Cresta Nordest del Gra de Fàjol Gran 2712m (Ulldeter)

Recuperant activitats ja realitzades, aquesta del Gra de Fàjol va ser curiosa, doncs és un entorn que coneixem generalment a l'hivern i que a l'estiu no ens crida massa l'atenció potser perquè és una zona de fàcil accés en cotxe i està prou massificada, no obstant aquest itinerari roman fora dels circuits habituals i no té una dificultat destacable però sí que té ambient, ens movem en un grau al voltant del III i hi ha algun pas de IV. En definitiva ens pot ocupar un matí fent una activitat en un entorn genuïnament alpí.

La ressenya:
http://www.madteam.net/rutas/escaladaencresta/pic-del-gra-de-fajol-grancresta-nordeste.pedrothx
 Com és habitual quan ens desplacem a aquells verals aprofitem per anar a Gombrèn a casa del Toni. Aquest cop vam combinar estada familiar amb l'activitat.

Aquí el Pau ensenyant les seves nafres, Mare de Déu quina trompada!

Chef Martín preparant-se per  a la feina

 Que cuinin els mascles!!!

Per què serà que tothom fa aquesta cara de felicitat

Els efluvis de la nit ens van ensopint

L'endemà, ja deixondits,  aparquem al pàrquing que puja al refugi d'Ulldeter

L'objectiu es mostra magnífic

Primeres tirades que ens conviden a engegar

Després et pots anar fent la via a mida buscant majors o menors complicacions

El cim i cap avall des del Coll de la Marrana

L'altre pèrfil de l'aresta

I un bon bany que ens tregui la calorada i una mica de tractament de bellesa amb l'algoteràpia

 Un magnífic partidet de futbol

Algun lesionat

I Sant Tornem-hi

A la casa un  misteriós habitant,  curiós i joganer, un liró

Elogi a les vacances

Isabel Barriel

Quan saber quin dia és perd rellevància.

Quan diumenge i dilluns es dilueixen al pou de la indiferència.

Quan la nit no et posa límits.

Quan el temps no cobra peatge

i pots mirar el cel aixecant el cap sencer.

Quan la vida pren dels sentits els cops d’ingeni

i li treu drama a l’absència de neguit.

Quan t’és igual la serenata dels galls a l’albada

i el despertador es transforma en paradigma del inútil.

Quan a tres quarts ignores ja l’hora

i pots contemplar la lluna que navega.

Quan el voltant es torna nítid

i els ocells canten a prop.

Quan l’endemà no és font de pressa

i l’ahir pot prescindir de la creu al calendari.

Quan avui el sol tanca la tarda

i floten entre els núvols els capricis de l’atzar.

Aquest repòs sideral,

aquest afable del vital,

aquest sentir que gires amb el món,

que el ritme intern ve carregat d’univers

que la llum t’omple la cambra dels somnis

que el sol fa néixer ombres

que el vent fa moure els arbres

que la ràdio sempre canta

que el mar sempre balla

que el mirall ara et contesta generós

quan li preguntes el perquè d’estar contenta...

Aquest estat sensacional

té per nom vacances

i el defecte de ser provisional!