Una de les formes més elegants i directes de pujar al punt més alt del Montsant és el grau dels tres esglaons que des de l'ermita de Sant Joan del Codolar (Cornudella) remunta una línia perfecta i dreta fins al cim.
La presència d'un ermità a sant Joan ens és coneguda des dels primers moments de l'ermita, entorn de l'any 1500. Franquet, fins a 1600, en documenta set: fra Bertomeu Sabaté el 1500, fra Jaume Desena el 1511, fra Baltasar Font el 1567 i novament el 1571, fra Gregori de la Creu el 1568, fra Melcior el 1596, i Jaume Juncosa el 1600.
Tot i que l'ermita devia pertànyer a Escaladei, depenia directament de la universitat de Cornudella. Així veiem com els ermitans eren nomenats pel consell de Cornudella, i també, segons Franquet, pel rector. Tenien l'obligació de portar hàbit i de residir a l'ermita, mentre que per al seu maniment, eren autoritzats a demanar almoina per tot el comtat de Prades i la baronia d'Entença.
L'estada d'un ermità a Sant Joan depenia totalment del consell de Cornudella i si bé el càrrec sembla de durada indefinida, de fet podien ser canviats i el seu nomenament i permanència, fa l'efecte que depenien exclusivament de l'arbitri del consell, que sempre preferia conferir el càrrec als qui eren fills de la vila. Un exemple clar de tot aquest procés el veiem en el procés celebrat el 4 de juny de 1675: "saben vostres mersès com determinàrem de traure lo ermità de l'ermita de Sant Joan i anàrem i prenguérem lo inventari ab los senyors pròmens y escrivà, y no hi faltà ninguna cosa. Y si buscàrem un altre ermità o si pendríem lo ermità de Cabasés, que és aquí. Y foren passades les veus que per ara no en prenguem ninguna de foraster, sinó que los senyors jurats vagen si.n trobaràn un ermità que sia fill de la vila".
Aquest darrer punt era important, i fins i tot es donà el cas de canviar d'ermità perquè n'hi havia un de la vila disponible, com és el següent cas, datat pel dia 7 de juny de 1663: "Y també fou proposat per los senyors de jurats que hun fill de la vila que ha fet d'ermità molt tems, que es nomena Miquel Juncosa, fill de la vila, demana l'ermita de sant Joan y així vostres mercès miraràn si li donaràn l'hermita. Y foren passades les veus y es lo determinat que parlen amb Antòn Franch, armità, y li digan los senyors del jurat que serque altre hermite y que donen la ermita a Miquel Juncosa, fill de vila, per a que sia ermità de l'ermita de Sant Joan".
Com bé diu l'itinerari s'han de superar tres esglaons rocallosos equipats amb alguna grapa i segons s'observa apretar una mica el cul
Un cim dels clàssics de les nostres contrades. Cares extasiades i cors reblerts de companyonia
Escolteu això i gaudiu de la companyia
http://www.youtube.com/watch?v=i9LOFXwPwC4
Oh, la serra esgrogueïda
amb penyals d'un blanc cansat!
fins la volva és condormida
de tant temps de soledat.
Per qui ets blanca, Oh blanca ermita
en la terra sens perfum?
Al damunt de tu gravita
un silenci ple de llum
Quina gran quietud salvatge!
en l'arranc de llur brancatge
se't ressequen els xiprers
El rocam de la drecera
un romeu ben sant espera
que amb les plantes l'ensagnés
No està mal per ser el tipus d'oda una mica sobat.
