dimarts, 14 d’agost del 2012

Ascensió a la ferrata Varela-Portillo i descens per la ferrata de la Mora a Peña Rueba 1193m

Després de molts anys sense contacte l'atzar em va permetre un retrobament amb l'Edu. No és aquest el lloc per estendre'm en consideracions de cap índole així que planto una petita reflexió i continuo
 Nietzsche y  su doctrina del mundo como azar y como necesidad. La existencia del mundo es un azar, no el fruto de una voluntad divina ni la consecuencia de una necesidad esencial. En este mundo que existe por azar todo sucede necesariamente, todo suceder es un encadenamiento necesario, una conexión de hechos que nada puede romper: el mundo es el anillo de la necesidad. En el devenir cósmico no hay hechos aislados ni actos individuales que se desgajen del todo; nada puede ser de otra manera que como es. La producción de los seres resulta de una combinatoria ciega; la actividad de composición de los elementos cósmicos da cuenta del origen de los seres, éstos resultan de las «jugadas de dados» del cosmos. El mundo es una incesante actividad de creación y destrucción de formas, sin razón ni finalidad alguna (el «juego del mundo» heraclíteo).

partint d'unes ressenyes més antigues en què es pujava primer a la Punta Común i despés crestejant s'enllaçava amb el coll d'inici de la ferrada, cap allí ens vam encaminar

Durant la pujada vas trobant alguna fita escadussera però a la fi t'has de buscar la vida enmig de la vegetació garfinyant. Una pujada d'aquelles en què et costa d'agafar un ritme i que és voluntat pura fins arribar al cim

  Això sí les vistes són collonudes
Després tot carenejant ens adrecem a una petita esplanada que ens deposita a la tartera que ens durà a peu de via. Aqusta comença amb un  esperó en què cal jugar una mica amb les preses de peu i després va carenejant per una cresta molt maca que ens du al cim de Peña Rueba.... I jo de negre total amb la calda que fotia

I després d'això, una sola paraula  i una idea

SET
Una immensa set que feia temps no recordava, monstruosa i recurrent
 Així que vam descendir el més ràpidament possible per la canal de la Mora i a sadollar-la

 I la petita digressió de cada piulada

 

dilluns, 30 de juliol del 2012

L'Aula d'Acollida a la muntanya de l'Areny, Mont-roig del Camp

Com cada curs la millor manera de fer socialització que diuen els pedagogs és fer una excursió, un espai de convivència i de coneixença que és una inversió per a la resta de curs. Al costat de l'Insti tenim aquesta meravella que és la muntanya de l'Areny que presenta variats itineraris.
Com a la vella escola:
Els nens per una banda

I les nenes per l'altra

Gent i samarretes de tots tipus i colors com un gran mercadillo

Esperem que tots tingue grans horitzons
Aquí fem veure que currem per justificar la sortida
El maestro y el empollón

Tot el grup
i perquè no tot siguin flors i violes, baixada per les Escales del Diable

 Tot i no ser un grup de la meva devoció, aquesta cançó em sembla molt maca
http://www.youtube.com/watch?v=XVELWtl0R3Q&feature=fvsr

dissabte, 28 de juliol del 2012

Barranc de Chimiachas

Per fi una trobada de tot l'equipo B
Tot i que ara vulguin sortir imitadors
I no hi hagi massa diferències entre uns i altres.
L'opció escollida va ser el barranc de Chimiachas a Guara
http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/barranco_de_chimiachas.htm
i vam comptar amb la col·laboració especial

de l'Enric, equip B autèntic
Del Toni equip A/B

Del Fèlix i del Marc equip A full













Fetes les presentacions us presentem el cèrvol de Chimiachas una joia de l'art rupestre
En la orilla derecha del Vero, en el término de Alquézar, se abre el abrigo de Chimiachas que toma su nombre de dicho barranco. Conforma una alargada oquedad que contiene una única representación, un ciervo espectacular y extraordinariamente conservado, calificado como el más bello ejemplo del Arte Levantino del Vero. El animal, en posición estática, impacta por su imagen y quietud, así como por su buena ejecución en cuanto al siluetado de su figura y el relleno en tintas planas en diferentes tonalidades de rojo.
Entre la fauna, el ciervo en uno de los animales más representado en el Arte Levantino y el abrigo de Chimiachas constituye un buen ejemplo de la importancia que debió tener este animal para las sociedades cazadoras-recolectoras que habitaron en el Parque Cultural del Río Vero.
Este arte es considerado como la expresión artística y espiritual de las comunidades caza-recolectoras postpaleolíticas, que llegan cronológicamente hasta el Neolítico y que puede enmarcarse en esta provincia entre el 8.000 y el 3.000 a.C. 
Endinsant-nos dins el barranc a través d'un bosquet  trobem un primer ràpelde 25m.

I després una successió de ràpels més curts sempre seguint un llit fantàsticament excavat i de formes helicoïdals.
Finalment 3 ràpels encadenats de 45, 25, 45 són la traca espectacular que culmina amb la cocineta.

 Et voilà això és tot amics

Bé, tot no segons la ressenya el retorn: Terminado el barranco continuar por el Vero (un par de vadeos obligados) hasta llegar al caos de la Visera. Tomar la senda no muy evidente que lo evita por la derecha elevándonos bastante para luego descender casi hasta el cauce. Antes de llegar a él, al final del caos, tomar un sendero que a media ladera y durante un buen rato va remontando hasta depositarnos de nuevo en los túmulos de piedras donde hemos dejado el coche.

Val a dir que no feu cas d'unes primeres fites un cop passats els dos vadeos que pugen per una zona de matolls a munt. Tingueu paciència perquè sinó us fotareu una ensigalada guapa que us deixarà el cutis de les cames ben tonificat. Baixeu gairebé a tocar el riu uns 3 minuts més i trobareu una sendera molt definida. 

Una recomanació, si teniu temps visualitzeu aquesta entrevista a Ignacio Ramonet "Els mercats un poder sense societat"
www.tv3.cat/videos/4073770 
Si més no anem trobant gent pel camí que pensa i sent

dimarts, 10 de juliol del 2012

Via Núria, Miranda de les Magdalenes Montserrat

Posats a iniciar-se, l'Aniol es va iniciar en l'escalada amb una via llarga, la via Núria a la Miranda de les Magdalenes. Una placa tombada que no requereix gaire força física ans controlar la posició de mans i peus.
Una aproximació molt entretinguda
Impresindible una bona mentalització, no creieu?
I cap amunt
Un últim pas i el cim, que bo poder tenir aquestes experiències en aquestes edats.


おにいちゃんかぜにあたってまえあるく
Onîchan kaze ni atatte mae aruku
Mi hermano mayor
chocando contra el viento
camina delante de mí


fins i tot els xinesos ja comencen a rondar per les nostres contrades
O auntèntics cowboys d'Oklahoma
Altres famílies pensen exactament que també pot ser una bona experiència per a la canalla