Escalada a la Riba, Ferrada nocturna de la Peña del Morral, Graus i escalada a la cresta del gallo, Olvena

Una sortida ben reeixida amb totes les franges completes. Això significa que el temps es converteix en temps i no en una mera successió d'instants. El temps és ple

" ¿Quién puede negar que las cosas pasadas no son ya? Y, sin embargo, la memoria de lo pasado permanece en nuestro espíritu.

¿ Quién puede negar que las cosas futuras no son todavía? Y, sin embargo, la espera de ellas se halla en nuestro espíritu.

¿Quién puede negar que el presente no tiene extensión, por cuanto pasa en un instante? Y, sin embargo, nuestra atención permanece y por ella lo que no es todavía se apresura a llegar para desvanecerse". Sant Agustí.
En el capítol anterior vam deixar al nostre oracle planificant nous horitzons esportius

La gent es mostra atònita 

I abandona el visionat de programes profundament culturals.

Hem vingut a portar la llum a terres descregudes i sarraïnes. Promovem l'esperit i no la carn

Des de la Riba irradiem la bona nova. Res ens atura

En definitiva, una bona tarda escalant en un sector esportiu prop de la Penya-Roja.

Després cap a Graus on vam fer la ferrada de la Peña del Morral. Una ferrada per completar jornades i que de nit pren un aire molt màgic, nosaltres a banda, vam coïncidir amb els sons de timbals de la seetmana santa que en aquestes terres són tan estesos. Brutal.

Feia temps que no trobàvem aquest afamat vi de propietats neurolèptiques

 per exemple, el Joan menjant fruita

 Estranys electroencefalogrames

 Distorsions elèctriques

 El Pep Bou de les bombolles nassals

I una estranya amistat amb Joaquín Costa, fill il·lustre de la vila que va dir allò tan famós de "Escuela y despensa"

 I tot passa factura

Fem un petit parèntesi per anar a descansar

 I tornem al bucle del garito d'ahir. És com el dia de la marmota però gastronòmic

 Esmorzar frugal, donde los haya

 I el Joando miccionant sota de llocs selectes

 Potser hauria de pensar en canviar-los, però em fa tanta pena.

La Cresta del Gallo, tambéanomenada de los 3 espolones abans del seu reequipament,  és una airosa ídem que s'ofereix quan transistes per la carretera de Benasc i passes per davant d'Olvena. La ressenya original 

http://losdeltermob.blogspot.com.es/2013/05/cresta-del-gallo-o-de-los-tres-espolones.html

 Indici del senderó d'accés

 
El capità calçotets també ho va intentar. Diu la dita Polítics i calçotets s'an de canviar sempre per la mateixa raó

 Curiosos ruscos cilíndrics

 Vista  general de la cresta

 Comença des de la mateixa riba

 Anem a cercar la R0

 La primera tirada és la més difícil, per una placa exigent de V i amb una roca mediocre i difícil d'assegurar

 Sortint de la R1

 Les altres dues tirades es desenvolupen sobre el fil de l'aresta amb un ambient excepcional

 El darer llarg és de transició cap al cim i d'aquí una breu desgrimpada fins a un collet que ens diposita al camí de retorn.

Sant Silvestre 2009

Seguint amb la tradició, una excusa per combinar esport i festa, ens vàrem reunir equip A i equip B a la Penyaroja (La Riba) per acomiadar l'any. Hi havia els Lolos que van fer la Directa Reus. Els semilolos que anàvem fent vies vàries i els lolillos que ens decantàrem per fer la Sense Nom. Ja vam començar malament perquè vam haver de pujar tres persones amb dos boudriers (m'agrada el nom amb el que vaig aprendre el concepte). Endevineu qui se'l va deixar? Tot i així triomfàrem, sota la mirada censora i misericorde d'un parell de clàssics de la zona. No va faltar, aquest cop tampoc, l'aportació geològica de l'amic José Luís.