Una altra sortida que comença apurant l'horari per fer una activitat per la tarda, aquesta vegada anem a Sant Llorenç de Montgai i provem de fer la Savia Wall i la Memòria Selectiva que estan una al costat de l'altra.
Són vies de llargs curts, ben equipades i de grau assequible
L'endemà l'objectiu n'era un de molt diferent. Concretament l'escalada del Castellot de Moror una mole que emergeix enmig del bosc i que no té cap accés al seu cim que no sigui escalant. La via que podríem considerar normal és aquesta
De referències n'hem trobat ben poques per internet http://escaladaperatontos.blogspot.com.es/search?q=moror i un Vèrtex.
Per arribar allí cal passar el Congost de Terradets anant cap a Tremp i passat l'hostal del Llac trobarem un trencall que indica Sant Esteve de la Sarga. Una carretera de les clàssiques ens porta al poble Moror
Segons Joan Coromines,[1] el topònim “Moror” apareix ja en una butlla del 1214 i és àmpliament documentat posteriorment. Procedeix d'un terme llatí, castrum maurorum o palatium maurorum, que, segons Coromines, era el terme per a designar un castell la guarnició del qual eren soldats mauritans, integrats com a legionaris en els exèrcits imperials romans. Així, Moror seria equivalent a castell dels moros.
Només passar l'última casa del poble a mà esquerra surt una pista de terra ampla i en bastant bon estat que baixa fins al barranc del fons de la vall. En els trencalls més dubtosos trobarem indicadors del Castellot o de Sant Martí de les Tombetes. Si aneu amb turisme és aconsellable deixar el cotxe en una esplanada que hi ha 300m abans d'arribar al riu.
Creuem el barranc i s'enfilem per una pista molt més malmesa en direcció
Travessarem un parell de ponts de fusta i arribarem a una petita collada on ens desviarem a la dreta per un senderó que indica la ruta circular del Castell de Moror. Aquesta senda es va enfilant pel bosc i no té cap pèrdua, sempre hi ha un indicador o senyal que ens orienta. Finalment arribarem tot just al coll que està al peu de la cresta. En Total des del cotxe 1 hora aproximadament. Ja dic tot és molt clar i el camí és bonic i directe.
A la primera espatlla no cal encordar-se i és totalment reconeixible per una pintada fastigosa a l'inici.
La segona espatllla és un esperó-aresta d'uns trenta metres que convé reforçar amb algun friend o encastador.
Després ens enfilem per un curtet diedre esperonet
Peculiar reunió de peculiar via
Flanqueig peculiar
Peculiar diedre-canal final amb assegurances peculiars
I per rematar-ho peculiar ràpel amb un vent que enlairava les cordes més amunt de la reunió i ens va donar força problemes
CIM
per al retorn hi ha la possibilitat de rapelar des del coll abans de la primera tirada de la torre i buscar-se la vida pel bosquet fins al coll abans de la primera espatlla, però nosaltres us aconsellem que us deixeu d'hòsties i feu dos petits ràpels per superar ambdues espatlles des de dues savines on la corda és fàcilment recuperable i en un plis -plas estareu al coll d'inici i en tres quarts d'hora al punt d'inici.
Un cop al cotxe les tasques quotidianes
i exercicis de recuperació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada