Barranco Fondo o "Jondo"

Heu-nos ací l'Enric, L'Albert i el José Luís i jo mateix a càrrec de la imatge en una nova incursió a Guara o el que en diríem excusa, per anar a sopar a casa Jesús a Abiego, el nostre santuari



El dia va començar força fred, però finalment després de l'esmorzar ens vam escalfar les ments i vam decidir entrar-hi
Aquí va un enllaç musical que ambienta el nostre estat d'ànim
http://www.youtube.com/watch?v=9X4i6qg3Drg

Certament hi havia prou aigua per a fruir-ne. Tota la serralada regalima aigua per totes bandes i això va donar al descens molt de caràcter


Tots s'empeltem d'esperit primitiu en contacte amb la natura

o bé, un atàvic sentit lúdic de cadells

La mateixa roca vol jugar amb nosaltres i ens dóna la mà
Cal pensar-hi i deixar-se amarar
Finalment, qui juga amb qui?

-->

El misteri final s'allunya d'aquesta tènue introspecció.

Què ha passat? Un accident, una fília sexual desviada, una nit boja, una berradura o un eccema, un estigma beatífic, el neoprè destenyeix.... A qui pertanyen aquests darreres?








o jo mateix







Diu Roberto Juarroz un dels meus poetes de capçalera:

Ni siquiera tenemos un reino.
Y lo poco que tenemos
no es de este mundo.
Pero tampoco del otro.

Huérfanos de ambos mundos,
con lo poco que tenemos
tan sólo nos queda
hacer otro mundo

Pic de Pesons, perdó Pic de Ribuls Sud... o això crec

Sempre després d'haver fet una expedició et fa mandra tornar a la neu, però vaja arriba un dia en què no queden més excuses i hem de rebuscar tot el material de neu perdut arreu. On són aquells guants? I les ulleres? M'han robat les polaïnes?. Em deixo quelcom?. És així que el José Luís, el Toni i jo vam decidir anar a terres andorranes. Sortosament és una època en què l'esquí ja va de baixa i ha estat una de les vegades que més fluïdament hem circulat per aquelles carreteres.

Avui trobareu que hi ha una mica més de literatura del que és habitual, però "rogamos disculpen esta interrupción" ENS VAM DEIXAR LA CÀMERA!!!!

Aquí un grup de seguidors del Blog donant-nos suport en aquesta dissort. Punxeu-lo realment és un document corprenedor.
http://www.youtube.com/watch?v=W8aRHexD80Q&feature=related això són amics...

Després de fer les preceptives compres vam anar a Os de Civís a fer una activitat nocturna. La carretera d'accès va penentrant en una vall superestreta i obaga però de paisatges magnífics. Finalment vam fer una parell de vies destacables. La primera, Terra d'Escudella, la vam repetir quatre vegades perquè estava molt "ben equipada"

I després ens vam llençar a la "senders de senglars" la qual només vam repetir dues vegades perquè ja ens notàvem carregats.

Després de les postres ens vam dirigir a les nostres estances de les pistes de Grau Roig on Déu -n'hi- dó de la rasca que va fotre. Fins i tot el Toni que dormia a la suite Volkswagen va passar un puntet de fred.

L'endemà vam pujar direcció al Pic de Pessons amb un dia esplèndid i radiant i com sempre l'ansietat ens va passar factura. Volíem fer la Canal Amagada o Nord i ens vam equivocar de cim. Amb posterioritat he pogut comprovar que vam fer el Pic Sud de Ribuls i el seu corredor Nord. Vull agrair la gentilesa de Runner 007 per cedir-me una fotografia de la mateixa jornada on es veu el nostre corredor. Era un corredor boniquet amb uns 45-50 graus, però la sorpresa estava a la sortida on sortíem a un minicoll que no duia enlloc i que ens va obligar a destrepar per una pala de la vessant oposada a 55-60 graus que ens va posar les piles per arribar a la glacera i retornar a la vall per una collada més assequible.

I aquest era el nostre objectiu real
I com diu sant Joan de la Creu que també tenia els seus cims místics:
"Per anar allà on no saps, has d'agafar un camí que desconeixes"
g

Ferrada de la feixa del Colom (Montblanc)

Un matí en el que teníem poc temps per fer alguna cosa ens vàrem apropar a la via ferrada de la Feixa del Colom situada a l'ermita de Sant Joande la Muntanya i que domina bona part de la Conca de Barberà us deixo l'enllaç a aquesta currada pàgina sobre ferrades http://www.deandar.com/ferratas/via-ferrata-colom


Aquí veiem com ens equipem amb diferents ginys que ens evitin deteriorar-nos encara més del que estem.

La via té un curiós recorregut, no és gens difícil i posseeix vistes de grans horitzons

Aquí es veu l'ermita on es veu el lloable esforç d'un grup de gent anomenat "Estram" (ermitans de Sant Joan de la Muntanya) que pugen cada dissabte de manera desinteresada per anar-la arranjant ( i fer-se un bon esmorzat que merescut s'ho tenen). De fet només l'excursioneta paga molt la pena sobretot si l'agafem per la variant del bosc.


Aquí us deixo una cançó composada per aquest grup

Acosteu-vos, bona gent, i escolteu els Ermitans que molta pregària fan a l'Ermita de Sant Joan. A l'Ermita de Sant Joan hi feien vida de sants Nialó i Mestre Pere, fa d'això molt temps enrere. D'ells hem anat recuperant les antigues savieses i hi hem anat recomposant molt antigues poesies. Escolteu els Ermitans per conèixer aquesta terra que ens té a tots el cor robat perquè és una terra bella. De l'Ermita hem baixat per donar-vos de la mà i portar-vos de bon grat pels camins de la comarca.

Acosteu-vos, bona gent, i escolteu els ermitans que molta pregària fan a l'Ermita de Sant Joan. D'ells hem anat recuperant les antigues savieses i hi hem anat recomposant molt antigues poesies. Escolteu els Ermitans per conèixer aquesta terra que ens té a tots el cor robat perquè és una terra bella. De l'Ermita hem baixat per donar-vos de la mà i portar-vos de bon grat pels camins de la comarca. Acosteu-vos, bona gent, i escolteu els Ermitans que molta pregària fan a l'Ermita de Sant Joan.

I és que el vi de la Conca és un generador d'inspiració important.

ferrades a Fuentespalda (Terol)

Bé continuem ranquejants amb la redacció d'aquest bloc esportiu. Per aquells descreguts que dubtin de la meva paraula aquí us deixo una prova empírica dels meus mals.

A la banda dreta observareu un "desgarro agudo, con avulsión ósea, del tendón del aductor largo izquierdo en su inserción proximal". Vaja que estic fotudet.

Però bé vaig decidir provar com m'anava amb alguns moviments i vàrem decidir anar a fer activitat a Fuentespalda, ubicat als Ports per la seva banda aragonesa.

Lògicament i ja que el poble següent era Penyaroja de Tastavins vam haver de fer parada i fonda a la Masia Aragonès on vam rebre un tracte familiar exquisit. Aquí veiem el cap d'intendència estudiant les possibilitas d'abastiment energètic pels nostres cossos

En aquesta sortida ens va acompanyar el padrí de l'Enric que fa seva la divisa "quan parlis procura que les teves paraules sigui millor que el silenci i també brevis oratio et longa manducatio
Aquí experimentant les noves sensacions en el seu primer bivac (ventós) dormint al coll oest de les roques
Estic content perquè l'Enric es va animar a venir tot iq que està concentrat en les opos. Aquí el veiem amb cara d'opositor "al règim... gastronòmic".

Però deixem-nos de preàmbuls i anem a la vessant esportiva. La primera ferrada és la directa del Mas d'en Pau. Ferrada curta però molt intensa amb una entrada autènticament explosiva i unes distàncies una mica forçades.
Després ja és només vertical i molt, molt bonica. Més tard vam fer la ferrada de la Torreta dels Moros més a l'esquerra i gràcies a Al.là era bonica però més suau.

El Miquel aliè a les nostres desgràcies i amb les seves reflexions
Miro enlaire i encara és més amunt;
intento penentrar-ho i encara és més dur;
l'esguardo quan és al davat i, de sobte,
es troba al darrere.
Analectes de Confuci Llibre IX, 10


Hem vençut els infidels sarraïns !!!

Els avencs de la Febró

Com era festa, Sant Josep, ens van deixar el dia lliure al Sòcio-sanitari i vam invertir-lo en recordar els vells temps en què anàvem per la muntanya. Ens va acompanyar el cuidador Richi i el gossos-guies el "Xingon" i el "Tito" .


Aquí heu-nos ja preparats per la sortida

Comencem a endinsar-nos a la gola de l'Avern

Ja estem dins l'úter de la Terra

Por mí se va a la ciudad doliente,
Por mí se va al eternal dolor,
Por mí se va con la perdida gente.
Fue la justicia quien movió a mi autor.
El divino poder se unió al crearme
con el sumo saber y el primo amor.
En edad sólo puede aventajarme
lo eterno, mas eternamente duro.
Perded toda esperanza al traspasarme
Canto III Dante La Divina Comedia, el infierno)
Al cor de les tenebres, poblat d'éssers fantàstics

Aquí veiem com el fum del sofre que crema ens fa fer coses rares amb la sina de laTerra (al fons el dimoni vestit de vermell i el Ca Cerber)
Aquí gent amb un subidon de sofre confonent les coses. Cadascú sabrà de la seva tendència sexual
Un altre cop en Llucifer i la bèstia


Finalment la virtut triomfa al cau de la bèstia
Hem dominat a la bèstia

No hi ha res com una matinal festiva, sempre ha d'acabar bé. Gràcies companys
I ara tornem........... cap el Sòcio-sanitari a purgar les nostres xacres

Montsià

La nostra intenció era la d'anar a escalar per la comarca del Montsià. La nit prèvia estava plena de bons auguris. No vàrem anar de garito però ens vam agençar un bon sopar...amb unes vistes excel.lents sobre Sant Carles

Aquí el chef Moreno praparant el primer
I de segon: "Couchon Fèveté au oeillet rouge de printemps"
Com sempre, per aquestes terres no ens recordem de l'aigua i acabem obtenint-la dels millors balnearis de la comarca. El cas és apaivagar la set de les dures digestions de la matinada.

Sé que us costarà de creure, però a les 7h ens va començar a ploure i vam haver de retirar-nos als quarters d'hivern després de fer una excursioneta, a més a més, es va acabar la bateria de la càmera i no tenim proves dels fets. Però sé que vosaltres confieu en nosaltres. Això sí, ens vam menjar una safata d'ibèrics que reservàvem per esmorzar. Bona Cuina!!!