Per resistir les baixes temperatures vam nodrir el nostre cos amb unes quantes calories
Des d'aquesta localitat prenem la carretera direcció el Castellar, a pocs quilòmetres veurem un primer trencall a l'esquerra, nosaltres continuem i seguim fins la propera cruïlla a l'esquerra i una pista prou llarga ens farà arribar a un petit refugi on deixarem el cotxe. De pujada trobarem un altre trencall a l'esquerra que posa tercer estrecho, nosaltres no l'hem d'agafar.
A banda de la part esportiva també es pot fer un recorregut geològic amb panells indicadors que ens alliçonen sobre diferents restes fòssils.
Al cap d'una estona ja trobem el primer cable i anirem fent flanquejos pel marge dret del riu, per anar superant petites muralles. l'única dificultat rau en evitar lliscar doncs hi ha molta humitat que unida al gebre de la nit dóna sensació d'inseguretat.
Després d'aquest tram ens endinsem en un bosc meravellós de pins on farem un tram de forta pujada caminant i després anirem travessant en un descens més suau fins retornar al darrer tram dels estrets.
En contra de la catalogació que es fa d'aquesta ferrada com a K1 en alguna pàgina vull afegir que aquest últim tram és molt continuat i té força trossos en què has de tibar bastant de braços, fins i tot alguna fragment de la travessa desploma, així que ull si porteu gent novella perquè us endureu una sorpresa.
És més atlètic però molt bell doncs les gorgues es fan més estretes i el joc de llums és espectacular.
Sabrem que hem arribat al final quan veiem a sobre del nostre cap un pont tibetà amb travesses de fusta que ens dóna una sensació de buit important.
