Pic Pallas (2969m)

Ara que ja tenim sobrepès, alopècia, halitosi, caspa, càries, poliquessia, hipertensió, disfunció erèctil, llacunes de memòria, trastorns de conducta, un puntet d'alcoholisme i vicis variats em plau anar insertant algunes piulades vintage que gràcies a l'inestimable col·laboració de l'amic Joando he pogut recuperar. Només en alguns casos han passat 6 anys des que li vam demanar que ens passés les fotos però si observeu que estem més frescos, ubèrrims i jovials no és el Photoshop, just for men, liftings o altes potingues, sinó que "éramos tan jóvenes" y "cuando fuímos los mejores"
Aquesta cançó resumeix el tema, escolteu-la els quarentons o cinquentons

Un dia des del Midi d'Osseau vaig tenir una revelació. El pic Pallas, una immensa piràmide, un frontó perfecte amb una via normal engrescadora i arriscada. Jo hi havia de pujar, jo volia acaronar les seves cicatrius milenàries

Segurament trobareu ressenyes molt bones, jo només us diré que cal anar a Sallent de Gállego i d'allí anar a l'embassament de la Sarra, punt de partida de les ascensions a la zona i ens dirigim vers al refugi de Respumoso que comença suau però es va redreçant, un cop trobem una pintada amb l'indicació ibones d'Arriel, cap allí ens dirigim. El  sender es va tornant més feixuc i una immensa tartera ens deixa prou estovats. Hem d'estar amatents a unes marques de pintura vermella que ens van indicant el camí i adreçar-nos a una collada per la que passa el barranc. Allí a una minipresa vam fer bivac sobre un sòl arenòs que era perfecte per al descans de la nostra malmesa columna amb el motxillot.

A l'endemà seguint el curs del riu arribem a l'Ibón d'Arriel Bajo. El voregem per la dreta i ja veiem el Pic en tota la seva esplendor. Ens dirigim a l'ibon Alto. El voregem també per la dreta i una "magnífica"  tartera de blocs ens deixa al peu d'una canal que hem de pujar amb compte de no aixafar amb pedres als companys que ens segueixen. Arribem així al circ sota la base de la paret. Després ens adrecem busdcant el millor itinerari cap a l'esquerra de la vertical del cim fins que veiem un parell de xemeneies. Curiosament la més evident no és la nostra, hem de trobar una que té un cartell que indica xemeneia Ledormeur. I res més xemeneia amunt, sembla més difícil del que realment és però amb compte i coratge cap amunt que no passa de II+. La baixada també es pot desgrimpar, nosaltres ho vam fer, amb renecs irreproduïbles dels altres companys, però en el tram més compromès es pot muntar un ràpel.

per a intuïr l'itinerari

 L'Ibon alt d'Arriel

La  penosa canal prèvia al circ

 El circ

L'immens frontó

Guapo, guapo!

 La canal

El cim, pare i fill, a veure si l'Enrico torna a la cleda.

"La escalada de las montañas era arte religioso, con sus tradiciones y usos…
Y el racionalismo no podría entrar en ella bajo ningún pretexto… Por esta causa -hace 50 años que- abandoné el alpinismo deportivo para ejercer el alpinismo metafísico."

César Pérez de Tudela