Val la pena començar per lesfàcils de III o IV que són curiosetes, fer després les curtes de V que són explosives i nosaltres vam acabar per la via més llarga cala oques que és molt maca però que darrerament la roca deixa molt que desitjar.
Aquí l'home biònic amb les seves proteccions
La trobada
Sempre hi cap alguna cosa més
Sopar a l'Orfeó
I a dormir
L'endemà a llevar-nos
La Ressenya: http://centreexcursionista.orgfree.com/index.php/ressenyesmenu/37-escalada-crestes-i-grimpades/229-davidt.html
Des del pàrquing no hi ha pèrdua
El primer tram ja ens indica que haurem de suar la cansalada, a més els barrots són especialment petits (en el meu cas gasto un 46) i estaven amarats d'humitat
Primer gran relleix
El segon tram també era bicípic
Flanquejant cap els ràpels
Seguim superant diferents murs
Espectacular
El pont, un dels trams més astorants
Uns últims desploms
El tram de l'escala supera un sostre i ens apropa al cim
Equipo B "mixt"
I com a gent de cultura un altre cop a l'orfeó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada