Amb aquest començament d'any venen, com sempre, els bons propòsits. Un d'ells sempre ha estat el de construir un bloc on reculli especialment aquelles experiències muntanyenques que em vagin esdevenint a partir d'ara, això no impedeix que pugui acollir moltes altres experiències que també em conformen com aquell qui sóc en cada moment: Família, amics, llibres, música, companys, alumnes... A veure si tinc prou perseverança per afrontar aquesta nova aventura
Com cada any se celebra la Sant Silvestre a la qual cada cop acut més gent. Enguany hem decidit arribar-nos fins a Mont-ral o hem acabat l'activitat en una de les agulles de la zona del Fus i després hem donat pas a les celebracions rituals.
El nostre amic de sempre encara conserva la fe en les nostres capacitats
El sector escollit va ser abans del Fus. gent valenta que no dubta davant dels perills
Joc net, sense fer trampes...la roca nua i l'home sol. Un balanç perfecte a tota la nostra temporada
Fins i tot ens sobra la corda... el free-solo és la nostra vocació. Les coses clares.
Tothom està vibrant amb el valor de la nostra gesta
Finalment pugem a l'agulla i arriba l'eufòria. Llet per als nens
Aquí el mestre "escanciador" de lactis
Cares esculpides per l'esforç, transfigurades pel coratge
Bé, ara li tocava a l'altre petiti vam fer el seu bateig d'escalada a una zona molt bona per aquests afers al "sector més fàcil del món". No obstant cal dir que les vies són prou llargues uns 25m i això és l'únic factor que de vegades pot bloquejar la canalla.
Aquí tot l'equip amb l'estrella principal i l'afegit del David un amic de l'Enric.
Aquí el tenim obrint camí
I pujant com un campió, enhorabona Aniol
Aquí us deixo una bonica cançó que espero els nostres fills entenguin, és senzilla però amb un gran contingut:
Aquesta terra és la nostra terra,
de la muntanya fins a la vall.
De dalt del cel al fons del mar,
tot això és nostre de veritat.
Déu va passar-hi en primavera
i tot cantava al seu pas,
i canta encara la terra entera
i canta que cantaràs.
Tant si fa bo com si hi ha tempesta,
tant si fa fred com si el sol crema,
tant si fa vent com si està encalmat,
tot això és nostre de veritat.
I és nostre el cel, i és nostre el mar,
i aquests turons i aquesta vall,
i els olivers i els camps de blat.
Tot això és nostre de veritat.
Poc a poc el Lluc es va fent gran i ja demana de sortir a grimpar alguna vegada. Sense forçar-lo aquesta vegada vam anar a Mont-ral i va fer una via d'uns 20m. Estic content perquè la demanda surt d'ell i no és una dèria meva. Ell va jugant pels voltants i el posar-se a trepar és un joc més. Aquí el veiem a peu de via
Acompanyat del germà de Zumosol-Wally va guanyant metres i ho fa prou bé, té un cos fibrat, no com el seu pare, i la constitució el pot acompanyar.
Em feia patir més el descens que l'ascens però ho va fer de manera molt assossegada, molt bé
Ell no és com nosaltres i ja porta les amiguetes a escalar, saludem a la Blanca que ho va intentar ardidament.
I moltes gràcies a Wally-Enric, sense la col.laboració del qual aquesta sortida no hagués reeixit com així es va esdevenir.
-->
Tots els jardins s'han fet per tu,
i les flors i les pedres.
No intentis saber més: mira
la llum penjada a l'arbre.
Quan seràs gran, oblidaràs
aquesta pau divina.
I, sense esment, tindràs enyor
del que ara tens i et sobra.
Joan Teixidor
I aquest va dedicat a l'Enric en aquets moments una mica més durillos, ell ja m'entendrà
Sempre m'havia fet gràcia que els petits veiessin la Roca Foradada i estava segur que el Lluc sí hi arribaria però patia per l'Aniol que no fos una excursió massa llarga, però es van portar com a campions i ni tan sols va haver-hi amotinament ni crítiques a l'ensarronada paterna.
Encara tenien forces per a fer pràctiques capríniques