Recollint el personal i celebrant el retrobament
La via té un equipament molt envellit i poc renovat i combina uns graons de poc gruix i poc fons amb passos que aprofiten preses naturals. A més, el cable de vida està col·locat fent servir els graons com ancoratges, en defnitiva, no seria un model d'equipament de ferrada. No obstant el fet de fer-ho de nit li confereix un encant especial que s'engrandeix amb el teló de fons dels llums del poble de Tivissa.
 |
| el poble al fons |
 | |
| el tipus de graó i d'ancoratge |
 |
| El Joando atacant la sortida directa |
 |
| Al cim |
de retorn al cotxe i cap a ...
especialment les panxes
 | |||||
| Noies, ell sempre us espera |
Com més mol·lície, pitjor. Ens dirigim a Horta cap a la Gronsa sud a fer la Salsitxes Tibetanes
Que consti que les salsitxes tibetanes existeixen i que a un lloc com a Shangri-la fan coses com aquestes. No és cap braseria del país...Així t'agafen ganes d'anar a fer un vuit mil i tot.
les fotos són extretes de http://ondakin.com/2009/08/22/barbacoa-de-yak-en-shangri-la/
La salsitxa és l'element més blanquinós
El dia es va llevar rúfol i vam preveure que ho passaríem xungo amb el vent
La via fa 325m i aquesta és la ressenya
La via comença amb els tres primers llargs rampats
I poc a poc es va dreçant a mesura que ens aproximem al cim
Exasperada ante la cercanía presuntuosa de la muerte
la mirada reniega de su precario oficio
y comienza a devolver lo mirado
Reintegra así el mar al mar,
el cielo al cielo,
los rostros a los cuerpos,
las sombras a sus árboles,
pero no encuentra adónde devolver el amor
Entonces, como un niño perdido
con una carga que le excede,
la mirada comienza a devolverse ella misma.
Y así vuelve a inventar el origen,
la función de la tierra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada