Ferrada de Santa Elena i intent al Garmo Negro

No és que la policia ens hagi fitxat i ens facin la fotografia de rigor tot i que ja podria ser

De pujada cap a Panticosa ens vam aturar a fer la ferrada de Santa Elena, molt bona via per anar amb canalla.
 Sempre et trobes de tot a tot arreu, algú havia deixat l'avi per anar a fer la ferrada

Un itinerari entretingut que comprèn una successió de petits trams verticals

Ja albirem l'ermita

I aquí una mostra típica dels enquadraments avantguardistes del josé Luís...algun dia valdran una pasta

No sé perquè acceptem aquest "pijillo" a la colla des clochards

Més tard vam reposar les forces
No és l'avi d'abans

No hi ha res com una mica d'Inca Cola

Ja t'ho diu ton germà, beu aigua perquè si no passa el que passa, barrejar inca-cola i intolerància als lactis

Per la tarda pugem una bona estona als voltants de 2000m per escapar una mica de l'ambient del balneari i guanayr alçada, així que muntem la paradeta en un lloc idíl·lic i prenem possessió d'aquest territori

la previsió era de bon temps però de mala realitat a mitja tarda es va anar apropant un front i va estar plovent tota la nit així que vam plegar veles i vam enfilar cap a una font glorieta que hi havia en el camí de pujada

No és el que us penseu, s'estava prenent una ibuprofè granul·lat i no disposàvem de recipient. Sé que em creureu

Uns acompanyants nocturns

I a mesura que anava plovent més, la font vessava, i s'aproximava la mà negra de l'obscuritat

Activitats matinals i cap a Penya Rueba a la recerca de millor temps i fer una ferradeta amb el Lluc

Aquí no està tant guapo com en l'altra foto

Mont-ral, El sector més fàcil del món

Bé, ara li tocava a l'altre petiti vam fer el seu bateig d'escalada a una zona molt bona per aquests afers al "sector més fàcil del món". No obstant cal dir que les vies són prou llargues uns 25m i això és l'únic factor que de vegades pot bloquejar la canalla.
Aquí tot l'equip amb l'estrella principal i l'afegit del David un amic de l'Enric.

Aquí el tenim obrint camí

I pujant com un campió, enhorabona Aniol

 Aquí us deixo una bonica cançó que espero els nostres fills entenguin, és senzilla però amb un gran contingut:

Aquesta terra és la nostra terra,
de la muntanya fins a la vall.
De dalt del cel al fons del mar,
tot això és nostre de veritat.

Déu va passar-hi en primavera
i tot cantava al seu pas,
i canta encara la terra entera
i canta que cantaràs.

Tant si fa bo com si hi ha tempesta,
tant si fa fred com si el sol crema,
tant si fa vent com si està encalmat,
tot això és nostre de veritat.

I és nostre el cel, i és nostre el mar,
i aquests turons i aquesta vall,
i els olivers i els camps de blat.
Tot això és nostre de veritat. 

Lletra i música de Woody Guthrie

Pic d'Estaragne (3006m)

Primera sortida del lluc per a fer un 3000 en aquest cas hem escollit l?estaragne perquè no comporta gaires complicacions i a més té un horari assumible. Vull agrair a l'Enric i al José que m'acompanyessin perquè així anava més tranquil si hi havia cap problema.

va ser una sortida completa perquè vam fer una mica de tot. primerament vàrem escalar una estona per fer gana fins l'hora de sopar a l'escola de l'Enclusa a Zapaterino entre Bielsa i Pineta. Curiosa i bonica zona on s'agraeix l'ombra de la tarda.

Anar amb nosaltres suposa un cert aprenentatge diguem-ne entre rodamon i okupa, pobre Lluc no ha tingut la sort de tenir un pare que li agradi dormir a refugis o cases rurals, però sempre hi ha recursos i aquell vespre amb una important boira pixanera vam poder okupar una casa de fusta en construcció. Més val que no ho expliqui a escola.

No disposa d'unes estances realment  magnífiques...?

 

L'endemà el dia es va llevar igual de pixaner però un cop pujaves desnivell apareixia un dia radiant; bucòliques imatges que espero amarin d'alguna manera el seu esperit.

Poc a poc anem remuntant la vall i ens trobem alguna petita gelera i alguna barrera rocosa

 I apa un darrer esforç!!!

Fantàstic! aquí tenim el nostre petit heroi gaudint dels nostres particulars fetitxes als cims

Fins i tot il·luminat per uns rajos celestials

Un modest homenatge a aquells nens que ho passen força malament en la seva infància a ells dedico aquest poema del segle VII dinastia Tang

Pobre es la casa, en la montaña, del viejo campesino;

pobre, la tierra pedregosa que cultiva,

y pobre, la cosecha; las gabelas le dejan sin comer.

Ha de entregarlo todo a los graneros insaciables del gobierno.

Y a fin de año, la casa está vacía: sólo una azada y un arado.

Reúne a sus hijos y sube monte arriba a recoger bellotas.

Mientras tanto, los comerciantes viajan por el río del Oeste con montones de perlas.

Y en el barco, sus perros comen sólo carne

Chang Tsi

Via ferrada de la Trona (La Mussara)

Una bona alternativa per a una matinal sense complicacions és la via ferrada de la Trona, http://deandar.com/ferratas/via-ferrata-trona,. És una via curta però molt varida que permet visitar un racó amb unes vistes fantàstiques i la famosa cova dels carlins. Hi ha un blog de l'Eladi Huguet en el que explica, entre d'altres excel.lents històries, la presència dels carlins a la Mussara, val la pena que hi feu una ullada a http://www.lopedris.com/personal/eladihuguet/?id=219

Comencem amb un inici una xic atlètic

Un flanqueig molt estètic

Una pujada variada fins a la cova dels carlins

L'entrada i la susdita cova amb el corresponent troglodita

I el ràpel fins al pont tibetà. (Si sabés que la corda té gairebé els mateixos anys que ell no somriuria tant)

Dues instantànies del pont i la sortida final

La Mussara símbol de coses que es van quedant pel camí

Ningún centralismo fascista ha logrado lo que el centralismo de la civilización de consumo. El fascismo proponía un modelo, reaccionario y monumental, que luego se quedaba en letra muerta. Las culturas particulares (campesinas, subproletarias, obreras) seguían obedeciendo, imperturbables, a sus modelos antiguos. La represión se limitaba a obtener su adhesión de palabra. Hoy, por el contrario, la adhesión a los modelos propuestos por el Centro es total e incondicional. Se reniega de los modelos culturales reales. La abjuración es un hecho. Se puede decir, por lo tanto, que la «tolerancia» de la ideología hedonista implantada por el nuevo poder es la peor de las represiones de la historia humana. ¿Cómo se ha podido ejercer esta represión? Mediante dos revoluciones en el interior de la organización burguesa: la de las infraestructuras y la del sistema de información. Las carreteras, la motorización, etc. han unido estrechamente la periferia con el Centro, anulando las distancias materiales. Pero la revolución del sistema de información ha sido aún más radical y decisiva. Con la televisión, el Centro ha igualado todo el país, tan diverso por su historia y tan rico en culturas originales. Ha emprendido una labor de homologación destructora de la autenticidad y la concreción. Ha impuesto, como decía, sus modelos, los de la nueva industrialización que ya no se conforma con un «hombre que consume» y pretende que las ideologías distintas de la del consumo sean inconcebibles. Un hedonismo neolaico, ciegamente olvidadizo de los valores humanistas y ciegamente ajeno a las ciencias humanas.

Pier Paolo Passolini, " Escritos corsarios "