Potser us estranyarà aquesta entrada, ni jo mateix sé si ho hauria de fer, però ara mateix és "lo que hay" els que esteu més a prop meu ja ho entendreu tot no us enredo més

Sempre trobes amics amb paraules  i alguna paraula amiga

IN PACE

Mi madre tiene el cuerpo más triste de este mundo.
La luz apenas la baña
pero yo la contemplo luminosa.
¿Dónde hemos estado madre e hijo?
Apenas quedan unas estancias vacías
barridas por el viento.

Tal vez mi mano al acariciar tus cabellos
borre el cansancio
de esta pasión infinita de existir
y pueda pronunciar tu nombre
como aquel viejo niño
atemorizado entre tinieblas
silenciosas

Agustín Lluch

Via Josep Baqués i Esteve 160m La Dent del Montmell (Baix Penedès)

Una bona via per passar tot  un matí o una tarda en un lloc poc conegut i amb unes vistes privilegiades de la costa. La zona està prop del Montmell un municipi amb diferents nuclis dispersos i que té el seu nucli principal a Juncosa del Montmell. El cim principal és la Talai del Montmell de 781m. i que és un mirador únic de la comarca.

Allí ja existia una via de divewrsos llargs l'Esperó Guerrero i ara pel de  l'esquerra li han afegit  aquesta nova via un xic més difícil però de dificultat assequible i bon equipament. També conserva com a característica la discontinuïtat del seu traçat.
Ressenya de la web alpinaut.com. L'única cosa que sobra, opino, és els diferents logotips de dimonis que vas trobant en cada reunió. Em sembla bé deixar el segell d'identitat en una via però aquesta no és la manera. Llàstima perquè està molt ben aconseguida

Accés: El més ràpid és agafar l'autopista AP-2 i abandonar-la en la sortida no 12 de La Bisbal del Penedès-Llorenç del Penedès-Santa Oliva-L?Albornar. En la primera rotonda seguir la carretera T-240 en direcció La Bisbal del Penedès. A continuació trobarem una altra rotonda on haurem de seguir la carretera TV- 2401, que ja ens condueix a Juncosa de Montmell. Seguint la carretera trobarem un desviament cap a la dreta. Es tracta d'una pista en bones condicions en direcció al Vall de Sant Marc i retolat com Àrea recreativa forestal de Montmell. En arribar a aquesta àrea (amb aparcament, bar, barbacoes) es pot deixar el cotxe aquí. Aproximació: Des de l'aparcament comença un camí paral·lel a la pista per la qual hem vingut que va des de l'església Nova fins a l'església Vella del Montmell. Després el camí, es dirigeix cap as Castell de Montmell. En el camí de la mateixa pista, just abans d'una barrera verda, hi ha la marca de 2 diables, un de vermell i un altre de negre, i una estaca amb el nom de la via. A un minut d’aquí, ja som a peu de via (cinc metres abans de l’ Espolón Guerrero). L1 (25 mts) dos parabolts i quatre claus. Comença amb una placa parabolt vermell visible a l’esquerra. Va fent un arc fins a un esperó, i tot seguit semidiedre i placa fins la R. Graduació: III, IV, III+ L2 (30 mts) sis parabolts, un pont de pedra amb cinta posada i tres claus. És la cirereta del pastís. Comença a l’esquerra d’una gran cova. Parabolt visible, una placa d’uns sis o set metres. Tot seguit fa un arc a la dreta, una fissura i una placa fina. Per acabar, dos esperons fins la R. Graduació: IV, III+, IV, IV+, V, IV. A partir d’aquí i per arribar al següent llarg, caldrà fer una curta passejada per un camí desembrossat. L3 (30 mts) tres parabolts. Comença amb una placa d’uns deu mts. Tot seguit una petita caminada, i una altra placa i una esquerda fins a la R. Graduació: III, III+, III. L4 (20 mts) dos parabolts i dos claus. Es puja per una placa i tot un seguit de ressalts per acabar en una altra placa, i caminet fins a la R. Graduació: III, IV, III. L5 (30 mts) quatre parabolts, un clau i dos ponts de pedra amb cinta. Es puja pel mig de la R per a anar a trobar una placa tombada fins una mena de petit diedre. Es puja per un camí per anar a trobar un esperó fins a la R. Graduació: III, IV, III. L6 (25 mts) un parabolt i un clau. Es puja per un camí fins a un esperó, un altre camí, i un altre esperó, i camí fins a la R. Graduació: III, III+ Final de la via. D’aquí al Castell del Montmell, hi ha un pas. RETORN: Per un camí molt ben marcat fins arribar l’àrea recreativa del Montmell (25 min. aprox.).

Algunes fotos
 
  L'ombra de l'escalador és allargada

 Em volen robar els meus magnífics mitjons a rombes, envejosos.

 I dalt de tot un espatarrant mare de núvols, coses dels anticiclons hivernals.

Aquesta dedicada al Wert i tota la caterva FAESista

Escalada a Malanyeu (Berguedà) Via la Carla se'n va a la selva i Via Montse Curto

Sempre havia sentit a parlar de Malanyeu com un lloc molt interessant per a l'escalada, a més d'un nom eufònicament  misteriós van aconseguir que ho trametés als amics i....  endavant les atxes. En el relats dels fets que s'esdevingueren hi han dues parts ben diferenciades una comunitàtia i un altra d'esportiva, pels amants del grau, dels rècords, de la cura monolítica del cos, pels abstemis competitius, pels menyspreadors del greix i ...de la xorrada, pels que anhelen marques i fites programades de manual, pels talibans  del mens sana in corpore sano, pels que voleu lluir apolinis cossos escultòrics, obvieu la primera part.

Pels que encara conservin una reminiscència de la banda Dionisíaca de la nostra cultura mediterrània, pels que l'intèrval entre un puntet i una borratxera paposa encara és possible, pels que la conversa requereix com a ritual  un gotet a la mà, pels que no rebutgeu un bon sopar com a element integrador d'amistat i desintegrador de mals rotllos, pels que sou capaços a l'endemà de llevar-vos malgrat certa "campana" al cervell i no obstant fotre-li voluntat aquesta és la vostra part. Pels que no jutgeu al company ni per mixelins, ni per l'umbral de covardia, ni per la major o menor comunicativitat aquesta és la vostra gent.

Conversa d'alta càrrega intel·lectual entre Sunyer-Dragó i Eduardo Manos Ligeras

No ho veig clar, Abraça un llibre o ????????? amplieu la imtage.
 La Carme i el Toni cada cop se semblen més a Tom Bombadil, personatge entranyable del Senyor dels Anells

Sempre ens fan sentir com a casa

En Sunyer segueix el camí que indica el  dit de Mourinho

Després recita un fragmentdel poema "Oda al limón" de Pablo Neruda... No, no  us penseu que aquest fruit daurat anirà a parar a aquests gots que barregen líquids procedents de la quinina i del fruit del ginebró.
Per cert són DO de cal Padrí.
Després la vetllada cultural continuà amb una conferència titulada "Els efectes mirífics de l'anís del Mono" a càrrec del doctor Lopes. A la imatge podreu observar l'interès despertat en eldistingit auditori

Propiedades:

• Se suele preparar un aperitivo muy dulce y de consistencia melosa que sirve a la vez como tonificante.

• Se utiliza para sanar enfermedades del aparato digestivo derivadas de la debilidad intestinal.

• Se aconseja tomar una copita de su licor a las personas que sufren de grandes cargas nerviosas todas las mañanas para conservar un mejor temperamento.

• En el aparato respiratorio se utiliza como un expectorante muy efectivo y agradable al gusto.

• Se solía aconsejar proporcionar algunas gotas de su licor a las mujeres que estaban amamantando a sus hijos para acrecentar la producción de leche.

• Con su esencia se preparan lociones de aroma muy penetrante que resultan muy útiles para eliminar los piojos y liendres.

• Se puede oler un paño impregnado en anís para contrarrestar mareos y vértigos.

Val a dir que són propietats totes elles indispensables per un bon muntanyenc
 També afegirem que el pintor cubista Joan Gris va dedicar-li una pintura a aquest elixir

 Aquí un altra pintura amb la tècnica del claroscuro amb temàtica bohèmia atribuïda a algun deixeble de Velázquez

I aquí un melòman totalment concentrat en plena audició d'un tema de Debussy

Finalment una perfonmance teatral donar per clausurada la vetllada

PART II

Però com deiem l'endemà heu-nos prests per a la tasca encomanada
El lloc és brutalment idíl·lic

Les vies són molt maques. Predominen les plaques amb forats i resalts de 40 a 50m tallats per feixes arbrades. En general ben equipades. Cal vigilar els ràpels en recuperar la corda perquè es pot enganxar en la vegetació us deixo ambdues ressenyes

http://escalatroncs.wordpress.com/2010/02/22/carla-selva-malanyeu-devesso/

 http://escalatroncs.files.wordpress.com/2010/03/montse-curto.jpg

Finalment un alt exponent del cartellisme cultural del s XXI

 

Ja que anem de cultureta en aquesta entrada acabo amb unes paraules de Durkheim que resumeixen el sentiment d'amistat d'un grup

"Sabem per experiència que, quan els homes es reuneixen, quan ells viuen una vida comuna, d'aquestes reunions  mateixes sorgeixen unes forces excepcionalment intenses que les dominen, les exalten,  porten el seu to vital a un grau que aquestes persones desconeixen en la seva vida privada"