Com cada any ens reunim amb el Ramon i fem una sortida familiar al Pirineu, enguany hem anat a la Vall de Ransol a Andorra, un bonic lloc que et permet bones ascensions. Per arribar-hi cal anar en direcció a França i un cop arribats al poble del Tarter trobarem indicat el nucli de Ransol. Ja dins el nucli, la carretera es divideix en dos, agafem el ramal de la dreta i arribem a l'àrea recreativa de Ransol, punt de partida de les ascensions 1980m
Vam arribar prou d'hora i tot i la calor ens vam animar a pujar fins al refugi de Jan per estirar les cames i escalfar per demà, més o menys en 40' arribem a l refugi que estàa en bon estat i en un lloc paradisíac
Més tard uns quants seguim pujant i ens dirigim fins al pic de Mil menut superant per l'esquerra un salt d'aigua i torçant a l'esquerra i arribem a un coll sota la vertical del cim del Bony de la Pala de Jan i el Mil Menut.
Després enfilem per un llom de fort pendent pedregós i herbat que fa penosa la marxa, finalment arribem al coll
Des dàllí per una fàcil i ampla carena arribem al cim
El dia s'havia emboirat, però almenys feia fresqueta.
Retrocedim altre cop fins al coll i anem a fer un cim veí de nom una mica macabre, el Pic de l'estany Mort (2746m)
Patíem per la baixada doncs la boira impedia que tinguéssim punts de referència, sortosament el dia es va anar obrint i vam retornar pel mateix camí.
Baixant vam veure aquesta figura tallada en un branca.
El clàssic bivac, aquest cop massiu
Sortim del pàrquing i remuntem la vall deixant el riu de Meners a la nostra dreta
El camí va serpejant suaument i superant diferets salts d'aigua.
A la foto inferior es veu l'esplanada de la Font del Clot la Llosa on conflueixen diversos rierols, nosaltres els travessem a la dreta i pugem en fort pendent
arribem al primer estany de Ransol i després de 10' al segon
el fred era intens
Superat aquest estany trobem aquests senyals de GR que ens conduiran fins al coll de la Mina o de Meners.
La pujada torna a ser força exigent.
Fet una petita aturada en aquest fals coll i observem l'objectiu final
De pujada cap al coll trobem aquest antic refugi minaire. Encara es pot observar restes de les extraccions de ferro que es feien en aquesta zona durant tres mesos a l'any.
El fred ens acompanya i després de pujar l'aresta sudest arribem al cim, unes 3 hores des del cotxe.
Cim, felicitats amics i amigues
Cal anar ben preparats per a la vida moderna
La immensitat com un estar en les coses
que no demana cap contrapartida
Potser des d'ara comptar els anys serà
pensar la fondalada i les muntanyes
amb un vent discretíssim que esbaldia
migranyes i temors, i feia encara
més intens i més pròxim el silencia
Miquel Martí i Pol
Set poemes d'Andorra
