ferrades a Fuentespalda (Terol)

Bé continuem ranquejants amb la redacció d'aquest bloc esportiu. Per aquells descreguts que dubtin de la meva paraula aquí us deixo una prova empírica dels meus mals.

A la banda dreta observareu un "desgarro agudo, con avulsión ósea, del tendón del aductor largo izquierdo en su inserción proximal". Vaja que estic fotudet.

Però bé vaig decidir provar com m'anava amb alguns moviments i vàrem decidir anar a fer activitat a Fuentespalda, ubicat als Ports per la seva banda aragonesa.

Lògicament i ja que el poble següent era Penyaroja de Tastavins vam haver de fer parada i fonda a la Masia Aragonès on vam rebre un tracte familiar exquisit. Aquí veiem el cap d'intendència estudiant les possibilitas d'abastiment energètic pels nostres cossos

En aquesta sortida ens va acompanyar el padrí de l'Enric que fa seva la divisa "quan parlis procura que les teves paraules sigui millor que el silenci i també brevis oratio et longa manducatio
Aquí experimentant les noves sensacions en el seu primer bivac (ventós) dormint al coll oest de les roques
Estic content perquè l'Enric es va animar a venir tot iq que està concentrat en les opos. Aquí el veiem amb cara d'opositor "al règim... gastronòmic".

Però deixem-nos de preàmbuls i anem a la vessant esportiva. La primera ferrada és la directa del Mas d'en Pau. Ferrada curta però molt intensa amb una entrada autènticament explosiva i unes distàncies una mica forçades.
Després ja és només vertical i molt, molt bonica. Més tard vam fer la ferrada de la Torreta dels Moros més a l'esquerra i gràcies a Al.là era bonica però més suau.

El Miquel aliè a les nostres desgràcies i amb les seves reflexions
Miro enlaire i encara és més amunt;
intento penentrar-ho i encara és més dur;
l'esguardo quan és al davat i, de sobte,
es troba al darrere.
Analectes de Confuci Llibre IX, 10


Hem vençut els infidels sarraïns !!!

Els avencs de la Febró

Com era festa, Sant Josep, ens van deixar el dia lliure al Sòcio-sanitari i vam invertir-lo en recordar els vells temps en què anàvem per la muntanya. Ens va acompanyar el cuidador Richi i el gossos-guies el "Xingon" i el "Tito" .


Aquí heu-nos ja preparats per la sortida

Comencem a endinsar-nos a la gola de l'Avern

Ja estem dins l'úter de la Terra

Por mí se va a la ciudad doliente,
Por mí se va al eternal dolor,
Por mí se va con la perdida gente.
Fue la justicia quien movió a mi autor.
El divino poder se unió al crearme
con el sumo saber y el primo amor.
En edad sólo puede aventajarme
lo eterno, mas eternamente duro.
Perded toda esperanza al traspasarme
Canto III Dante La Divina Comedia, el infierno)
Al cor de les tenebres, poblat d'éssers fantàstics

Aquí veiem com el fum del sofre que crema ens fa fer coses rares amb la sina de laTerra (al fons el dimoni vestit de vermell i el Ca Cerber)
Aquí gent amb un subidon de sofre confonent les coses. Cadascú sabrà de la seva tendència sexual
Un altre cop en Llucifer i la bèstia


Finalment la virtut triomfa al cau de la bèstia
Hem dominat a la bèstia

No hi ha res com una matinal festiva, sempre ha d'acabar bé. Gràcies companys
I ara tornem........... cap el Sòcio-sanitari a purgar les nostres xacres

Montsià

La nostra intenció era la d'anar a escalar per la comarca del Montsià. La nit prèvia estava plena de bons auguris. No vàrem anar de garito però ens vam agençar un bon sopar...amb unes vistes excel.lents sobre Sant Carles

Aquí el chef Moreno praparant el primer
I de segon: "Couchon Fèveté au oeillet rouge de printemps"
Com sempre, per aquestes terres no ens recordem de l'aigua i acabem obtenint-la dels millors balnearis de la comarca. El cas és apaivagar la set de les dures digestions de la matinada.

Sé que us costarà de creure, però a les 7h ens va començar a ploure i vam haver de retirar-nos als quarters d'hivern després de fer una excursioneta, a més a més, es va acabar la bateria de la càmera i no tenim proves dels fets. Però sé que vosaltres confieu en nosaltres. Això sí, ens vam menjar una safata d'ibèrics que reservàvem per esmorzar. Bona Cuina!!!

Cingles de la Dòvia i Cresta de la Seda

Existeixen racons a prop nostre que de vegades fem com amb la gent del carrer amb qui ens creuem, els ignorem i potser amaguen algun tresor inesperat. Aixó és el que podríem dir d'aquesta excursió. Sempre m'havia encuriosit per aquets racons de la Serra de Llaberia i ho anava demorant. Aquell matí d'hivern ens varem decidir tot i que feia un vent gèlid de mil dimonis. La sortida des de Pratdip és dureta però un cop enllaces amb la carena fas un recorregut circular molt espectacular i amb paisatges molt variats. Tan bon punt vas per damunt dels cingles com per sota i al fons uns boscos fantàstics. Del tot recomanable. Us deixo un enllaç amb la ressenya: http://pedret.madteam.net/resenas/excursionismo/601-cingles-de-la-dovia-serra-de-llaberia/
La cirereta del pastís és el Mont-redon amb unes vistes privilegiades.

Yamanoe Okura (659-733)

Jo prou voldria
estar quiet per sempre,
com una roca,
Però aquest nostre viure
no admet que res s'aturi

Jornades Insti 2010

Com cada any d'ençà tretze anys fem el taller de muntanya per l'Insti de Mont-roig. Ens va molt bé per descomprimir i passar-nos-ho bé amb els alumnes des d'una altra perspectiva. Tot molt tranqui i distès.
















Sense cap interrupció l'amic Albert m'havia acompanyat en els tres darrers anys, enguany se li ocurreix engendrar a la seva filla Arlet i m'ha deixat orfe.
Aquí una instantània de la bonica criatura (me la jugo perquè no tinc firmats els drets d'imatge) felicitats papi i mami.

Pujada al Portell del Migdia, els Ecos, per la Canal dels Micos i tornada per la font de la Cadireta

Les previsions eren una mica pessimistes i ens vàrem decidir a fer aquest itinerari que ens fa recórrer uns paratges desconeguts i molt bonics. Té l'ingredient més típic de les canals monserratines en les quals perds els punts de referència i t'endinses en les entranyer d'aquest fantàstic serrat. La canal dels Micos fantàstica i el descens pel coll entre la Miranda i els Ecos preciós. Us deixo una referència al google llibres amb la piada. Està prou ben explicada i només vam tenir dubtes en la canal que puja als Ecos. Cal dir que sí que és aquella canal i que després cal fer el tomb a l'altre vessant des del coll i arribem a la canal de descens abans esmentada. La nostra intenció era fer també l'aresta de la Salamandra, però no ho vam trobar i anàvem una mica justos de temps. Això sí, els motxillots amb el material ens van "acompanyar" tothora http://books.google.es/books?id=z7OihuWbkBYC&pg=PA39&dq=escalada+a+la+salamandra&hl=ca&ei=34-jS8jXNJm8jAedz6XwCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDQQ6AEwAg#v=onepage&q=escalada%20a%20la%20salamandra&f=false

Unes fotillos...

I aquestes més retro, d'excursionista de finals dels 70

Cala Oques l'Hospitalet (de l'infant) No el del Corbatxo

El temps, com dirien els presocràtics sempre és una realitat diversa i en contínua transformació, per això no feu cas de les dates temporals que ens duu aquest vent en l'espai, això és el temps. Ara us insereixo una piada d'una petita sortida que vàrem fer amb l'amic José Luís a la zona d'escalada de Cala d'Oques a l'Hospitalet de l'Infant. Hi han roques que passarien completament en l'anonimat al nostre esguard llevat dels casos en què hi ha alguna via d'escalada. Són parets silencioses i humils que quan t'hi poses troben alguna finalitat en la seves eres geològiques. Per sort no són pedres de pedrera, ni pedres d'objectius fotogràfics i et permeten tardes ataràxiques (d¡sculpeu l'expressió però els gres són els grecs)

Cal esmentar que (només literàriament) es tanca la trilogia de la guerra dels blocs, en la qual el nostre amic José Luís aconsegueix entrar al llibre dels rècords Guiness en el seu darrer llançament, memorable... A la realitat és una bilogia, però no descartem un esdeveniment no molt llunyà que tanqui el cercle.



















Aquí em veieu amb les clàssqiues indumentàries de la temporada tardor-hivern de Massimo-Cutri. Observareu el xandall que s'ha anat salvant dels diversos intents de la dona per fer-ne draps i la samarreta que cantava l'Ovidi montllor de proletari de l'essenyament i al col.lega sempre més impecable


















Aquí us deixo un enllaça amb les ressenyes

-->

http://www.serresdelmestral.cat/images/ressenyes/barranc_cala_doques.pdf