dilluns, 13 de maig del 2013

Escalada a Malanyeu (Berguedà) Via la Carla se'n va a la selva i Via Montse Curto

Sempre havia sentit a parlar de Malanyeu com un lloc molt interessant per a l'escalada, a més d'un nom eufònicament  misteriós van aconseguir que ho trametés als amics i....  endavant les atxes. En el relats dels fets que s'esdevingueren hi han dues parts ben diferenciades una comunitàtia i un altra d'esportiva, pels amants del grau, dels rècords, de la cura monolítica del cos, pels abstemis competitius, pels menyspreadors del greix i ...de la xorrada, pels que anhelen marques i fites programades de manual, pels talibans  del mens sana in corpore sano, pels que voleu lluir apolinis cossos escultòrics, obvieu la primera part.

Pels que encara conservin una reminiscència de la banda Dionisíaca de la nostra cultura mediterrània, pels que l'intèrval entre un puntet i una borratxera paposa encara és possible, pels que la conversa requereix com a ritual  un gotet a la mà, pels que no rebutgeu un bon sopar com a element integrador d'amistat i desintegrador de mals rotllos, pels que sou capaços a l'endemà de llevar-vos malgrat certa "campana" al cervell i no obstant fotre-li voluntat aquesta és la vostra part. Pels que no jutgeu al company ni per mixelins, ni per l'umbral de covardia, ni per la major o menor comunicativitat aquesta és la vostra gent.

Conversa d'alta càrrega intel·lectual entre Sunyer-Dragó i Eduardo Manos Ligeras










No ho veig clar, Abraça un llibre o ????????? amplieu la imtage.
 La Carme i el Toni cada cop se semblen més a Tom Bombadil, personatge entranyable del Senyor dels Anells















Sempre ens fan sentir com a casa
En Sunyer segueix el camí que indica el  dit de Mourinho
Després recita un fragmentdel poema "Oda al limón" de Pablo Neruda... No, no  us penseu que aquest fruit daurat anirà a parar a aquests gots que barregen líquids procedents de la quinina i del fruit del ginebró.
Per cert són DO de cal Padrí.
Després la vetllada cultural continuà amb una conferència titulada "Els efectes mirífics de l'anís del Mono" a càrrec del doctor Lopes. A la imatge podreu observar l'interès despertat en eldistingit auditori


Propiedades:

• Se suele preparar un aperitivo muy dulce y de consistencia melosa que sirve a la vez como tonificante.

• Se utiliza para sanar enfermedades del aparato digestivo derivadas de la debilidad intestinal.

• Se aconseja tomar una copita de su licor a las personas que sufren de grandes cargas nerviosas todas las mañanas para conservar un mejor temperamento.

• En el aparato respiratorio se utiliza como un expectorante muy efectivo y agradable al gusto.

• Se solía aconsejar proporcionar algunas gotas de su licor a las mujeres que estaban amamantando a sus hijos para acrecentar la producción de leche.

• Con su esencia se preparan lociones de aroma muy penetrante que resultan muy útiles para eliminar los piojos y liendres.

• Se puede oler un paño impregnado en anís para contrarrestar mareos y vértigos.

Val a dir que són propietats totes elles indispensables per un bon muntanyenc
 També afegirem que el pintor cubista Joan Gris va dedicar-li una pintura a aquest elixir


 Aquí un altra pintura amb la tècnica del claroscuro amb temàtica bohèmia atribuïda a algun deixeble de Velázquez


I aquí un melòman totalment concentrat en plena audició d'un tema de Debussy


















Finalment una perfonmance teatral donar per clausurada la vetllada




PART II

Però com deiem l'endemà heu-nos prests per a la tasca encomanada
El lloc és brutalment idíl·lic








































Les vies són molt maques. Predominen les plaques amb forats i resalts de 40 a 50m tallats per feixes arbrades. En general ben equipades. Cal vigilar els ràpels en recuperar la corda perquè es pot enganxar en la vegetació us deixo ambdues ressenyes

http://escalatroncs.wordpress.com/2010/02/22/carla-selva-malanyeu-devesso/
 http://escalatroncs.files.wordpress.com/2010/03/montse-curto.jpg

































Finalment un alt exponent del cartellisme cultural del s XXI


Ja que anem de cultureta en aquesta entrada acabo amb unes paraules de Durkheim que resumeixen el sentiment d'amistat d'un grup

"Sabem per experiència que, quan els homes es reuneixen, quan ells viuen una vida comuna, d'aquestes reunions  mateixes sorgeixen unes forces excepcionalment intenses que les dominen, les exalten,  porten el seu to vital a un grau que aquestes persones desconeixen en la seva vida privada"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada