Vies Arnau Martín i la Torna (Miranda de Sant Joan, Montserrat)

Un dissabte qualsevol vam pujar el Jose Luís i jo a fer un parell de vies per Montserrat, concretament a la Miranda de Sant Joan. Dues vies senzilles i ben equipades per a passar un matí tranquil.

Potser la dificultat més gran sigui la d'arribar a peu de via, doncs ja sabem que a Montserrat quan et mous pel mig de les canals i boscos perds una mica l'orientació i totes les agulles semblen iguals.

Des de l'estació superior del funicular de Sant Joan ens dirigim cap a l'ermita del mateix nom i un cop depassada aquesta hi ha un revolt molt pronunciat a la dreta d'allí surt un caminet que ressegueix una paret rocosa i que de vegades hem de mig grimpar perquè el caminet desapareix. Algunes ressenyes parlen de marques blaves però aquestes apareixin quan portes un tros de camí. Després trobem una petita barrera de troncs, per allí hem de seguir el senderó fins arribar a un coll, el que passa que hi han dos o tres colls essent així que nosaltres vam acabar amb un flanqueig estrany a la reunió intermitja de la paret equipada amb un cable de vida i d'allí un ràpel i a peu de via

 No és el llibre de ressenyes és la carta d'entrepans

 Això que no falti

 Camí de Sant Joan

 La primera bifurcació on hem de trobar les marques blaves.

 El coll o colls. La solució més ràpida ràpel i avall!!!!

Vam començar per la Arnau Martín que té una entrada més fineta amb la característica roca del sòcols montsedrratins que estan sempre a l'obaga i un xic més polits. La tirada d'enmig està més tombada i la següednt es torna a redreçar. Tota amb xapes vermelles.

Tornem a rapelar i anem a per la Torna que està amb xapes grogues. Segueix la mateixa tònica, l'única cosa és que aquí la tirada més dreta està al mig

Darrers passos i recim

Com que tenia a recautxutar els gats, vaig utilitzar unes ninja històriques d'uns 15 anys i encara fan servei!!!!

Bonica estampa montserratina

M'acomiado, com és de llei en aquesta serralada, amb una salve montserratina composada per un bon amic meu, el Ramon Humet, un geni de la música contemporània i que ja ha sortit per aquestes pàgines