Existeixen racons a prop nostre que de vegades fem com amb la gent del carrer amb qui ens creuem, els ignorem i potser amaguen algun tresor inesperat. Aixó és el que podríem dir d'aquesta excursió. Sempre m'havia encuriosit per aquets racons de la Serra de Llaberia i ho anava demorant. Aquell matí d'hivern ens varem decidir tot i que feia un vent gèlid de mil dimonis. La sortida des de Pratdip és dureta però un cop enllaces amb la carena fas un recorregut circular molt espectacular i amb paisatges molt variats. Tan bon punt vas per
damunt dels cingles com per sota i al fons uns boscos fantàstics. Del tot recomanable. Us deixo un enllaç amb la ressenya: http://pedret.madteam.net/resenas/excursionismo/601-cingles-de-la-dovia-serra-de-llaberia/La cirereta del pastís és el Mont-redon amb unes vistes privilegiades.
Yamanoe Okura (659-733)
Jo prou voldria
estar quiet per sempre,
com una roca,
Però aquest nostre viure
no admet que res s'aturi
estar quiet per sempre,
com una roca,
Però aquest nostre viure
no admet que res s'aturi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada