dimarts, 30 d’abril del 2013

intent a la via Sara als Mollons (Penyaroja de Tastavins)

Va dornar-se la coïncidència que buscant ressenyes de nous sectors jo i l'Edu vam topar-nos amb aquestes ressenyes de la UEC de Tortosa, els Mollons
https://sites.google.com/site/guiadelsmollons/home
La cosa pintava bé tot i que sempre cal ser prudent quan en tirades llargues només et demanen de material 5 cintes isón vies del Joan Tirón.

La cosa va començar ja amb una trampa mortal
passar pel domicili del Joando a recollir-lo un momentet
 Salutacions a l'amic Bruce

- Us trec una cerveseta?
-Sí, però només una cerveseta, petiteta, petiteta
Després sense saber com, ens tornem a trobar entaulats a la Masia Aragonès de Penyaroja de Tastavins
coses que passen

El Bivac-obra es va acabant i això significa que aviat ho perdrem, així que aprofitem-ho

Una mica més de xarop per a la tos
L'endemà des de la carretera que va a Herbès i quan arribem al barranc delsMollons remuntant-lo durant uns dos quilòmetres



La guia diu "  PEL BARRANC DELS MOLLONS 
Entrem al barranc de l'Escresola i avancem nomes uns 800m,  fins veure a mà esquerra un aqüeducte de pedra i el barranc dels Mollons, aquí deixarem el cotxe.
Ens endinsarem pel barranc dels Mollons aproximadament 2 Km., i prendrem a l'esquerra un barranquet secundari que ens portarà fins a peu de parets. De 30 a 45 minuts segons el Molló escollit."  
Com el llenguatge té una funció connotativa i nosaltres tenim una ment connotativa a la que vam veure un barranquet terciari o quaternari vam engalomar i vinga a buscar en el laberint de roca.



"No hay laberintos preexistentes a los que se ingrese por decisión o por azar. Cada conciencia extraviada va trazando el suyo desde su reiterado y angustiante otear la presencia del sentido. Por esto, todo laberinto es laberinto de miradas y de ansias. Y es su consistencia -o su levedad- la imaginaria del deseo y de su compulsivo apetito."
  
Per facilitar futurs accessos cal dir que un cop arribem a la fi de la vall i el barranc gira a la dreta cal seguir una estona en aquesta darrera direcció fins trobar un mas i enfront s'observa el famós barranc secundari que et porta sense pèrdua a peu de via. Nosaltres vam pujar per una canal força dreta i vam canviar de vessant i anant descendint vam topar-nos amb la roca esperada.








 
 Finalment com el dia ja semblava difícil vam baixar-nos abans d'enfrontar l'última tirada. Poques assegurances i una roca mediocre.  Ja hi tornarem, tu


La tàpia, vista general



El retorn és fa per aquest itinerari però a la inversa:
Abans d'entrar a Penyarroja prenem un desviament a la dreta  en direcció al poblet d'Herbés, concretament la carretera A-2413. Seguirem uns  4 km  fins abans de creuar un pont, on surt a la esquerra una pista pavimentada per on entrem al barranc de l'Escresola. Seguim 3,2 km i prenem un trencall a l'esquerra (hi ha una portera de bestiar), passem un coll i baixem al barranc de Ferri, on aparquem. Continuem uns 500 m. aigües avall i anem a la dreta pel barranquet dels Mollons.



 Després per refer-nos una mica vam anar a Fuentespalda garito clàssic de la llar d'avis
Ah! Però són kintus, només


Per acabar us deixo aquest hipnòtic muntatge-denúncia. M'ha semblat senzillament genial. De Jorge Galindo i Santiago Sierra és una denúncia visual de la transformació del sistema en aquests anys de "democràcia" i es titula "los encargados"

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada