dimarts, 12 de novembre del 2013

Ferrada del Saltant de l'Aigua, Figuerola del Camp



Sembla difícil si un es para a pensar, que pugui existir una ferrada en ple Camp de Tarragona si hom analitza per on està ubicat el poble de Figuerola del Camp veurà que eswtà tancat al Nord per una barrera natural rocallosa i allí se les han empescat per fer-hi discurrar una ferrata que encara que curta i fàcil demostra l'enginy dels seus dissenyadors. ës perfecte per fer una matinal o una tardoral si tens pressa i vius pels encontorns

La ressenya la trobareu perfectament explicada a http://esgarrapacrestes.blogspot.com.es/2013/02/ferrada-del-saltant-de-laigua.html

El pàrquing de sortida
 Aquesta és la direcció que hem de prendre



Ha estat una primavera plujosa
Al fons, s'observa la barrera esmentada
I aquí tenim el pany de paret per on transcorre la ferrada i on destaca l'escala


La cruïlla des de la pista a peu de paret

Comença amb una diagonal ajaguda i un mur que ens deixa en una feixa

 L'escala no l'hem de tocar encara, i hem de passar per sota tot i que porti malaestrugança
Una petita desgrimpada amb cadenes
Flanquegem per sota i arribem a un mur més vertical




L'escala és de fusta i està reciclada de la telefònica




I acaba en una passarel·la per ersguardar l'entorn




Un caminet de transició i un darrer mur extraplomat ens situen al cim


Esperant un autobús que mai arribarà




Algunes imatges crítiques del món que ens trobemm avall




diumenge, 27 d’octubre del 2013

Intent al corredor central del Pic d'Escobes (Andorra) 2781m

Seguint en la temàtica de la neu ens vam proposar intentar aqueest corredor situat a la magnífica Vall d'Incles a Andorra
http://www.madteam.net/fotografia/albums/6467-corredor-central-al-pic-d-escobes/

Malauradament un dels companys no es trobava massa sobrat i el primer dia ja vam haver de dormir a mig camí del refugi sota un porxo dels nostres i a l'endemà en vistes de l'horari, les condicions del company i un dia totalment emboirat  hi vam renunciar


Això és un tot terreny totalment sepultat

L'endemà en arribar al refugi vam veure la magnitud de les nevades d'aquest hivern passat. Unes quantes instantànies ho certifiquen










Així que adéu i ja hi tornarem
per acabar i perquè no siguem mai com "Aquel" o "Aquéllos"



Juego vil

Aquel niño
le pinchaba los ojos
a los pájaros;
y le gustaba ver salir
esa gotita
de aire y de luz,
ese rocío limpio
de mañanitas frescas.

Luego los echaba a volar
y se reía al verlos
chocar contra el muro
de su casa,
con un ruido muy triste.

Creció y fue de aquéllos.


Luís Pimentel.

dimecres, 23 d’octubre del 2013

Pujada hivernal a les Roques de Benet 1013m

Les previsions no eren molt galdoses i el fed picava però vam quedar per trobar-nos i anar cap els Ports ja veuríem que feiem finalment.

per la tarda lAlbert i jo vam escalar una mica a Mas Boquera, sector les Lloses.

Quina felicitat!!



Però el temps va ser inclement

I més tard a Vandellòs ens vam retrobar amb els companys i cap a Horta on vam descobrir la rebotiga del Bar Grau
I segueix l'alegria


El kit de supervivència del Joando

Un pipí...
I a dormir


Aquest és el panorama de l'endemà


Un paisatge mediterrani nevat és espectacular



Un bon esmorzar i per què no? Pugem a les Roques de Benet.



Una bona pensada, jutgeu vosaltres mateixos, el nom no prové d'en Fabra sinó dels àrabs que les anomenaven Bene que indicava "roca"