Aquí preparant els nostres cossos i les nostres ments pel desafiament
Un objecte que a la nit ens va semblar misteriós fruit de l'abundor del sopar i la ingesta d'algun líquid. Al final va resultar una mísera cortina solar de cotxe.
L'aproximació:
COLL DE NARGÓ: entrem al poble i ens dirigim
direcció Isona i Coll de Boixols, (L.511), a uns 3 km i just travessar el pont
que dona accés a uns estrets maquíssims, trobem una pista a la nostre dreta,
amb un cartell indicador “Sallent 8 km”; a uns 3,5 km (aprox), desprès de
passar per Sta. Eulària, trobem una pista a la nostre dreta, tot just en un
canvi de rasant, de vessant i en un revolt tancat, aparcar en aquet indret.
Seguir la pista fins un camp vallat, posar-se
just en la part oposada del camp direcció a les parets en aquet indret trobarem
un camí (fita) que tot travessant el bosc ens posarà al llom de una serra,
“Serramoneda”, seguin el camí per el seu llom fins trobar un camí transversal
que ve de la nostre esquerra i que nosaltres seguirem cap a la dreta un bon
tros, fins trobar unes fites i senyals vermelles que ens fan girar en angle
agut a l’esquerra i s’endinsa amb pujada marcada i camí poc marcat, per dintre
del bosc, fins trobar un curiós pas que dona accés al “Sola de Espuianella”
deixant a la nostre dreta el “Serrat del Coniller”, una vegada passat aquet pas
girar a l’esquerra i pujar seguint les fites i marques vermelles, tot i que
sembli que ens allunyant de la paret, es el itinerari mes còmode i rapit, una vegada
passat unes grades rocalloses, trobarem una senyal groga, en aquet punt tenim la
base de la paret a la nostre dreta i a la mateixa alçada, seguir a la dreta i
les senyals grogues ens portaran al peu de la via “Directa de l’Avatar” i una mica més a la dreta seguint el pany de paret trobem la via del Guillem.
Aquí va la ressenya
La veritat que és una via interessant i que et fa estar bregant tota l'estona. Sort que està amb un equipament generós
I el descens també suposa més d'una hora exigent.
Per tancar m'acomiado amb una cançó recuperada, ara estic en plan revival, que en les diferents estrofes planteja una filosofia de la vida molt propera a la meva i la torna hauria de ser un compendi del que cal que sigui l'existència. El tema és original de l'Aute, però la versió que en fa Sílvio Rodríguez és insuperable i plena d'energia
Cierto que huí de los fastos y los oropeles
y que jamás puse en venta ninguna quimera
siempre evité ser un súbdito de los laureles
porque vivir era un vertigo y no una carrera
pero, quiero que me digas amor
que no todo fue naufragar
por haber creído que amar era el verbo más
bello
dimelo, me va la vida en ello
me va la vida en ello
quiero que me digas amor
que no todo fue naufragar
por haber creido que amar
era el verbo mas bello
dimelo, me va la vida en ello
Cierto que no prescindí de ningún laberinto
que amenazara con un callejón sin salida
ante otro más de lo mismo creí en lo distinto
porque vivir era búsqueda y no una guarida
pero, quiero que me digas amor...
Cierto que cuando aprendí que la vida iba en
serio
quise quemarla deprisa jugando con fuego
y me abrasé defendiendo mi propio criterio
porque vivir era más que unas reglas en juego
pero quiero que me digas amor...
pero, quiero que me digas amor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada