Els avencs de la Febró

Com era festa, Sant Josep, ens van deixar el dia lliure al Sòcio-sanitari i vam invertir-lo en recordar els vells temps en què anàvem per la muntanya. Ens va acompanyar el cuidador Richi i el gossos-guies el "Xingon" i el "Tito" .


Aquí heu-nos ja preparats per la sortida

Comencem a endinsar-nos a la gola de l'Avern

Ja estem dins l'úter de la Terra

Por mí se va a la ciudad doliente,
Por mí se va al eternal dolor,
Por mí se va con la perdida gente.
Fue la justicia quien movió a mi autor.
El divino poder se unió al crearme
con el sumo saber y el primo amor.
En edad sólo puede aventajarme
lo eterno, mas eternamente duro.
Perded toda esperanza al traspasarme
Canto III Dante La Divina Comedia, el infierno)
Al cor de les tenebres, poblat d'éssers fantàstics

Aquí veiem com el fum del sofre que crema ens fa fer coses rares amb la sina de laTerra (al fons el dimoni vestit de vermell i el Ca Cerber)
Aquí gent amb un subidon de sofre confonent les coses. Cadascú sabrà de la seva tendència sexual
Un altre cop en Llucifer i la bèstia


Finalment la virtut triomfa al cau de la bèstia
Hem dominat a la bèstia

No hi ha res com una matinal festiva, sempre ha d'acabar bé. Gràcies companys
I ara tornem........... cap el Sòcio-sanitari a purgar les nostres xacres