Punta del Boter, pel Grau de l'Escletxa (La Morera del Montsant)

Avui sortim amb l'Aniol i anem a fer una ruta pel Montsant que li agradarà dincs combina l'excursió amb alguns trams on d'ha de grimpar. A més a més així la pujada li és menys feixuga.
 Sortim de l'antiga cartoixa i enfilem per una pista que surt a la seva esquerra,

 quan trobem una cruïlla de pistes agafem la de l'esquerra i seguim sempre per la pista principal arribarem a un primer pal indicador que ens indica el Grau de l'Escletxa i posteriorment arribarem al coll dels Hortets on un segon pal ens assenyala el sender que s'enfila per sota els cingles en direcció al Grau.

Sempre en una diagonal a l'esquerra ens enlairem per sobre de diferents feixes i després de superar diferents resalts arribem a l'Escletxa, la qual  comença amb un grimpadeta per una mena de graons i supera uns blocs al seu interior

 per arribar a una zona on cal anar amb compte, doncs estem just a sobre de la vora del cingle, per això un cable ens dóna més seguretat.

Arribem a l'ültima feixa

 Una grimpadeta més i Cim!!!

 A la baixada s'ha d'anar més amb compte que a la pujada

Per acabar algunes vinyetes del pedagog Francesco Tonucci. Esperem que la natura pugui continuar sent part dels seus jocs per molt temps.

Scala-Dei - Grau de la Guineu - Grau de l'Escletxa - Scala-Dei

En aquells matins de dissabte una mica rúfols i freds que no saps on anar, sempre et queda l'opció del Montsant que darrerament estic redescobrint. M'havien parlat del Grau de la Guineu i combinant diferents itineraris vam fer una circular que descendia pel Grau de l'Escletxa.
Sortint d'Escaladei i passant per davant de la granja-escola deixem la piscina a mà esquerra i enfilem per un camí encimentat, a la primera bifurcació deixem el camí que va recte i agafem el de la dreta que fa un revolt, seguim sempre recte. després d'una construcció de pedra seca seguim per l'esquerra i arribem al Mas del Tancat i ens adrecem cap a una roca vermellosa anomenada el tormo del Frare unes escales tallades ens permeten assolir el seu cim

Seguint el sender de la dreta del Tormo fins creuar una pista i resseguir-la per la dreta, quan aquesta es diveideix agafem el camí de l'esquerra i anem en direcció una caseta d'obra seguint la parada en direcció al grau ja anirem trobant unes fites que ens direigeixen cap a l'inici.

El Grau és una successió de feixes esglaonades que es van enfilant fins un collet i que en els seus passos més exposats presenta un cable que dóna confiança

En conjunt un tram força bonic i entretingut

Des d'aquest punt i al'esquerra veurem el Mas de Déu

Direcció nord trobem el GR-171 i una tanca barra el pas de la pista als vehicles Després de passar per la capçalera del barranc del Vidal, pugem una mica fins a la carena, al coll de les Barraques 

 Deixant el GR, girem a la dreta (N), seguint la carena per un camí menys clar. Iniciem la pujada al grau del Caixer, ben diferent del de la Guineu. Aquest és una pujada suau.
Superat el grau, després d'un pas entre roques, trobem una bifurcació. Girem a la dreta, ran de cinglera, que es va elevant sobre el barranc dels Pouets, per on passa el grau de l'Enderrocada. El camí es converteix en pista, que gira a l'esquerra. La deixem i pugem a la dreta, fins que arribem a una bona pista  La seguim a la dreta fins al final.I llavors arribem al Mas de l'Estrem que està en procés de restauració. Des d'aquí ens dirigim cap a la punta del Boter que es veu a la llunyania i des d'allí ja totalment indicat anem al Grau de l'Escletxa

 I a baixar!!!! Tal que levitéssim

Les vistes són espectaculars

I al Grau en els passos més difícils ens trobem una sirga que ens facilita el descens

La famosa escletxa i el gos típic del poble que puja amb els muntanyencs i va canviant volublement de grup a la recerca de millor menjar

Una perspectiva del descens i del gos torracollons

Finalment sense cap complicació s'arriba al poble. En definitiva una esplèndida ruta circular que us ocuparà unes cinc hores i que us farà conèixer racons poc visitats del Montsant
Per acabar crec que aquests paisatges místics i ascètics  i aquests masos abandonats et poden portar a reflexions com les que es feia Simone Weil, una dona amb un recorregut vital molt especial.
(Parlant del Silenci de Déu i els horrrors de la humanitat)
"El porquè del desdichado no tiene ninguna respuesta, pues vivimos en la necesidad y no en la finalidad. Si hubiera finalidad en este mundo, el lugar del bien no sería el otro mundo. Cada vez que preguntamos por la finalidad del mundo, éste la rechaza. Pero para saber que la rechaza hay que preguntar.

   Es la desdicha la que nos obliga a preguntar, pero también la belleza, pues lo bello nos proporciona un sentimiento tan vivo de la presewncia de un bien, que buscamos un fin sin encontrarlo nunca. También lo bello nos obliga a preguntarnos ¿por qué ? ¿Por qué esto es bello? pero son pocos los que pueden pronunciar este porquè para sí durante varias horas seguidas . El porqué de la desdicha dura horas, días, años; no cesa sino por agotamiento.

Porque la belleza es lo único quemerece  la pena en este asqueroso mundo (Ramón Trecet)

Pi de la Carabasseta (Ulldemolins, Montsant)

Davant la insistència en la voluntat de fer un bivac per part de l'Aniol i vista la rasca que estava fent ens vam decidir per una fórmula intermèdia: la dels porxos.

 Així doncs cap al Montsant que ens anem i trobem un bon porxo en una de les ermites d'Ulldemolins. Què simple és tenir tota una llar amb quatre parets.

De bom matí ens dirigim cap el Pi de la Carabasseta un lloc imprescindible per albirar tot el Montsant. El camí és molt evident i parteix de l'ermita de Santa Magdalena i en poc més d'una hora s'enfila fins a la carena on trobem el pi

Aquí la Penya de la Galera

I el Pi...

Fins una altra ocasió
Per cert, el nom de la Carabasseta prové de l'estri del mateix nom que duïen els traginers i que en arribar dalt la carena els permetia de recobrar els ànims per seguir la seva ruta. Quin líquid  portaven dins la carabasseta?....