí de Puigbò un paratge de boscos tardorals espectaculars.

Allí una petita caminada ens porta a l'ermita homònima que té una vegetació que la guarneix i li dóna un aire molt especial.

 Aquesta és l'informació extreta d'enciclopèdia.cat

Antiga parròquia rural del municipi de Gombrèn (Ripollès), avui dia sufragània de Sant Pere de Gombrèn.

Es troba a 1 120 m alt., a l'inici d'una alta vall, a l'W del terme. A poca distància de l'església, a la punta del serrat, hi ha les restes d'una antiga edificació fortificada i de l'antiga església. L'actual és del s. XVIII. Existia el 1140 amb el nom de Sant Martí de Puigmal, que canvià pel de Puigbò al s. XIII. Tradicionalment tenia 12 famílies, reduïdes avui dia a dues.
Un cop visitat l'antic nucli fem el tomb amb un recorregut circular de la Tossa de Puigbò tot sempre amarat d'una pluja d'or,verd i roig

Lèndemà vam fer l'excursió del torrent de la Cabana que el va resseguint fins al salt inicial que és el més bonic

Algunes fotos més de la marató fotogràfica

I la preceptiva foto de grup

Ascensió a la ferrata Varela-Portillo i descens per la ferrata de la Mora a Peña Rueba 1193m

Després de molts anys sense contacte l'atzar em va permetre un retrobament amb l'Edu. No és aquest el lloc per estendre'm en consideracions de cap índole així que planto una petita reflexió i continuo

 Nietzsche y  su doctrina del mundo como azar y como necesidad. La existencia del mundo es un azar, no el fruto de una voluntad divina ni la consecuencia de una necesidad esencial. En este mundo que existe por azar todo sucede necesariamente, todo suceder es un encadenamiento necesario, una conexión de hechos que nada puede romper: el mundo es el anillo de la necesidad. En el devenir cósmico no hay hechos aislados ni actos individuales que se desgajen del todo; nada puede ser de otra manera que como es. La producción de los seres resulta de una combinatoria ciega; la actividad de composición de los elementos cósmicos da cuenta del origen de los seres, éstos resultan de las «jugadas de dados» del cosmos. El mundo es una incesante actividad de creación y destrucción de formas, sin razón ni finalidad alguna (el «juego del mundo» heraclíteo).

partint d'unes ressenyes més antigues en què es pujava primer a la Punta Común i despés crestejant s'enllaçava amb el coll d'inici de la ferrada, cap allí ens vam encaminar

Durant la pujada vas trobant alguna fita escadussera però a la fi t'has de buscar la vida enmig de la vegetació garfinyant. Una pujada d'aquelles en què et costa d'agafar un ritme i que és voluntat pura fins arribar al cim

  Això sí les vistes són collonudes

Després tot carenejant ens adrecem a una petita esplanada que ens deposita a la tartera que ens durà a peu de via. Aqusta comença amb un  esperó en què cal jugar una mica amb les preses de peu i després va carenejant per una cresta molt maca que ens du al cim de Peña Rueba.... I jo de negre total amb la calda que fotia

I després d'això, una sola paraula  i una idea

SET

Una immensa set que feia temps no recordava, monstruosa i recurrent

 Així que vam descendir el més ràpidament possible per la canal de la Mora i a sadollar-la

 I la petita digressió de cada piulada