Ferrada de l'Aigua al Coll (l'Hospitalet de l'Infant) i Cresta de Sant Blai (Tivissa)

Aquest cop s'hem decantat per anar a les terres de l'Ebre passant pel Baix Camp Sud. Vam començar per una via ferrada que ens feia mandra de repetir, no per l'estètica, sinó per l'exigència, però pensem que va ser una bona elecció. Aquesta via transcorre per uns cingles ben feréstecs amb la particularitat que té un to atlètic continuat i que tot i estar ben assegurada cal pensar bé la seqüència d'alguns passos doncs els graons allunyen prou. La ressenya completa
http://www.madteam.net/rutas/viaferrata/ferrada-de-laigua-al-coll.nyaga
http://esgarrapacrestes.blogspot.com.es/2009/04/ferrada-de-lagulla-de-laigua-al-coll.html
 Cal dir que amb les obres del tren ha canviat una mica la configuració de la pista però si seguim la nostra intuïció trobarem el pas per sota les vies del tren i retrobarem correctament la pista cap a l'ermita. Si voleu provar de passar en turisme no és massa recomanable tot i que de vegades ho hem fet amb el cor encongit en esperar un desenllaç fatal per al càrter. Al muntatge audiovisual trobareu un ampli reportatge i podreu veure com queden les mans si t'hi entretens massa en els passos i no ets prou dinàmic per anar ràpid i no esgotar-te.

Després del parèntesi sopar-festa (ocupa bona part del reportatge) i amb les campanes cerebrals anem a l'objectiu fort: Jo l'anomeno la cresta de Sant Blai perquè el recorregut transcorre paral·lel al recorregut de l'ermita però sembla que el topònim correcte és la cresta del Ventall i el tossal de Castro.

Per les nostres terres no abunden les crestes d'aquesta entitat, llevat potser de les crestes de les Gronses a Horta de Sant Joan i l'aresta Quim al Roc Ponent (Castellfollit, Muntanyes de Prades) que més que una cresta és un magnífic esperó de granit. Des del costat del camp de futbol anirem trobant els indicadors de l'ermita i aquí sí podem dir que la pista està en bon estat. Passat una obertura natural a la pista entre roques arribem a una àrea de lleure prou ample per deixar el cotxe. Veurem a la dreta unes vies d'escalada esportiva i a la dreta es dibuixa l'aresta per sobre d'un espectacular salt d'aigua. Allí comença l'aresta que en sí no té cap pèrdua i que alterna trams esmolats i espectaculars amb alguns més de transició. Val a dir que emprarem unes 4 o 5 hores d'escalada efectiva i que caldrà portar algun joc de tascons i friends. En els passos clau trobem alguna peça, preferentment pitons i podem aprofitar algunes xapes de les vies d'escalada que accedeixen des dels laterals. Quan arribeu a la creu us trobareu una mica més enllà de la meitat del recorregut i tot i que sembla que ja hi sou queda un bon tute fins al Tossal de Castro, un cim poc definit que té unes vistes excel·lents i que presenta uns abismes guapos a la seva cara nord. Les dificultats estan entre el III, III+ no continuades i alguns passos de IV i el pas clau de IV+ que exigeix superar un mur de 8m amb un flanqueig espectacular que ens permet agafar el seu punt feble.

Pel descens cal baixar també per terreny poc definit fins al coll del Ventall que s'albira fàcilment (15 minuts) i després anar baixant fins arribar a l'ermita i al cotxe altres 20 minuts). La roca en general és molt bona i existeixen moltes possibilitats d'assegurança. Un itinerari que us deixarà empremta. Ah, preneu aigua que tot i ser un dia hivernal en aquests paratges la set es fa notar.
 Val a dir que el GR7 que per allí passa va ser el primer GR de tota la península i que


Camí de ferradura Mena a Sant Blai Bella ermita, font pura Coll del Ventall