dimarts, 6 d’octubre del 2015

Setmana Boja 2015 IV, Peña Karria 1130m, País Basc

El País Basc no es caracteritza per albergar al seu territori vies ferrades. No obstant la via ferrada de Peña Karria és molt estètica, curteta pel que fa al tram equipat però dins un ambient de cresta és una activitat que recompensa el desplaçament. Aquesta curiosa formació calcària aïllada sembla un envà que separa el País Basc amb Castellà -Lleó, més concretament per fer-ne l'approximació cal anar a la localitat de arroyo de San Zardonil a Burgos.

L'accès i l'aproximació estan ben explicats a https://elultimodestino.wordpress.com/2010/08/02/pena-karria-por-las-cadenas/

 Com a curiositat comentar-vos que existeix un arc natural que segons la llegenda van fer els habitants del poble de la vessant nord, Corro, a cops d'ou per poder veure les hores del campanar d'Arroyo, tot plegat molt patxi. La pujada comença suau peró la darrera meitat agafa la directa i sense perdó arriba a la base de la paret. Aquí observem l'última vira abans del peu de via assenyalat en blau.


L'inici és una mica expo, perquè està força polit i no existeix cap ancoratge.

Després ve un flanqueig protegit amb cable

I arribem a la base d'un mur vertical

Un tram bastant atlètic equipat amb cadenes i molt espectacular ens deixa al fil de l'aresta




I ja només resta seguir la cresta a estones més ample, a estones molt esmolada fins el cim de Peña Karria



 Allí hi ha un bústia en forma de tamboril i aquesta curiosa pedra llaurada.

Les vistes són excepcionals a totes bandes


Es retorna pel mateix lloc fins on acabaven les cadenes i allí trobem una instal·lació amb un ràpel de 30m, molt aeri. Molt xul·lo




Hi ha gent que millor que estigui ben fermada



Típica calor castellana: a hidratar-se i refrescar-se



 I a explicar les batalles


FRACASO

salto
pruebo a ser mi libro
disparatado
las páginas de la piedra
detrás de mí al amparo
de los bosques
                           lluevo
y no consigo ser la lluvia
                                vivo
y no consigo ser la vida
                             muero
y no consigo ser la muerte

existir
al filo de la piedra
como la noche
como la forma de los cuerpos
de la muerte
como el secreto de la luz

existir
y no ser nada de esto
nada

CarlosAurtenetxe


diumenge, 27 de setembre del 2015

Setmana Boja 2015, País Basc III: Egino, vies Susi i Udabarri

El dia següent ens vam proposar anar a escalar a Egino, una escola molt maca prop de Gasteiz. Les vies seleccionades eren La Susi i la Udibarri al sector Txomin-Elber.

per accedir-hi cal anar al poble d'Egino i agafar les darreres cases pujant cap a les parets i llavors un camí a la dreta va tot recte fins a una tanca metàl·lica un cop sota anar a la dreta fins a trobar un rierol sec. No confondre amb un conat de rierol. El de veritat es veu que ho és. Des d'allí un sender en pocs minuts a través d'un bosquet ens deixa a peu del sector.

Un grup va anar a fer la Susi i sense que soni a excusa aquell dia la paret era un forn i la via no era tan love-climb com deien algunes ressenyes. De fet per arribar al que es considera el primer llarg has de pujar uns 20m sense assegurances. només un arbust i la primera tirada de IV+c no té res a envejar als cinquès. En definitiva ens vam rendir a la calda.






Més resolució i coratge van tenir els altres companys que van fer la Udabarri una via del mateix estil amb algun pas de V+













La baixada és una mica complicada i dificultosa. Cal anar cap a l'esquerra i baixar per unes canals vora El Azor i la Paloma.

Fent amics a la baixada
 El gran domador de feres
 El Jesús, un personatge peculiar i insigne del lloc
 Una miqueta de proteïna
 Hi ha gent que no pot captenir-se i esperar als altres
 Joando amb les ferides de guerra
 Instants de relax

 Els nens ja dormen

 Fa una mica de basarda, però només dorm.