Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guara. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guara. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de juliol del 2012

Barranc de Chimiachas

Per fi una trobada de tot l'equipo B
Tot i que ara vulguin sortir imitadors
I no hi hagi massa diferències entre uns i altres.
L'opció escollida va ser el barranc de Chimiachas a Guara
http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/barranco_de_chimiachas.htm
i vam comptar amb la col·laboració especial

de l'Enric, equip B autèntic
Del Toni equip A/B

Del Fèlix i del Marc equip A full













Fetes les presentacions us presentem el cèrvol de Chimiachas una joia de l'art rupestre
En la orilla derecha del Vero, en el término de Alquézar, se abre el abrigo de Chimiachas que toma su nombre de dicho barranco. Conforma una alargada oquedad que contiene una única representación, un ciervo espectacular y extraordinariamente conservado, calificado como el más bello ejemplo del Arte Levantino del Vero. El animal, en posición estática, impacta por su imagen y quietud, así como por su buena ejecución en cuanto al siluetado de su figura y el relleno en tintas planas en diferentes tonalidades de rojo.
Entre la fauna, el ciervo en uno de los animales más representado en el Arte Levantino y el abrigo de Chimiachas constituye un buen ejemplo de la importancia que debió tener este animal para las sociedades cazadoras-recolectoras que habitaron en el Parque Cultural del Río Vero.
Este arte es considerado como la expresión artística y espiritual de las comunidades caza-recolectoras postpaleolíticas, que llegan cronológicamente hasta el Neolítico y que puede enmarcarse en esta provincia entre el 8.000 y el 3.000 a.C. 
Endinsant-nos dins el barranc a través d'un bosquet  trobem un primer ràpelde 25m.

I després una successió de ràpels més curts sempre seguint un llit fantàsticament excavat i de formes helicoïdals.
Finalment 3 ràpels encadenats de 45, 25, 45 són la traca espectacular que culmina amb la cocineta.

 Et voilà això és tot amics

Bé, tot no segons la ressenya el retorn: Terminado el barranco continuar por el Vero (un par de vadeos obligados) hasta llegar al caos de la Visera. Tomar la senda no muy evidente que lo evita por la derecha elevándonos bastante para luego descender casi hasta el cauce. Antes de llegar a él, al final del caos, tomar un sendero que a media ladera y durante un buen rato va remontando hasta depositarnos de nuevo en los túmulos de piedras donde hemos dejado el coche.

Val a dir que no feu cas d'unes primeres fites un cop passats els dos vadeos que pugen per una zona de matolls a munt. Tingueu paciència perquè sinó us fotareu una ensigalada guapa que us deixarà el cutis de les cames ben tonificat. Baixeu gairebé a tocar el riu uns 3 minuts més i trobareu una sendera molt definida. 

Una recomanació, si teniu temps visualitzeu aquesta entrevista a Ignacio Ramonet "Els mercats un poder sense societat"
www.tv3.cat/videos/4073770 
Si més no anem trobant gent pel camí que pensa i sent

dijous, 20 de maig del 2010

Barranco Fondo o "Jondo"


Heu-nos ací l'Enric, L'Albert i el José Luís i jo mateix a càrrec de la imatge en una nova incursió a Guara o el que en diríem excusa, per anar a sopar a casa Jesús a Abiego, el nostre santuari



El dia va començar força fred, però finalment després de l'esmorzar ens vam escalfar les ments i vam decidir entrar-hi
Aquí va un enllaç musical que ambienta el nostre estat d'ànim
http://www.youtube.com/watch?v=9X4i6qg3Drg

Certament hi havia prou aigua per a fruir-ne. Tota la serralada regalima aigua per totes bandes i això va donar al descens molt de caràcter


Tots s'empeltem d'esperit primitiu en contacte amb la natura

o bé, un atàvic sentit lúdic de cadells

La mateixa roca vol jugar amb nosaltres i ens dóna la mà
Cal pensar-hi i deixar-se amarar
Finalment, qui juga amb qui?

-->









El misteri final s'allunya d'aquesta tènue introspecció.


Què ha passat? Un accident, una fília sexual desviada, una nit boja, una berradura o un eccema, un estigma beatífic, el neoprè destenyeix.... A qui pertanyen aquests darreres?








o jo mateix







Diu Roberto Juarroz un dels meus poetes de capçalera:

Ni siquiera tenemos un reino.
Y lo poco que tenemos
no es de este mundo.
Pero tampoco del otro.

Huérfanos de ambos mundos,
con lo poco que tenemos
tan sólo nos queda
hacer otro mundo