Animats després dels darrers tres mils, ens proposem fer la cresta de la Múnia una de les clàssiques del Pirineu.
Dinar al Caballo Blanco de Binéfar i una empresa que es presenta sense embuts amb un nom literalment "contundent".
Ens trobem amb la Laia que vol repetir, cosa estranya un cop ens ha conegut i des de Chisagües agafem una pista queremunta el Río Real fins a Pietramula capçalera de la vall 1920m. La pista està en força bon estat fins als darrers 2Km que per a un turisme convé fer-los amb calma.
Aquí la pista fa un revolt de 180 º i just allí en el mateix revolt neix un senderó que va pujant per diferents prades fins arribar al Collado de las Puertas 2535 i des d'aquest punt es va flanquejant paralel a la vessant occidental de la Múnia per arribar als Llacs de la Múnia 2500m on muntem el bivac.
Aquí es veu el Robiñera 3003m
Els llacs
Uns amics encuriosits amb els visitants
I apa que tenim força estona per a descansar
Ei, que no és la Laia, és el Juando
Ho haveu vist, ell sempre se les compon per dormir ben acompanyat, ho dic per la seva companyia esquerra, no la dreta
El José disposa d'apartament amb floretes i tot
Trenc d'alba
I un dia espatarrant
Des de la vall pugem cap l'evident Coll de la Múnia 2853m. des d'on s'aprecia la fantàstica vessant francesa de Troumouse
Seguint grimpant per la cresta on de tant en tant s'han de fer servir les mans s'arriba a l'arxifamós Pas del Gat (II+) on trobem una corda fixa instal·lada que ens pot ajudar psicològicament perquè està tot bastant polit.
I seguim crestejant sempre buscant el pas més franc fins arribar al cim
La Petita Múnia és a prop
Prometo que em cuidaré!!!
I després cap al Sierra Morena
Després de molt buscar no vam trobar la instal·lació de ràpel per accdir al Troumouse i vam decidir girar cua.
El noi anava apretat, m'he preocupat de tapar-li la cara perquè no sapigueu qui és
I un bon soparet i unes birres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada