Com el Solsonès no hi ha res.

Després del peu, i quan encara quest no estava arranjat,va venir l'esquena. Sortosament em vaig posar en mans de la Iris que em va recuperar força

Així doncs ens vàrem encaminar cap al Solsonès. Concretament a Sant Llorens de Morunys. La nostra primera intenció va ser escalar una mica per passar la tarda a la zona d'escalada del Santuari del Lord. Com que havia plogut i les vies encara estaven molles vam pujar fins al santuari, on després de voltar-lo ens vam trobar amb l'agradable companyia del pare Jordana que ens va ensenyar els interiors d'aquell meravellós indret situat sobre el pantà de la Llosa del Cavall

Allí viu una petita comunitat cistercenca i aquest bon home de 91 anys ens va ensenyar la remodelació del santurari i a la fi ens va fer un obsequi

Més tard ens adreçarem a fer un parell de vietes mentre es feia fosc. És un tipus d'escalada montserratina però amb els còdols més trencadissos.

L'endemà i ja amb la companyia del Toni Alassà vam entrar al Torrent de l'Urdell, llarguíssim barranc, que requereix d'un bon fons però que està insert en un entorn espectacular de boscos i conglomerat. Vam estar fent unes cinc hores de barranc i després vam decidir abandonar-lo a la brava una mica farts del enorme recorregut. Encara bo que l'instint muntanyenc del Toni , tot i encomanar-nos diverses vegades a Javier Sartorius i a Ester Solís, va ser encertat i vam arribar a un punt indefinit de la carretera on després de fer dit vam poder anar a buscar el cotxe. Dura jornada de la que destacaria inacabables caminades amb un peu rere l'altre per uns infinits canalons de la llera del barranc i la pujada per un no menys infinit tallafoc sense perdó que ens va dipositar dalt l'altiplà des d'on poder reconèixer la nostra ubicació.
"Des de les meves finestres contemplo l'univers. En el meu cor invàlid regeix la llum. Les meves ninetes són com les finestres d'una façana jugant amb la llum. De vegades s'esbatanen albirant horitzons forassenyats i poderosos, d'altres escruten curosament petits horitzons no obligatòriament compostos de geografia, persones retallades contra el cel, grafies sincopades sobre el paper, els verds tornassolats dels embulls catòptrics del capvespre... o fins i tot aquesta petita aranya suspesa en un racó del meu escriptori. Al meu cor hi regeixen els horitzons i aquest hi trasllada les finestres que hi corresponen quan el meu cor trepitja la natura. Així ha de ser i així és."

Sortida berguedana

Bé, aquí part de l'equipo B preparat per a una nova aventura, això sí amb samarretes temàtiques

Ens va costar, lligant-ho amb la fi de la darrera entrada, trobar a Enric-Wally, estava ocupat...























vam anar cap a terres "bergadanes" (no té connexió amb la foto 2, no malpenseu)Per la tarda amb un temps rúfol


















Vam decidir fer la ferrada de les Roques d'Empalomar a Vallcebre. Segurament vam deixar els graons ben eixugats per la gent que vingués a l'endemà.
Aquí el noi amb una samarreta de disseny després de caure al terre titulada "terrissaire"




















ja sé que som uns nyoguis, però no em va semblar pas d'iniciació, ara bé hi havia gent que dansava en la boira




































El següent problema a solucionar era el de l'hostatgeria, anava plovent i vam decidir okupar un porxo, però.... quan anèvem a inspeccionar un que ens convencia van i arriben els propietaris

-->

O el mundo subsiste por su propia naturaleza, esto es, por sus leyes físicas, o un Ser Supremo lo creó según sus leyes supremas. En un caso y en otro sus leyes son inmutables, y los cuerpos graves tenderán siempre hacia el centro de la tierra, sin tender nunca a descansar en el aire. Los perales no producirán nunca manzanas. El instinto de la zorra será siempre diferente del instinto del avestruz; todo está medido, engranado y limitado. El hombre no puede tener más que determinado número de dientes, de cabellos y de ideas. Es contradictorio que lo que pasó ayer no haya pasado siempre; que lo que pase hoy no pase mañana, como también es contradictorio que lo que deba ser no sea. Si el hombre pudiera desarreglar el destino de una mosca, podría también desarreglar el destino de las demás moscas, el de los otros animales, el de los hombres y el de toda la naturaleza; entonces el hombre sería más poderoso que Dios.

És per això que van arribar els propietaris

Per sort es van enrotllar i ens van comentar d'una caseta minera enmig d'un bosc no gaire lluny d'allí. Escollits

-->

Normal o elegido, todos podemos participar de ese estado de invulnerabilidad en la medida en que nos dejemos embargar por el misterio de los sueños. Ellos nos desembarazan de la corteza de la razón lógica y al volvernos más inocentes recuperamos libertad, facilidad para la sonrisa, somos proclives a la magia del juego, nos tornamos temerarios para las aventuras estéticas, rápidos para percibir la injusticia. El problema es si aceptamos iniciarnos o no en la zona misteriosa de los sueños, aunque en una zona o en otra, la muerte (Ella) espera al final del hilo de Ariadna en el laberinto existencial que tomemos como señal.

M'en vaig de la bola?


















Llàstima que estava tot moll que sinó teníem tauleta i tot


















de vegades penses que és millor quer no hi hagi cap garito proper perquè llavors és un festival



















La vida és dura... pero más cornás da el hambre




































L'endemà vam decidir anar a grimpar a unes vietes que hi han prop del santuari de Queralt. Una roca excel.lent, un excel.lent equipament, unes vies molt estètiques i unes excel.lents vistes ens van acompanyar.
Això semblava un cotxe de solters


















Seguint amb el tema de les lesions cal cercar qualsevol via guaridora vista le lentitud de la medicina tradicional
































































Per acabar l'aventura just quan ja anava a encadenar el 7b+ va aparèixer el maleït Jimmy Jump i em va esguerrar la gesta. C'est la vie

El Lluc s'anima

Poc a poc el Lluc es va fent gran i ja demana de sortir a grimpar alguna vegada. Sense forçar-lo aquesta vegada vam anar a Mont-ral i va fer una via d'uns 20m. Estic content perquè la demanda surt d'ell i no és una dèria meva. Ell va jugant pels voltants i el posar-se a trepar és un joc més. Aquí el veiem a peu de via















Acompanyat del germà de Zumosol-Wally va guanyant metres i ho fa prou bé, té un cos fibrat, no com el seu pare, i la constitució el pot acompanyar.


















































































Em feia patir més el descens que l'ascens però ho va fer de manera molt assossegada, molt bé


















Ell no és com nosaltres i ja porta les amiguetes a escalar, saludem a la Blanca que ho va intentar ardidament.























I moltes gràcies a Wally-Enric, sense la col.laboració del qual aquesta sortida no hagués reeixit com així es va esdevenir.




-->

Tots els jardins s'han fet per tu,

i les flors i les pedres.

No intentis saber més: mira

la llum penjada a l'arbre.

Quan seràs gran, oblidaràs

aquesta pau divina.

I, sense esment, tindràs enyor

del que ara tens i et sobra.

Joan Teixidor

I aquest va dedicat a l'Enric en aquets moments una mica més durillos, ell ja m'entendrà

Mon fils

Mon fils décide

que le chapeau est une lune.

Mon fils déclare

que l'horizon

se noie dans le potage.

Mon fils affirme

que le melon est assez mûr

pour remplacer ma tête.

Mon fils raconte

que le platane rit

en lui lisant mes vieux poèmes.

Mon fils promet quelques étoiles

à notre chien.

Mon fils invente un monde,

deux mondes,

quatre cents mondes,

et les mondes se vengent

en faisant de mon fils un adulte.

Alain Bosquet

Barranco Fondo o "Jondo"

Heu-nos ací l'Enric, L'Albert i el José Luís i jo mateix a càrrec de la imatge en una nova incursió a Guara o el que en diríem excusa, per anar a sopar a casa Jesús a Abiego, el nostre santuari



El dia va començar força fred, però finalment després de l'esmorzar ens vam escalfar les ments i vam decidir entrar-hi
Aquí va un enllaç musical que ambienta el nostre estat d'ànim
http://www.youtube.com/watch?v=9X4i6qg3Drg

Certament hi havia prou aigua per a fruir-ne. Tota la serralada regalima aigua per totes bandes i això va donar al descens molt de caràcter


Tots s'empeltem d'esperit primitiu en contacte amb la natura

o bé, un atàvic sentit lúdic de cadells

La mateixa roca vol jugar amb nosaltres i ens dóna la mà
Cal pensar-hi i deixar-se amarar
Finalment, qui juga amb qui?

-->

El misteri final s'allunya d'aquesta tènue introspecció.

Què ha passat? Un accident, una fília sexual desviada, una nit boja, una berradura o un eccema, un estigma beatífic, el neoprè destenyeix.... A qui pertanyen aquests darreres?








o jo mateix







Diu Roberto Juarroz un dels meus poetes de capçalera:

Ni siquiera tenemos un reino.
Y lo poco que tenemos
no es de este mundo.
Pero tampoco del otro.

Huérfanos de ambos mundos,
con lo poco que tenemos
tan sólo nos queda
hacer otro mundo

Pic de Pesons, perdó Pic de Ribuls Sud... o això crec

Sempre després d'haver fet una expedició et fa mandra tornar a la neu, però vaja arriba un dia en què no queden més excuses i hem de rebuscar tot el material de neu perdut arreu. On són aquells guants? I les ulleres? M'han robat les polaïnes?. Em deixo quelcom?. És així que el José Luís, el Toni i jo vam decidir anar a terres andorranes. Sortosament és una època en què l'esquí ja va de baixa i ha estat una de les vegades que més fluïdament hem circulat per aquelles carreteres.

Avui trobareu que hi ha una mica més de literatura del que és habitual, però "rogamos disculpen esta interrupción" ENS VAM DEIXAR LA CÀMERA!!!!

Aquí un grup de seguidors del Blog donant-nos suport en aquesta dissort. Punxeu-lo realment és un document corprenedor.
http://www.youtube.com/watch?v=W8aRHexD80Q&feature=related això són amics...

Després de fer les preceptives compres vam anar a Os de Civís a fer una activitat nocturna. La carretera d'accès va penentrant en una vall superestreta i obaga però de paisatges magnífics. Finalment vam fer una parell de vies destacables. La primera, Terra d'Escudella, la vam repetir quatre vegades perquè estava molt "ben equipada"

I després ens vam llençar a la "senders de senglars" la qual només vam repetir dues vegades perquè ja ens notàvem carregats.

Després de les postres ens vam dirigir a les nostres estances de les pistes de Grau Roig on Déu -n'hi- dó de la rasca que va fotre. Fins i tot el Toni que dormia a la suite Volkswagen va passar un puntet de fred.

L'endemà vam pujar direcció al Pic de Pessons amb un dia esplèndid i radiant i com sempre l'ansietat ens va passar factura. Volíem fer la Canal Amagada o Nord i ens vam equivocar de cim. Amb posterioritat he pogut comprovar que vam fer el Pic Sud de Ribuls i el seu corredor Nord. Vull agrair la gentilesa de Runner 007 per cedir-me una fotografia de la mateixa jornada on es veu el nostre corredor. Era un corredor boniquet amb uns 45-50 graus, però la sorpresa estava a la sortida on sortíem a un minicoll que no duia enlloc i que ens va obligar a destrepar per una pala de la vessant oposada a 55-60 graus que ens va posar les piles per arribar a la glacera i retornar a la vall per una collada més assequible.

I aquest era el nostre objectiu real
I com diu sant Joan de la Creu que també tenia els seus cims místics:
"Per anar allà on no saps, has d'agafar un camí que desconeixes"
g

Ferrada de la feixa del Colom (Montblanc)

Un matí en el que teníem poc temps per fer alguna cosa ens vàrem apropar a la via ferrada de la Feixa del Colom situada a l'ermita de Sant Joande la Muntanya i que domina bona part de la Conca de Barberà us deixo l'enllaç a aquesta currada pàgina sobre ferrades http://www.deandar.com/ferratas/via-ferrata-colom


Aquí veiem com ens equipem amb diferents ginys que ens evitin deteriorar-nos encara més del que estem.

La via té un curiós recorregut, no és gens difícil i posseeix vistes de grans horitzons

Aquí es veu l'ermita on es veu el lloable esforç d'un grup de gent anomenat "Estram" (ermitans de Sant Joan de la Muntanya) que pugen cada dissabte de manera desinteresada per anar-la arranjant ( i fer-se un bon esmorzat que merescut s'ho tenen). De fet només l'excursioneta paga molt la pena sobretot si l'agafem per la variant del bosc.


Aquí us deixo una cançó composada per aquest grup

Acosteu-vos, bona gent, i escolteu els Ermitans que molta pregària fan a l'Ermita de Sant Joan. A l'Ermita de Sant Joan hi feien vida de sants Nialó i Mestre Pere, fa d'això molt temps enrere. D'ells hem anat recuperant les antigues savieses i hi hem anat recomposant molt antigues poesies. Escolteu els Ermitans per conèixer aquesta terra que ens té a tots el cor robat perquè és una terra bella. De l'Ermita hem baixat per donar-vos de la mà i portar-vos de bon grat pels camins de la comarca.

Acosteu-vos, bona gent, i escolteu els ermitans que molta pregària fan a l'Ermita de Sant Joan. D'ells hem anat recuperant les antigues savieses i hi hem anat recomposant molt antigues poesies. Escolteu els Ermitans per conèixer aquesta terra que ens té a tots el cor robat perquè és una terra bella. De l'Ermita hem baixat per donar-vos de la mà i portar-vos de bon grat pels camins de la comarca. Acosteu-vos, bona gent, i escolteu els Ermitans que molta pregària fan a l'Ermita de Sant Joan.

I és que el vi de la Conca és un generador d'inspiració important.