Els avencs de la Febró

Com era festa, Sant Josep, ens van deixar el dia lliure al Sòcio-sanitari i vam invertir-lo en recordar els vells temps en què anàvem per la muntanya. Ens va acompanyar el cuidador Richi i el gossos-guies el "Xingon" i el "Tito" .


Aquí heu-nos ja preparats per la sortida

Comencem a endinsar-nos a la gola de l'Avern

Ja estem dins l'úter de la Terra

Por mí se va a la ciudad doliente,
Por mí se va al eternal dolor,
Por mí se va con la perdida gente.
Fue la justicia quien movió a mi autor.
El divino poder se unió al crearme
con el sumo saber y el primo amor.
En edad sólo puede aventajarme
lo eterno, mas eternamente duro.
Perded toda esperanza al traspasarme
Canto III Dante La Divina Comedia, el infierno)
Al cor de les tenebres, poblat d'éssers fantàstics

Aquí veiem com el fum del sofre que crema ens fa fer coses rares amb la sina de laTerra (al fons el dimoni vestit de vermell i el Ca Cerber)
Aquí gent amb un subidon de sofre confonent les coses. Cadascú sabrà de la seva tendència sexual
Un altre cop en Llucifer i la bèstia


Finalment la virtut triomfa al cau de la bèstia
Hem dominat a la bèstia

No hi ha res com una matinal festiva, sempre ha d'acabar bé. Gràcies companys
I ara tornem........... cap el Sòcio-sanitari a purgar les nostres xacres

Montsià

La nostra intenció era la d'anar a escalar per la comarca del Montsià. La nit prèvia estava plena de bons auguris. No vàrem anar de garito però ens vam agençar un bon sopar...amb unes vistes excel.lents sobre Sant Carles

Aquí el chef Moreno praparant el primer
I de segon: "Couchon Fèveté au oeillet rouge de printemps"
Com sempre, per aquestes terres no ens recordem de l'aigua i acabem obtenint-la dels millors balnearis de la comarca. El cas és apaivagar la set de les dures digestions de la matinada.

Sé que us costarà de creure, però a les 7h ens va començar a ploure i vam haver de retirar-nos als quarters d'hivern després de fer una excursioneta, a més a més, es va acabar la bateria de la càmera i no tenim proves dels fets. Però sé que vosaltres confieu en nosaltres. Això sí, ens vam menjar una safata d'ibèrics que reservàvem per esmorzar. Bona Cuina!!!

Cingles de la Dòvia i Cresta de la Seda

Existeixen racons a prop nostre que de vegades fem com amb la gent del carrer amb qui ens creuem, els ignorem i potser amaguen algun tresor inesperat. Aixó és el que podríem dir d'aquesta excursió. Sempre m'havia encuriosit per aquets racons de la Serra de Llaberia i ho anava demorant. Aquell matí d'hivern ens varem decidir tot i que feia un vent gèlid de mil dimonis. La sortida des de Pratdip és dureta però un cop enllaces amb la carena fas un recorregut circular molt espectacular i amb paisatges molt variats. Tan bon punt vas per damunt dels cingles com per sota i al fons uns boscos fantàstics. Del tot recomanable. Us deixo un enllaç amb la ressenya: http://pedret.madteam.net/resenas/excursionismo/601-cingles-de-la-dovia-serra-de-llaberia/
La cirereta del pastís és el Mont-redon amb unes vistes privilegiades.

Yamanoe Okura (659-733)

Jo prou voldria
estar quiet per sempre,
com una roca,
Però aquest nostre viure
no admet que res s'aturi

Jornades Insti 2010

Com cada any d'ençà tretze anys fem el taller de muntanya per l'Insti de Mont-roig. Ens va molt bé per descomprimir i passar-nos-ho bé amb els alumnes des d'una altra perspectiva. Tot molt tranqui i distès.
















Sense cap interrupció l'amic Albert m'havia acompanyat en els tres darrers anys, enguany se li ocurreix engendrar a la seva filla Arlet i m'ha deixat orfe.
Aquí una instantània de la bonica criatura (me la jugo perquè no tinc firmats els drets d'imatge) felicitats papi i mami.

Pujada al Portell del Migdia, els Ecos, per la Canal dels Micos i tornada per la font de la Cadireta

Les previsions eren una mica pessimistes i ens vàrem decidir a fer aquest itinerari que ens fa recórrer uns paratges desconeguts i molt bonics. Té l'ingredient més típic de les canals monserratines en les quals perds els punts de referència i t'endinses en les entranyer d'aquest fantàstic serrat. La canal dels Micos fantàstica i el descens pel coll entre la Miranda i els Ecos preciós. Us deixo una referència al google llibres amb la piada. Està prou ben explicada i només vam tenir dubtes en la canal que puja als Ecos. Cal dir que sí que és aquella canal i que després cal fer el tomb a l'altre vessant des del coll i arribem a la canal de descens abans esmentada. La nostra intenció era fer també l'aresta de la Salamandra, però no ho vam trobar i anàvem una mica justos de temps. Això sí, els motxillots amb el material ens van "acompanyar" tothora http://books.google.es/books?id=z7OihuWbkBYC&pg=PA39&dq=escalada+a+la+salamandra&hl=ca&ei=34-jS8jXNJm8jAedz6XwCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDQQ6AEwAg#v=onepage&q=escalada%20a%20la%20salamandra&f=false

Unes fotillos...

I aquestes més retro, d'excursionista de finals dels 70

Cala Oques l'Hospitalet (de l'infant) No el del Corbatxo

El temps, com dirien els presocràtics sempre és una realitat diversa i en contínua transformació, per això no feu cas de les dates temporals que ens duu aquest vent en l'espai, això és el temps. Ara us insereixo una piada d'una petita sortida que vàrem fer amb l'amic José Luís a la zona d'escalada de Cala d'Oques a l'Hospitalet de l'Infant. Hi han roques que passarien completament en l'anonimat al nostre esguard llevat dels casos en què hi ha alguna via d'escalada. Són parets silencioses i humils que quan t'hi poses troben alguna finalitat en la seves eres geològiques. Per sort no són pedres de pedrera, ni pedres d'objectius fotogràfics i et permeten tardes ataràxiques (d¡sculpeu l'expressió però els gres són els grecs)

Cal esmentar que (només literàriament) es tanca la trilogia de la guerra dels blocs, en la qual el nostre amic José Luís aconsegueix entrar al llibre dels rècords Guiness en el seu darrer llançament, memorable... A la realitat és una bilogia, però no descartem un esdeveniment no molt llunyà que tanqui el cercle.



















Aquí em veieu amb les clàssqiues indumentàries de la temporada tardor-hivern de Massimo-Cutri. Observareu el xandall que s'ha anat salvant dels diversos intents de la dona per fer-ne draps i la samarreta que cantava l'Ovidi montllor de proletari de l'essenyament i al col.lega sempre més impecable


















Aquí us deixo un enllaça amb les ressenyes

-->

http://www.serresdelmestral.cat/images/ressenyes/barranc_cala_doques.pdf

Sortida a la Roca Foradada (Mont-ral)

Sempre m'havia fet gràcia que els petits veiessin la Roca Foradada i estava segur que el Lluc sí hi arribaria però patia per l'Aniol que no fos una excursió massa llarga, però es van portar com a campions i ni tan sols va haver-hi amotinament ni crítiques a l'ensarronada paterna.































Encara tenien forces per a fer pràctiques capríniques

Sant Silvestre 2009

Seguint amb la tradició, una excusa per combinar esport i festa, ens vàrem reunir equip A i equip B a la Penyaroja (La Riba) per acomiadar l'any. Hi havia els Lolos que van fer la Directa Reus. Els semilolos que anàvem fent vies vàries i els lolillos que ens decantàrem per fer la Sense Nom. Ja vam començar malament perquè vam haver de pujar tres persones amb dos boudriers (m'agrada el nom amb el que vaig aprendre el concepte). Endevineu qui se'l va deixar? Tot i així triomfàrem, sota la mirada censora i misericorde d'un parell de clàssics de la zona. No va faltar, aquest cop tampoc, l'aportació geològica de l'amic José Luís.

Castelló

Seguint en aquesta època de tradicions. Ara farà ja quatre anys que fem la sortida de Sant Esteve, enguany hem anat a terres castellonenques. Vam començar per la via ferrada "Roca del Figueral" al pobla de la Serra d'Engarceran. Una ferrada molt bonica però un xic curta. Amb passos espectaculars i un magnífic pont tibetà equipat amb cable i granons de fusta, a combinar amb d'altres activitats.

Aquí el noi en una situació orgànico-problemàtica


A la tarda tocava , com diria l'amic Antònio, una ensigalada clàssica del padrí. Vàrem anar a una zona d'escalada que estava adjectivada com d'iniciació i sí que ens vàrem iniciar, però a la por. Vàrem començar per un III+ que ens va posar els pèls de punxa. A més a més l'amic José Luís em va regalar amb un nou model de bloc talla XXL que em va despertar reflexos que creia ja perduts en la joventut. Aquí el noi explorant el susdit III. Sort que a mesura que passaves a major grau la cosa era més fàcil. El sector es diu Roca d'Ensanou i aquí us deixo un link amb ressenyes.
http://www.castellonaventura.com/escalada/fichas/rocadensanou.htm
L'endemà vam intentar fer l'aresta sudest del Penyagolosa, però un cop més el cerç va bufar fort i ja vam fer prou en pujar a peu per la ruta normal. Era guapo veure passar els núvols a tota velocitat per damunt del teu cap.

Aquí els col.legues entusiasmats estat aturats a la fresqueta.

La prova del c im

__________r

Un seguit de fotos antropològico-artístiques