dijous, 25 d’abril del 2013

Via Ferrada de Castellaso (Sesué) - Barranc de Literola (Benasc)

Bé, aprofitant els darrers dies  d'estiu vam acordar intentar fer el barranc de Literola, el qual s'ha de realitzar en període d'estiatge preferentment. Aprofitant el viatge vam fer una aturada a Sesué prop de Castejón de Sos per fer la ferrada de Castellaso  promoguda pel mateix Ajuntament i que aprofita un turó que estava enclavat  en una zona de mines i on ja existia alguna via d'escalada.
http://www.sesue.com/d-ferrata.html
 Sobre la ferrada hi ha disparitat d'opinions uns diuen que és prou fàcil i d'altres que és més difícil del que diuen el que diuen  que és fàcil i nosaltres que com experts diem que és fàcil però no tan fàcil com els que diem nosaltres que diuen que és fàcil però no tan difícil com els que diem nosltres que diuen que és tan difícil. Un cop aclarit tècnicament els termes procedim apenjar algunes fotos.

En el darrer post deixàvem un personatge misteriós defecant, ara inicíem aquesta nova entrada amb el mateix misteriós personatge miccionant.

El camí està molt ben senyalitzat i en menys de mitja hora estem a peu de via




La via comença una mica més ajaguda

Per, poc a poc, anarse'n redreçant.
I tornar-se prou vertical fins  i tot superant algun petit desplom, res extrem


Les vistes des del cim són guapes i mentre esperàvem als companys vam gaudir d'un lloc solitari i tranquil.
Fotos per a la tendresa de pare i fill





Ei són guapes, fora conyes. Llàstima de l'abillament.

L'endemà vam anar a enfrontar-nos al mític barranc de Literola, ple de mitologia barranquista. Fins i tot la mort d'un dels grans del barranquisme i aperturista d'aquest mateix barranc, Àlex Batllori http://desnivel.com/personajes/nos-dejan-jesus-tbo-y-alex-batllori.
La ressenya i els comentaris prou adients: http://www.barrancos.org/Literola.htm
Cossos esculturals ( d'escultures de Botero) que no tenen problemes amb els neoprens


















Bé objectius acomplert, per ser sincers ens podríem penjar medalles però fins i tot a nosaltres que som equipo B ens va semblar que el cabal era anormalment baix pel que esperàvem. Un estiu de fort estiatge, tots vam acordar retornar un altre cop per fer-lo amb una mica més de canya.




dimarts, 23 d’abril del 2013

La Múnia 3124m., La Petita Múnia 3099m., Sierra Morena 3093m.

Animats després dels darrers tres mils, ens proposem fer la cresta de la Múnia una de les clàssiques del Pirineu.
Dinar al Caballo Blanco de Binéfar i una empresa que es presenta sense embuts amb un nom literalment "contundent".
Ens trobem amb la Laia que vol repetir, cosa estranya un cop ens ha conegut i des de Chisagües agafem una pista queremunta el Río Real  fins a Pietramula capçalera de la vall 1920m. La pista està en força bon estat fins als darrers 2Km que per a un turisme convé fer-los amb calma.



Aquí la pista fa un revolt de 180 º  i just allí en el mateix revolt neix un senderó que va pujant per diferents prades fins arribar al Collado de las Puertas 2535 i des d'aquest punt es va flanquejant paralel a la vessant occidental de la Múnia per arribar als Llacs de la Múnia 2500m on muntem el bivac.

Aquí es veu el Robiñera 3003m

Els llacs
Uns amics encuriosits amb els visitants





I apa que tenim força estona per a descansar

Ei, que no és la Laia, és el Juando
Ho haveu vist, ell sempre se les compon per dormir ben acompanyat, ho dic per la seva companyia esquerra, no la dreta
El José disposa d'apartament amb floretes i tot
Trenc d'alba
I un dia espatarrant
Des de la vall pugem cap l'evident Coll de la Múnia 2853m. des d'on s'aprecia la fantàstica vessant francesa de Troumouse


Seguint grimpant per la cresta on de tant en tant s'han de fer servir les mans  s'arriba a l'arxifamós Pas del Gat (II+) on trobem una corda fixa instal·lada que ens pot ajudar psicològicament perquè està tot bastant polit.


I seguim crestejant sempre buscant el pas més franc fins arribar al cim




La Petita Múnia és a prop
Prometo que em cuidaré!!!
I després cap al Sierra Morena

Després de molt buscar no vam trobar la instal·lació de ràpel per accdir al Troumouse i vam decidir girar cua.

El noi anava apretat, m'he preocupat de tapar-li la cara perquè no sapigueu qui és

I un bon soparet i unes birres