Barranc de Volendins (Bot)

Com sempre, els Ports amaguen multitud de joies, una d'elles: el Barranc de Volendins, un barranc formidable que apareix quan ja sembla que els Ports s'acomiaden cap al Sud. Dos trams ben diferenciats un amb una successió de ràpels, alguns d'ells volats i una continuació remuntant el riu Canaletes amb una combinació d'estrets, passadissos engorjats i "oscuros".

Per arribar-hi cal anar a la població de Bot i des de la plaça de l'església  agafar el carrer Verge de la Fontcalda. Passem per sota la via verda per un túnel i creua un petit barranquet, allí podem deixar el cotxe.

El Bussi, l'amic del Joando, s'olora que passarà força estona solet.

Continuem per la pista i hem d'anar prenent els trencalls següents: dreta, dreta, esquerra. Al final d'aquesta pista que va per una carena a punt d'entrar al bosc, trobarem un sender amb marques blanques desdibuixades (aquí cal anar al lloro perquè costa de trobar el senderó enmig de la vegetació) 

 La carena

 El paisatge es dispara als nostres ulls, l'agulla de Bot tota altiva

 Els Ports van acotant el cap en direcció a la mar.

 La pista acaba en aquest punt

El començament del sender, val la pena perdre una estona deixant volar la mirada.

 La Fontcalda enclaustrada a la vall

 L'agulla de Bot i la roca del Migdia

Al fons el Tossal d'Orta (sense hac com ells l'escriuen)

El camí va carenejant amb una successió de pujades i baixades

 Ja viem els imponents cingles que delimiten el nostre barranc

Després un cop arribem a la seva llera cal baixar a buscar el primer ràpel. En total uns tres quarts d'hora

El primer tram normalment està sec i enfila una successió de ràpels, gairebé tots volats, la sensació de verticalitat és molt guapa en tot moment.

 Sempre flipant

I l'últim ràpel volat de 40m realment excels.

 Aquí tenim una vista general del que hem descendit

Ara ens mortificarem 200m de recorregut entre vegetació fins arribar a un resalt on es veu una caseta de pedra, nosaltres hem de localitzar un camí fitat  primer pel bosquet i després per damunt d'una feixa rocallosa. Quan veiem a baix el riu Canaletes i localitzem un petit circ pedregós amb una olivera aïllada hem trobat els dos darrers ràpels

Hem arribat al Canaletes i ara toca mullar-se!!!

 Al Jose, el que més li agrada, és posar-se el neoprè.

Ja tenin el vestit de nit!!!

Aquí està la ressenya del tram que recordem: HEM DE REMUNTAR!!! A VEURE SI ALGÚ FARÀ CAP A GANDESA

Aquest tram comença per una zona de caos seguits d'uns espectaculars passadissos inundats amb unes llargues badines que en dies freds com el que vam agafar i a l'obaga "conviden a submergir-se"

Arribem a l'últim sector, amb uns "oscuros" que formen uns blocs gegantins amuntegats

Després seguim uns 100m de riu caminant i quan divisem el primer túnel prendrem un llom reocallós que ens deixarà a la via verda.

Per arribar al cotxe un cop passat el segon túnel trobarem una pista que agafarem a l'esquerra i ens durà al vehicle. En total unes 3 o 4 hores d'activitat.

 Pobre Bussi es deu haver avorrit moltíssim.

Com que ho hem de celebrar us poso una jota d'aquestes terres