Amb aquest començament d'any venen, com sempre, els bons propòsits. Un d'ells sempre ha estat el de construir un bloc on reculli especialment aquelles experiències muntanyenques que em vagin esdevenint a partir d'ara, això no impedeix que pugui acollir moltes altres experiències que també em conformen com aquell qui sóc en cada moment: Família, amics, llibres, música, companys, alumnes... A veure si tinc prou perseverança per afrontar aquesta nova aventura
dissabte, 4 de juny del 2016
Episodi I:Sortida a Mallorca: Ascensió Sa Gúbia o Puig de l'Alqueria 608m (Bunyola)- Ascensió al Cavall Bernat 357m (Pollença) i castells a Manacor.
Sortida curiosa aquesta, que, amb l'excusa dels castells, ens va permetre fer bones activitats muntanyenques en un lloc al qual no hi anem expressament.
Ens avancem a la gent de la colla i partim cap a Barna
Com que anem bé de temps fem una cerveseta per inaugurar la sortida
Quan demanem el compte ens espantem una mica, un no sap mai aquí a territori comanxe
L'espera es fa avorrida i cal distreure's una mica. Tot noies, sembla el claustre d'una escola
Haig de pensar seriosament en reduir el consum de cervesa i menjar sa.
Això dels selfies....
per sort a Vilafranca de Bonany vam trobar un bon garito i amb menjar tradicional de la terra.
També vam trobar un bon racó per estirar els sacs a l'ermita de Bonany pujant per Petra.
El matí es va aixecar emboirat.Tot un presagi doncs la nostra primera intenció era escalar l'esperó de Sa Gúbia per la via normal.
des d'allí vàrem anar a Bunyola i des del poble arribem a la cruïlla a Sóller on trobem aquest garito
Caminem en sentit contrari: direcció a Palma
I passada la rotonda el primer trencall a mà dreta sempre per la via principal fins arribar al torrent que baixa de Sa Gúbia.
Impactant!!!
Comencem els dos primers llargs però no era el nostre dia, la via està totalment desequipada llevat d'algun parabolt a les reunions. El terreny era indefinit i ens va donar yu-yu, passaaaa reees! Ràpel i avall
Per compensar la jornada vam veure alguna fita que s'enfilava barranc amunt i amb la incertesa de no saber ben bé on ens portaria vam anar pujant molt dret per un terrenys molt penós, farcit de falgueres lliscoses, forats traïdors i alguna grimpadeta.
A mesura que pugem el barranc s'ajau i seguim més o menys per dins fins trobar una pista que ens deixa en un coll pròxim ja al cim.
la baixada es fa a sac per la pista que a gust del consumidor permet estalviar algunes llaçades atallant pels terraplens. Durant el descens trobem oliveres ben antigues amb formes sorprenents
Aquesta finca era molt guapa, malauradament no podem dir el mateix de l'hospitalitat del seu propietari que ens va negar una mica d'aigua de males maneres.
Finalment arribem a la carretera i cap a Bunyola. En total des que vam sortir unes 6 hores.
Un cop hidratats convenientment , fins i tot vam veure una ampolla de Vichy.
vam anar direcció Pollença per carreteres secundàries fent una parada al port de Sóller
verano azul (la veritat és que era un bici atrotinada i oxidada que havia llençada per allà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada