Cada any em busco un espai de sol·litud per fer una mica de neteja personal i endreçar-me una mica. Enguany tocava anar a un cim que ja feia temps que m'engrescava, el Carlit, sotre de la Cerdanya, en aquest cas a França. Possiblement no és el millor cim per gaudir de la sol·litud però realment els seus paisatges són esplèndids i si et lleves aviat te n'enlliures de les corrues de gent que venen després.
La ressenya laq trobareu molt ben indicada a
http://www.rutespirineus.cat/rutes/pica-del-carlit-des-de-les-bulloses
Cal esmentar que si no voloeu fotre una patejada per carretera o agafar un bus cal arribar el dia previ després de les 19h.
Això sí aquests paratges són un autèntic festival de colors, blaus verdosos, blaus ultramar, blau brillant, verds maragda, verd herba, verd groguenc, i tota la gamma d'ocres. Una orgia per als ulls.
Afortunadament vaig poder escapolir-me de les immediacions del refugi i trobar un racó privilegiat per fruir assossegadament d'aquestes panoràmiques.
Com un maharajà...
...La soledad no es un estado sino una forma de ver. La que tienen los mares que arrojan lo que miran ( y hasta los propios ojos) a la playa.
L'endemà ,ben d'hora que diria en Guardiola, amunt
Cada nou estany és un regal i el paisatge es va desenrotllant com un do, do de pit de la vall.
Per fi albirem el colós
L'estany Sobirà a les seves faldes
A l'esquerra s'aprecia el camí que s'enfila cap al cim
L'estany Gelat últim mikrall abans de l'aresta-esperó final.
...Los momentos de extrañamiento, de enajenación dichosa que nos precipitan a brevísimos tactos de algo que podría ser el paraíso.
360 graus d'horitzons. A la seva vora no té cap rival.
I tornem cap a les aglomeracions.
Recordar que per baixar has d'esperar que surti un autobús i baixar darrera seu sense poder avançar-lo.
...Casi todos los días me embarga la tristeza de no saber romper este hechizo de la inmovilidad, (ser es estar encadenado), y quisiera ser libre para poder caer como lo hacen las piedras sobre el agua de un lago. Unas ondas efímeras y luego reposar en el fondo, callarme junto a las piedras que supieron huir del aire y la tierra.
( Fragments de "Rayuela", Julio Cortázar).
