Aquí la gran Solsida per sobre d'ella està traçada la ferrada...però d'això ja en paralarem després
Després d'un bivac cada com més sofisticat, inclús tenim banys
Per arribar-hi sortirem de la població d'Arnes i un cop allí buscarem la pista primer asfaltada i després en bon estat que ens mena l 'arxiconegut Toll del Vidre, allí aparquem el vehicle.
Sempre sorprenen l'ànim de l'bservador aquestes aigües tan cristal·lines
I enfilem un senderó prou ample que ens porta al davant d'un mas, el Mas Nicolau
Des d'aquí ja connectem amb la psita que ve des de Besseit. La seguim cap a l'esquera i s'enfila fins al Coll de Selma. No us penseu en una gran collada que domina dues vessants, és una cruïlla de camins en una petita elevació. Seguim per la pista i veiem un mas enrunat, seguim i quan en trobem un altre agafem una pista que canvia de direcció totalment en direcció al Barco, la gran proa que talla el cel, del Penyagalera, un cap arribats al final enfilem per un barranquet a la dreta i quan ens trobem en la perpendicular a la Punta del Carrascal que està en l'espatlla inferior al Barco. Anem carenejant per un llom pedregós fins arribar-hi i, aquí dalt, del coll és on hem d'estar al lloro per trobar l'tinerari correcte. Hem de dirigir-nos com si anéssim a la base de la paret i per l'esquerra del fil d'un esperonet rocós que baixa de la mateixa paret, quan trobem el punt feble que permet accedir a l'altre vessant resseguint la base de la tàpia, l'agafem i ens trobarem al bell mig d'una canal.
Nosaltres grimparem per un esperó força dret i llarg que arriba a una repisa, hi trobem un espit, (II+) A la dreta ja veurem que si anem en diagonal trobarem una placa d'uns 5m que és l'unic pas per on accedir al cable ja visible des de la nostra posició. Cal anar amb compte perquè la roca aquí està molt malmesa i el pati és important ,tanmateix trobem una anella de protecció. (III+)
El tram del cable és vertiginós, encara que esta en força bon estat ens encordem perquè realment és un viatge per sobre el buit fins arribar a un relleix més ample que seguint-lo en lleugera baixada ens porta a un gran pi on es pot muntar reunió.
D'aquí cal fer una grimpada de III d'un muret i trobem una altra línia de cable que ens deposita a l'avantcim i des d'allí seguint pel fil arribem al cim pròpiament dit.
es lo que soy,
el fugitivo, el triste, el imposible,
el traicionado por el tiempo, el tachado de inútil,
pero dónde buscarlo para hablarle de mí
y meterme en sus sueños
que no les pertenece, una tierra de nadie,
la madriguera de la vida.
i del cos
fi
