Amb aquest començament d'any venen, com sempre, els bons propòsits. Un d'ells sempre ha estat el de construir un bloc on reculli especialment aquelles experiències muntanyenques que em vagin esdevenint a partir d'ara, això no impedeix que pugui acollir moltes altres experiències que també em conformen com aquell qui sóc en cada moment: Família, amics, llibres, música, companys, alumnes... A veure si tinc prou perseverança per afrontar aquesta nova aventura
La via de la Núria és una via llarga i ben equipada situada a la serra de Sant Joan, un lloc poc massificat i tranquil, recordo haver fet fa anys una altra anomeda "el cap i el Passerell" i des de llavors no hi havia tornat.
Esperant al Joando, que sempre fa equilibris per arribar, en una biblioteca qualsevol.
S'han fet d'una orde religiosa i s'han tonsurat els cabells a la franciscana
Si voleu us donem el número de telèfon del nostre dietista?
Després un bivac a cobert doncs amenaçava pluja i ...
Per arribar a la via cal anar des de Coll de Nargó direcció Isona, passem el coll de Boíxols i entre els Km 20-21 trobem un indicador Els Prats Montanissell. Des d'aquí sempre en direcció els Prats i als 2,2Km, trobem un entrant on parcar el cotxe, la tàpia és ben visible a la dreta.
Ell sí que sap!!!
S i baixem un centenar de metres la pista trobarem aquest sender fitat que ens aproparà a peu de via. Si perdem les fites, cal seguir sempre un torrent que es va enfilat pel mig dels contraforts.
Com poedeu observar la via és de grau assequible llevat de dos passos més compromesos però amb assegurances a prop. Nosaltres vam trobar algun tram amb xorrera que cal evitar per algun lateral. La roca és molt bona en general.
En una sortida terrosa ens trobem com a corda auxiliar una corda de persiana, es podien haver estirat una mica més
últims passos i vistes extraordinàries
Ohhhh!!!!! que guapo!!!! semblo de veritat
per arribar al cim cal pujar per una cresta fàcil
No és massa idíl·lic
I a recuperar forces
que no nos falte de naaaa.
Ell sempre chico Martini.
Un petit homenatge al Jose que ha tingut un bon ensurt al monte. Ell és un gran lluitador i recordo amb carinyo l'haver compartit amb ell l'ascensió a l'Urus de 5495 al Perú. Aquell dia va lluitar com un autèntic jabato. Una abraçada
Normalment no sortim els diumenges, però com que havia mono vam decidir fer una via llarga però tampoc massa llarga. Vam escollir la via del Guillem (180metres) al Pic Coniller. El lloc i l'entorn són magnífics com la majoria de les parets de l'Alt Urgell. Via molt ben equipada i bastan intensa, totes les tirades són mantingudes, i una roca excel.lent.
Aquí preparant els nostres cossos i les nostres ments pel desafiament
Un objecte que a la nit ens va semblar misteriós fruit de l'abundor del sopar i la ingesta d'algun líquid. Al final va resultar una mísera cortina solar de cotxe.
L'aproximació:
COLL DE NARGÓ: entrem al poble i ens dirigim
direcció Isona i Coll de Boixols, (L.511), a uns 3 km i just travessar el pont
que dona accés a uns estrets maquíssims, trobem una pista a la nostre dreta,
amb un cartell indicador “Sallent 8 km”; a uns 3,5 km (aprox), desprès de
passar per Sta. Eulària, trobem una pista a la nostre dreta, tot just en un
canvi de rasant, de vessant i en un revolt tancat, aparcar en aquet indret.
Seguir la pista fins un camp vallat, posar-se
just en la part oposada del camp direcció a les parets en aquet indret trobarem
un camí (fita) que tot travessant el bosc ens posarà al llom de una serra,
“Serramoneda”, seguin el camí per el seu llom fins trobar un camí transversal
que ve de la nostre esquerra i que nosaltres seguirem cap a la dreta un bon
tros, fins trobar unes fites i senyals vermelles que ens fan girar en angle
agut a l’esquerra i s’endinsa amb pujada marcada i camí poc marcat, per dintre
del bosc, fins trobar un curiós pas que dona accés al “Sola de Espuianella”
deixant a la nostre dreta el “Serrat del Coniller”, una vegada passat aquet pas
girar a l’esquerra i pujar seguint les fites i marques vermelles, tot i que
sembli que ens allunyant de la paret, es el itinerari mes còmode i rapit, una vegada
passat unes grades rocalloses, trobarem una senyal groga, en aquet punt tenim la
base de la paret a la nostre dreta i a la mateixa alçada, seguir a la dreta i
les senyals grogues ens portaran al peu de la via “Directa de l’Avatar” i una mica més a la dreta seguint el pany de paret trobem la via del Guillem.
Aquí va la ressenya
La veritat que és una via interessant i que et fa estar bregant tota l'estona. Sort que està amb un equipament generós
La feixa de l'últim terç
lluïnt les millors gales
Ha sigut una jornada completa
I el descens també suposa més d'una hora exigent.
Per tancar m'acomiado amb una cançó recuperada, ara estic en plan revival, que en les diferents estrofes planteja una filosofia de la vida molt propera a la meva i la torna hauria de ser un compendi del que cal que sigui l'existència. El tema és original de l'Aute, però la versió que en fa Sílvio Rodríguez és insuperable i plena d'energia
Cierto que huí de los fastos y los oropeles
y que jamás puse en venta ninguna quimera
siempre evité ser un súbdito de los laureles
porque vivir era un vertigo y no una carrera
pero, quiero que me digas amor
que no todo fue naufragar
por haber creído que amar era el verbo más
bello
dimelo, me va la vida en ello
me va la vida en ello
quiero que me digas amor
que no todo fue naufragar
por haber creido que amar
era el verbo mas bello
dimelo, me va la vida en ello
Cierto que no prescindí de ningún laberinto
que amenazara con un callejón sin salida
ante otro más de lo mismo creí en lo distinto
porque vivir era búsqueda y no una guarida
pero, quiero que me digas amor...
Cierto que cuando aprendí que la vida iba en
serio
