Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escalada Ferrada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escalada Ferrada. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 de febrer del 2017

Ferrada de Las Alhambras (Teruel), Escalada a Montanejos (Castelló) i Ferrada del Peco (Castelló)


Dins la mateixa sortida, per la tarda vam anar a un racó molt especial, las Alhambras, Per arribar-hi cal agafar la sortida de l'autovia Sagunt -Teruel (núm 76) direcció Manzanera. Després d'aquesta població anar direcció, los Cerezos i trobarem un desviament a la dreta que indica las Alhambras un cop passada la població de seguida trobem cartell i  un petit pàrquing.

l'indret s'imposa, juntament amb l'hora de la tarda i l'estació hivernal  et dóna una sensació de solitud i petitesa difícilment descriptibles. 

Desenes de formes espectrals s'alcen d'aquesta terra torturada pel fred, el cerç i l'oblit com si reclamessin amb el seu gest una abraçada amb un  cel esquiu i avar.





 Contemplar i callar i donar gràcies per poder compartir.

Per aproximar-nos el camí és evident i el camí molt trillat, en 15 minuts estem a peu de via
 Comença enfilant-se per un esperó amb les grapes molt allunyades i que vam trobar força humit. Pots ajudar-te de preses naturals o en algun punt molt lliscós agafar-te un moment del cable.

 Arribes dalt una primera agulla i després vas flanquejant una mica més avall de la carena.


 Finalment arribes al cim i allí tens dues opcions fer un ràpel de 20m. fins al terra o bé, la que vam escollir nosaltres desgrimpar-la, encara que també les grapes requereixen passos llargs, tot i que és més fàcil del que sembla a primera vista.

 

Trobarem un collet i una sendera ens retorna al camí d'origen


Ja comencen a ajaçar-se les ombres i tot adquireix una dimensió més íntima amb l'entorn. És el darrer tresor que ens ofereixen aquestes agulles en el dia d'avui abans d'enterrar-se en la foscor.

Semblem forts i en realitat som tan febles en mig d'aquest paisatge auster i melancòlic. Vana és la nostra miserable victòria.



Un altre dels avantatges de viatjar és que sovint pots tastar una mica de l'antiga hospitalitat, en majúscules i en perill d'extinció, que ens va permetre gaudir d'una bona vetllada i trobar un bon recer en aquestes nits tan fredes. Gràcies al Pere i a la seva dona.






L'endemà, per variar una mica d'activitat, vam anar a trepar a Montanejos. Jo no hi havia estat mai però el racó és molt bonic. Nosaltres vam fer unes quantes vies fàcils  que hi ha en un sector de bordillos prop del refugi. La veritat és que amb la humitat que hi havia a la roca i el fred que hi feia no motivava massa, però encara hi vam posar voluntat.










Ja de tornada a casa vam aturar-nos a Soneja també accessible des de la mateixa autovia. Des d'aquesta població anem direcció Azuebar i hi trobarem una cruïlla que indica Ecoparque, anant seguint aquesta estreta carretera i al cap de pocs quilómetres trobarem una font a la vora dreta de la carretera que rep el nom del Peco. Atenció que és fàcil passar-se de llarg. Aparquem el cotxe, creuem la carretera i baixem per una pista que creua una rambleta i després s'enfila per uns bancals i arriba a peu de via. La paret és en tot moment visible des de la carretera.
També dic que està catalogada com a K1 i un trobo un pèl just, sí que és una via curta però hi ha algun tram atlètic i cal una mica de tècnica per algun pas. Potsewr un K2 seria més adient.


És curiós com enmig de camps de conreu floreix aquest petit cingler. La via és senzilla puges un primer tram vertical superant un minisostret i després de continuar uns metres tens l'opció d'anar a l'esquerra amb un flanqueig escadusser de peus i després reprendre la vertical  o continuar recte, però llavors és més curta, nosaltres vam optar pel flanqueig.















Per al descens tens tres opcions: Baixar a ràpel són uns 30m. però es poden fraccionar en 2 instal·lacions, Pujar al capdamunt del cingle i trobar un camí que baixa des d'uns conreus, o la que vam escollir, desgrimpar.





Ens va fer gràcia i també donar un punt de nostàlgia quan vam trobar aquest mural a Soneja amb un gran regust makokià. Eren temps de lluita i resistència directa. Ara hi han altres formes ja siguin de posicionaments individuals o de caire col·lectivo festiu, el temps dirà en què han quedat cadascuna.

 



diumenge, 14 de juny del 2015

Escalada a la Riba, Ferrada nocturna de la Peña del Morral, Graus i escalada a la cresta del gallo, Olvena

Una sortida ben reeixida amb totes les franges completes. Això significa que el temps es converteix en temps i no en una mera successió d'instants. El temps és ple
" ¿Quién puede negar que las cosas pasadas no son ya? Y, sin embargo, la memoria de lo pasado permanece en nuestro espíritu.
¿ Quién puede negar que las cosas futuras no son todavía? Y, sin embargo, la espera de ellas se halla en nuestro espíritu.

¿Quién puede negar que el presente no tiene extensión, por cuanto pasa en un instante? Y, sin embargo, nuestra atención permanece y por ella lo que no es todavía se apresura a llegar para desvanecerse". Sant Agustí.
En el capítol anterior vam deixar al nostre oracle planificant nous horitzons esportius

La gent es mostra atònita 

I abandona el visionat de programes profundament culturals.
Hem vingut a portar la llum a terres descregudes i sarraïnes. Promovem l'esperit i no la carn
Des de la Riba irradiem la bona nova. Res ens atura







En definitiva, una bona tarda escalant en un sector esportiu prop de la Penya-Roja.
Després cap a Graus on vam fer la ferrada de la Peña del Morral. Una ferrada per completar jornades i que de nit pren un aire molt màgic, nosaltres a banda, vam coïncidir amb els sons de timbals de la seetmana santa que en aquestes terres són tan estesos. Brutal.








Feia temps que no trobàvem aquest afamat vi de propietats neurolèptiques
 per exemple, el Joan menjant fruita
 Estranys electroencefalogrames
 Distorsions elèctriques
 El Pep Bou de les bombolles nassals
I una estranya amistat amb Joaquín Costa, fill il·lustre de la vila que va dir allò tan famós de "Escuela y despensa"

 I tot passa factura
Fem un petit parèntesi per anar a descansar
 I tornem al bucle del garito d'ahir. És com el dia de la marmota però gastronòmic
 Esmorzar frugal, donde los haya

 I el Joando miccionant sota de llocs selectes
 Potser hauria de pensar en canviar-los, però em fa tanta pena.
La Cresta del Gallo, tambéanomenada de los 3 espolones abans del seu reequipament,  és una airosa ídem que s'ofereix quan transistes per la carretera de Benasc i passes per davant d'Olvena. La ressenya original 
 Indici del senderó d'accés

 
El capità calçotets també ho va intentar. Diu la dita Polítics i calçotets s'an de canviar sempre per la mateixa raó

 Curiosos ruscos cilíndrics
 Vista  general de la cresta
 Comença des de la mateixa riba
 Anem a cercar la R0
 La primera tirada és la més difícil, per una placa exigent de V i amb una roca mediocre i difícil d'assegurar

 Sortint de la R1
 Les altres dues tirades es desenvolupen sobre el fil de l'aresta amb un ambient excepcional




 El darer llarg és de transició cap al cim i d'aquí una breu desgrimpada fins a un collet que ens diposita al camí de retorn.