Al Nadal vam acompanyar als membres del Grup Excursionista l'Espardenya de Vilallonga del Camp per col·locar el típic pessebre en un lloc de la Mussara. Un pessebre totalment ecològic fet amb productes de la terra. Concretament al lloc anomenat Puigpelat
Aquí van les fotos
Finalment, us enllaço una pàgina de "misteris sense resoldre" i llegendes "rurals" sobre la Mussara
http://www.franrecio.com/investigaciones/la_mussara_pueblo_maldito.html
Amb aquest començament d'any venen, com sempre, els bons propòsits. Un d'ells sempre ha estat el de construir un bloc on reculli especialment aquelles experiències muntanyenques que em vagin esdevenint a partir d'ara, això no impedeix que pugui acollir moltes altres experiències que també em conformen com aquell qui sóc en cada moment: Família, amics, llibres, música, companys, alumnes... A veure si tinc prou perseverança per afrontar aquesta nova aventura
divendres, 14 de setembre del 2012
dijous, 13 de setembre del 2012
Barranc de los Rincones, Penyagolosa, i ferrada de la Roca del Figueral, Serra d'en Galceran
Sortida en els dies més gèlids de les vacances de Nadal a Castelló ambl'amic Edu . Ben entrada la nit vam arribar a Sant Joan de Penyagolosa i tenim la prova de la rasca que feia, mireu com s'ho muntava el col·lega.
Nosaltres també necessitats de calories ens vam esforçar per menjar aquestes baldanes tan "tòxiques", ep, només per recuperar la temperatura corporal.
L'olor de les baldanes tòxiques atreu a altres éssers vius mancats de calories
A partir de la fotografia escolliu l'opció que creieu
OPCIÓ A: Va endrapar-se una baldana.
OPCIÓ B: No es va menjar un torrat.
A banda de les baldanes ens vàrem agençar un raconet sota l'advocació de Sant Joan Baptista
Ei, no li volia prendre el corder
Apa a dormir...
Aquí fent amics
No us penseu que jo m'aproparia al caixonet d'almoines? Oi?
Es impressionat la devoció que existeix per aquest santuari i la quantitat d'exvots que hi ha exposats
Ara toca partir, en un primer moment volíem escalar la cresta de la cara sud del Penyagolosa, el que passa és que havia nevat i la neu estava glaçada, la qual cosa ens va fer decantar-nos cap el barranc de Rincones
http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/barranc_de_los_rincones.htm afluent esquerra.
Només comentar que a l'aproximació cal fer cas de los puntos rojos que trobem en una esplanada al costat del camí i que la nostra intuició ens guïi vers l'entrada del barranc que en un primer moment sembla una simple desgrimpada pel bosc. Cal tenir fe.
Aquí s'endevina el barranc en un lloc totalment solitari i salvatge
Altres ràpels
Altres instantànies del barranc
Que consti que no som gent pija
L'endemà vista la rasca vam anar a tornar a fer la ferrada de la Roca del figueral a la Serra d'en Galceran. Una ferrada molt maca però molt curta.
Us deixo uns enllaços que us poden distreure una estoneta sobre les declarions de béns dels polítics
http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/registro_intereses
http://www.senado.es/legis10/senadores/index_ra.html
Nosaltres també necessitats de calories ens vam esforçar per menjar aquestes baldanes tan "tòxiques", ep, només per recuperar la temperatura corporal.
L'olor de les baldanes tòxiques atreu a altres éssers vius mancats de calories
A partir de la fotografia escolliu l'opció que creieu
OPCIÓ A: Va endrapar-se una baldana.
OPCIÓ B: No es va menjar un torrat.
A banda de les baldanes ens vàrem agençar un raconet sota l'advocació de Sant Joan Baptista
Ei, no li volia prendre el corder
Apa a dormir...
Aquí fent amics
No us penseu que jo m'aproparia al caixonet d'almoines? Oi?
Es impressionat la devoció que existeix per aquest santuari i la quantitat d'exvots que hi ha exposats
Ara toca partir, en un primer moment volíem escalar la cresta de la cara sud del Penyagolosa, el que passa és que havia nevat i la neu estava glaçada, la qual cosa ens va fer decantar-nos cap el barranc de Rincones
http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/barranc_de_los_rincones.htm afluent esquerra.
Només comentar que a l'aproximació cal fer cas de los puntos rojos que trobem en una esplanada al costat del camí i que la nostra intuició ens guïi vers l'entrada del barranc que en un primer moment sembla una simple desgrimpada pel bosc. Cal tenir fe.
Aquí s'endevina el barranc en un lloc totalment solitari i salvatge
Llevat d'algun veí
Una magnífica vista del Penyagolosa
El primer ràpelAltres ràpels
Altres instantànies del barranc
Que consti que no som gent pija
L'endemà vista la rasca vam anar a tornar a fer la ferrada de la Roca del figueral a la Serra d'en Galceran. Una ferrada molt maca però molt curta.
Us deixo uns enllaços que us poden distreure una estoneta sobre les declarions de béns dels polítics
http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/registro_intereses
http://www.senado.es/legis10/senadores/index_ra.html
Etiquetes de comentaris:
barranquisme i ferrades,
Castelló
diumenge, 9 de setembre del 2012
Excursions pels voltants de Gombrèn: Sant Martí de Puigbò i Torrent de la Cabana
ens tornem a trobar una bona colla d'amics i les respectives famílies a casa del Toni on passem un parell de dies fantàstics i molt tranquils.
El primer dia vàrem fer una excursió a Sant Martí de Puigbò un paratge de boscos tardorals espectaculars.
Lèndemà vam fer l'excursió del torrent de la Cabana que el va resseguint fins al salt inicial que és el més bonic
El primer dia vàrem fer una excursió a Sant Martí de Puigbò un paratge de boscos tardorals espectaculars.
Aquesta és l'informació extreta d'enciclopèdia.cat
Antiga parròquia rural del municipi de Gombrèn (Ripollès), avui dia sufragània de Sant Pere de Gombrèn.
Es troba a 1 120 m alt., a l'inici d'una alta vall, a l'W del terme. A
poca distància de l'església, a la punta del serrat, hi ha les restes
d'una antiga edificació fortificada i de l'antiga església. L'actual és
del s. XVIII. Existia el 1140 amb el nom de Sant Martí de Puigmal, que canvià pel de Puigbò al s. XIII. Tradicionalment tenia 12 famílies, reduïdes avui dia a dues.
Un cop visitat l'antic nucli fem el tomb amb un recorregut circular de la Tossa de Puigbò tot sempre amarat d'una pluja d'or,verd i roig
Un cop visitat l'antic nucli fem el tomb amb un recorregut circular de la Tossa de Puigbò tot sempre amarat d'una pluja d'or,verd i roig
Subscriure's a:
Missatges (Atom)