El temps, com dirien els presocràtics sempre és una realitat diversa i en contínua transformació, per això no feu cas de les dates temporals que ens duu aquest vent en l'espai, això és el temps. Ara us insereixo una piada d'una petita sortida que vàrem fer amb l'amic José Luís a la zona d'escalada de Cala d'Oques a l'Hospitalet de l'Infant. Hi han roques que passarien completament en l'anonimat al nostre esguard llevat dels casos en què hi ha alguna via d'escalada. Són parets silencioses i humils que quan t'hi poses troben alguna finalitat en la seves eres geològiques. Per sort no són pedres de pedrera, ni pedres d'objectius fotogràfics i et permeten tardes ataràxiques (d¡sculpeu l'expressió però els gres són els grecs)
Cal esmentar que (només literàriament) es tanca la trilogia de la guerra dels blocs, en la qual el nostre amic José Luís aconsegueix entrar al llibre dels rècords Guiness en el seu darrer llançament, memorable... A la realitat és una bilogia, però no descartem un esdeveniment no molt llunyà que tanqui el cercle.
Aquí em veieu amb les clàssqiues indumentàries de la temporada tardor-hivern de Massimo-Cutri. Observareu el xandall que s'ha anat salvant dels diversos intents de la dona per fer-ne draps i la samarreta que cantava l'Ovidi montllor de proletari de l'essenyament i al col.lega sempre més impecable
Aquí us deixo un enllaça amb les ressenyes
-->
Aquí em veieu amb les clàssqiues indumentàries de la temporada tardor-hivern de Massimo-Cutri. Observareu el xandall que s'ha anat salvant dels diversos intents de la dona per fer-ne draps i la samarreta que cantava l'Ovidi montllor de proletari de l'essenyament i al col.lega sempre més impecable
Aquí us deixo un enllaça amb les ressenyes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada