Amb aquest començament d'any venen, com sempre, els bons propòsits. Un d'ells sempre ha estat el de construir un bloc on reculli especialment aquelles experiències muntanyenques que em vagin esdevenint a partir d'ara, això no impedeix que pugui acollir moltes altres experiències que també em conformen com aquell qui sóc en cada moment: Família, amics, llibres, música, companys, alumnes... A veure si tinc prou perseverança per afrontar aquesta nova aventura
Un dels cims més emblemàtics de Mallorca és el del Cavall Bernat, un espadat de més de 300m que es retalla contra el mar. Per accedir-hi cal anar al Port de Pollença. Arribant-hi hem d'agafar la direcció cala sant Vicenç i després a cala Carbó amb una pista en estat mediocre , un cop passades les últimes cases arribarem a una rotonda de terra amb un gran pi al mig. Allí vam deixar el cotxe i ens vam muntar el bivac.
Al matí, la badia està esplèndida.
Sortint per l'esquerra de la casa més propera a la rotonda anem trobant fites que ens porten al coll que i ha abans de la Talaia Vella. Des d'allí es contempla tota l'altra vessant. Tot són horitzons.
El camí va remuntant aquesta altra vessant i va fent llaçades passant prop d'antigues muralles íberes.
Passat el cim de la Talaia Vella, ens endinsem per aquesta clotada que ens apropa al cordal del Cavall Bernat que apareix allà al fons.
L'itinerari va per un terreny dificultós resseguint tota la carena
Al llarg del recorregut et vas trobant algunes grimpades, fins i tot algunes exposades
El famós forat Gros, només de treure el cap i mirar cap a l'altre vessant t'agafen mareigs
Ja el tenim a prop
La calor ens havia castigat
Ara ens espera una llarga baixada. Nosaltres en comptes d'anar fins a la cala, vam anar-nos buscant la vida per vires i feixes fins assolir la vall. Després arribar a la zona de cala Bóquer i tornar a enfilar una penosa ascensió fins al coll de la Talaia Vella. Pel que hem vist la gent ho fa amb dos cotxes (deixant-ne un en aquesta urbanització) per evitar aquest suplici final.
Rehidratats amb ànsia i després d'una bona dutxa fem una altra cara
Gràcies a tota la gent de Manacor que tan bé ens va tractar
Una mica de gresca
I l'últim bivac, ni ens vam enterar que estàvem al costat del cementiri
Sortida curiosa aquesta, que, amb l'excusa dels castells, ens va permetre fer bones activitats muntanyenques en un lloc al qual no hi anem expressament.
Ens avancem a la gent de la colla i partim cap a Barna
Com que anem bé de temps fem una cerveseta per inaugurar la sortida
Quan demanem el compte ens espantem una mica, un no sap mai aquí a territori comanxe
L'espera es fa avorrida i cal distreure's una mica. Tot noies, sembla el claustre d'una escola
Haig de pensar seriosament en reduir el consum de cervesa i menjar sa.
Això dels selfies....
per sort a Vilafranca de Bonany vam trobar un bon garito i amb menjar tradicional de la terra.
També vam trobar un bon racó per estirar els sacs a l'ermita de Bonany pujant per Petra.
El matí es va aixecar emboirat.Tot un presagi doncs la nostra primera intenció era escalar l'esperó de Sa Gúbia per la via normal.
des d'allí vàrem anar a Bunyola i des del poble arribem a la cruïlla a Sóller on trobem aquest garito
Caminem en sentit contrari: direcció a Palma
I passada la rotonda el primer trencall a mà dreta sempre per la via principal fins arribar al torrent que baixa de Sa Gúbia.
Impactant!!!
Comencem els dos primers llargs però no era el nostre dia, la via està totalment desequipada llevat d'algun parabolt a les reunions. El terreny era indefinit i ens va donar yu-yu, passaaaa reees! Ràpel i avall
Per compensar la jornada vam veure alguna fita que s'enfilava barranc amunt i amb la incertesa de no saber ben bé on ens portaria vam anar pujant molt dret per un terrenys molt penós, farcit de falgueres lliscoses, forats traïdors i alguna grimpadeta.
A mesura que pugem el barranc s'ajau i seguim més o menys per dins fins trobar una pista que ens deixa en un coll pròxim ja al cim.
la baixada es fa a sac per la pista que a gust del consumidor permet estalviar algunes llaçades atallant pels terraplens. Durant el descens trobem oliveres ben antigues amb formes sorprenents
Aquesta finca era molt guapa, malauradament no podem dir el mateix de l'hospitalitat del seu propietari que ens va negar una mica d'aigua de males maneres.
Finalment arribem a la carretera i cap a Bunyola. En total des que vam sortir unes 6 hores.
Un cop hidratats convenientment , fins i tot vam veure una ampolla de Vichy.
vam anar direcció Pollença per carreteres secundàries fent una parada al port de Sóller
verano azul (la veritat és que era un bici atrotinada i oxidada que havia llençada per allà)
