El Castell de l'Airosa (Mas de Barberans)

Tenim aquesta meravella natural anomenada els Ports al costat de casa i no ens cansem mai d'anar-hi i descobrir més i més impressionants paisatges. Per aquesta zona ja havíem anat a fer el barranc del racó d'en Marc http://penyaroja63.blogspot.com.es/2013/11/canal-del-raco-den-marc-mas-de-barberans.html. Ara tot consistia en continuar endinsant-nos en la zona i arribar al cim del Castell de l'Airosa, una espectacular mola que domina tot el Montsià i el Baix Ebre fins al mar

Com sempre, sobretot quan es fa fosc aviat, és un plaer compartir l'alegria i comunicació durant el viatge dels teus companys.

Sort que aquest no calla mai.

Després del sopar obligatori a la Sènia agafem la carretera fins a Mas de Barberans i després de pocs quilòmetres trobarem a mà esquerra, ben indicat, un cartell que indica àrea recreativa de les Valls. 

Un pipí i a dormir sota unes oliveres en aquest camps tan curosament treballats que hi ha al Montsià

Ambientem-nos amb aquesta versió retro però fliposa

Els avantatges del bivac són que molts cops l'albada ens obsequia amb una tèmpera tan  espectacular com aquesta. Sense photoshop de cap mena.

Continuem per la pista seguint sempre els indicadors a la Vall, nosaltres vam arribar fins l'àrea recreativa i allí vam agafar forces. Aquest cop sense forquilla. I vigilats per l'imponent  penyal  anomenat la Joca

Però no us caldria arribar-hi, doncs haureu passat un punt a mà dreta amb un indicador que posa l'Airosa i el Racó d'en Mar, fàcilment identificable per una ferma passarel·la de fusta.

Sempre hi ha algú disposat a ajudar-te

Una bestreta del que esperava als nostres ulls

Nosaltres sempre hem de seguir marques blaves i en un parell de cruïlles trobarem el cartell que ens indica l'airosa, crec que no cal embolicar-se amb més explicacions. El camí va superant diferents nivells de cingles fins arribar un coll que dóna pas a la cara sud. Però sempre marques blaves

Per arribar a la roca foradada cal fer una grimpadeta d'uns 5m 

Aquesta roca foradada és realment una meravella sembla que tingui les peces ensamblades i en un equilibri precari.

Quan remuntem des de la roca fins a la base de la paret i la resseguim cap a la dreta nosaltres ens vam equivocar de canal i vam anar a una que estava més lluny i que semblava una canal de debò. Si no us voleu equivocar la reconeixereu perquè el seu inici està totalment ocupat per una gran savina. Sort que no ens hi vam enfilar perquè es veia d'allò més cutre i no duia enlloc.

 La canal bona és aquesta més estreta molt aprop des d'on es remunta a partir de la roca foradada, la que queda més a l'esquerra.
L'escalada d'aquest 30m són molt agradables i pots aprofitar diferents arbrets per llaçar bagues.A la sortida trobem un espit però val més la pena asseguar des de dalt de tot d'una bona savina, després recorres un petit tram de cresta aèria i arribes al cim de l'Airosa.

 Per baixar rapeles de la savina de la reunió i a retornar pel mateix lloc

 Hem de reposar les forces, romàntics muntanyencs, cercadors de paradisos solitaris.

La natura ha dissenyat més formes de les que hom es pot arribar a imaginar. Tot està sembrat de somnis de pedra, increïble

 Abandonem finalment les gargamelles de pedra, és l'epíleg d'aquests versos de pedra.

I ja que hem parlat de geologia, sentiment i paraula us deixo un poema d'un escriptor no massa conegut, Antonio Moreno,  però que em va impactar per la seva senzillesa combinada amb una fondària entendridora.

UNA PIEDRA

COGE una piedra de un lugar querido.

Mientras caminas, llévala en la mano

como quien va cogido de otra mano,

porque es ella también la que te lleva.

Explora su relieve entre tus dedos,

cómo transmite su frescor umbrío

y su pequeña fuerza ahí, en tu palma.

No tiene más edad que tú esta piedra,

ni más ni menos ser que el tuyo ahora.

Siempre estuvo esperando a que pasaras:

para marchar contigo, y tú con ella.

                    de “El caudal”, Rialp.

Cresta de Montnou IV, Solsonès

Tornem a aquesta comarca on cada cop descobreixes fantàstics racons nous.

Així que cap a Solsona i com no a sopar a cal Pixarada Xic

Però abans fem un màster en sistemes de seguretat en finques, com es pot observar al vídeo.

Ens retrobem amb la mMercè i el Josep Maria uns bons amics assidus al local i que sempre es preocupen per nosaltres i ens fan passar una molt bona estona.

Un altre bivac en un lloc indeterminat. El col·lega és la princesa del pèsol?

 A l'endemà, pugem cap al Coll de Jou i fem un esmorzar ala Coma, prop de Sant Llorenç de Morunys

 Per arribar al lloc on deixarem el cotxe cal anar des del Coll de Jou en direcció a Odèn després d'uns 8 o 9 km veurem una font a la dreta de la carretera, la font del Vermell. Uns 50m més endavant surt una pista que va ascendint fins que arribem a una masia a mà esquerra. La pista no és meravellosa, però anant amb compte és pot pujar amb un  turisme que no sigui molt baix.

Des de la masia seguim uns 50m la pista i a la dreta veiem una pista en desús que s'endinsa en el bosc, al cap d'us 15 minuts arribarem a un coll i un prat. Seguint per un senderó a mà esquerra trobarem un altre sender a mà esquerra que s'enfila fins arribar a una pedrera. Llavors cal localitzar l'entrada de la via, com a referència és la primera canal que trenca la muralla nord

Aquí veiem l'espit que marca l'inici de la canal. Aquesta permet anar-se'n assegurant i posant alguna peça.IV (25m)

La primera reunió es fa al collet, ja en plena cresta

 Després es puja per uns esperons tombats on cal vigilar algun bloc sospitós màxim IV- 40m

Al tercer llarg ja fem una progressió per una cresta esmolada i amb molt d'ambient i descendim uns metres fins arribar a un altre collet on trobem la reunió IV- 40m

 Finalment un últim llarg de II ens diposita al cim 40m

 La sensació de solitud és molt intensa en aquest racó i val la pena pujar fins aquí i fruir d'uns horitzons amplíssims

Per baixar es cerca un senderot per dessota el cim que va per un bosquet i en pocs metres veiem un gran arbre amb un cable i una robusta instal·lació de ràpel que ens diposita a la tartera. Ja només cal descendir i retrobar el senderó que ens porta al coll del prat.De material cal portar bagues llargues per llaçar arbres i arbustos i algun friend mitjà.

 Al collet vam trobar-nos una micològica sorpresa per paladejar algun rovellonet.

 M'encanten els colors de tardor, ja sé que sona molt cursi però m'encanten. Ocres, daurats, vermellencs de tot tipus, bronzes vells, un tresor per a la vista.

 La lluita del color contra la grisor de l'hivern, com reivindicant la futura primavera.

 I ja que em poso sentimental, sempre em posa nostàlgic i tendre aquest poema de Martí i Pol

Amb la tardor vindré

Miquel Martí i Pol

Amb la tardor vindré per la vora del riu,

pels camps ben plens de boira

i amb galls que matinegen,

quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes

ens allibera del no-res un horitzó de pluja.

Amb la tardor i amb els carrers deserts

i el silenci a la nit i la certesa

de saber-me a recer, com una barca vella

en qualsevol port oblidat.

L’estiu s’allargà molt

i tant de sol m’ha colrat en excés.

Tinc les mans matusseres i endurides

de la pols dels camins

i els ulls cansats de combatre la llum.

Amb la tardor vindré i ens partirem de nou

el pa de quietud a la mateixa taula.

Jo hauré envellit i ploraré sovint

i essent de nit passejaré en silenci

pels carrers, pels jardins,

per les cases antigues.

I si em llegeix algun nen o algú amb ànima de nen un conte relacionat: En Plometes

I tornem a la vida més prosaïca i vulgar, berenant uns cigrons per fer-nos passar el fred.