Aquesta vegada vam anar a un racó del Pirineu que m'agrada molt, a la presa de Llauset, al capdamunt del poble d'Aneto. Per arribar-hi cal anar direcció Viella i agafar un trencall a la dreta que diu Bono,Aneto, el ramal passa per sota la carretera i passat el poble agafem una llarga pista que s'enfila direcció la presa,visible en tot moment. Un cop passat un llarg túnel trobarem el pàrquing (2200m). La pista comença a estar tocadeta, però amb paciència es va fent. La visió dels prats d'alta muntanya és fantàstica.
La Laura, una nova companya al grup
Devem ser molt avorrits al davant perquè tothom es queda adormit darrera, recordeu qui és el líder morfeic? Si sou assidus al bloc ho endevinareu fàcilment.
I ens estimem!!
Preparem el niuet al bell mig d'un GR
El camí va fent llaçades suaus fins arribar al coll
La visió des del coll és magnífica
A l'esquerra i amunt!!!!
Així arribem al primer cim
Després anar buscant el camí més lògic sempre pel fil, algun passet més curiós i algun pas de cavall i arribem al pic de la Solaneta de Llauset 2673m PD
.JPG)
No té res de panxa és una sílfide
Després el descens també és clar, dins la contundent lògica d'aquesta cresta. Cap al SE seguint uns lloms a voltes rocallosos, a voltes herbats en direcció la cabana de Botornàs i d'allà a l'embassament de Llauset
La cabana
Un banyet de termo-xoc per als més coratjosos
I a celebrar-ho
Una altra celebració amb l'amicRicardo perquè no es trobi sol.
El hombre de mañana, elevado a la comprensión de la belleza, sabrá (...) no colocar su morada de modo que se rompan las líneas, que se borren brutalmente el color y los matices: sentirá vergüenza en disminuir y alegría en aumentar la belleza de cuanto le rodee.
Elisée Reclus (geògraf francès)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada